Mapa del Món

viernes, 1 de agosto de 2014

Amristar, terra de Siks / Amristar, tierra de Siks

Abans d’arribar a Ambristar, de camí en tren, vam conèixer una parella indígena, molt simpàtica que ens van  parlar de la seva ciutat: temples més interessants, que si el Golden Tempel (lloc de pelegrinatge dels Siks), que si el menjar  és el millor de la India...
D’aquesta ciutat jo només havia sentint que tenia un temple molt “xulo” amb gent quelcom diferent dels típics indis hindús i que podies quedar-t’hi  a dormir gratuïtament dins.
Quan vam arribar a la nostra destinació i ens vam acomiadar  de la parella, ens van comentar que per anar al Golden Temple hi havia transport gratuït. Així doncs, vam agafar un bus a rebentar de gent que, des que va engegar fins que vam arribar (3km, 15min), van estar cantant  sense parar. Al final ens ressonaven les paraules tota l’estona dins el cap, fins hi tot quan van acabar.
Just quan vam entrar per un primer arc en direcció al temple, ja vam veure que allà la gent era diferent: els homes vestien grans túniques, portaven unes barbes llargues, un turbant al cap i la majoria un punyal o llança penjat. A les dones se les notava més participatives i obertes... Tot d’una un d’aquests  homes ens va començar a parlar i ens va portar fins a una zona on hi havia llits. Allà hi havia algun turista motxillero dormint . Ens van donar una clau i un armari per guardar les motxilles. Mig sorpresos per com havia anat tot,  vam sortir de nou i ja vam veure que a dins del  recinte del temple estava tot preparat per acollir a la gent. Un parell d’edificis amb llits, dutxes , donaven menjar gratuït,  no et feien pagar per deixar les xancles (s’entra descalç als llocs sagrats)... El cert és que ens va semblar molt curiós i diferent del que havíem vist. El  temple estava al mig d’un  llac i només es comunicava per una passarel·la. El  vam  rodejar fins  trobar el museu,  on vam informar-nos dels Siks (seguidors d’un guru de casta guerrera india que va decidir formar la seva pròpia secta mesclant la religió hindú amb la musulmana).  Tot plegat força interessant, tot i que la obsessió i dedicació a la seva religió és altra  vegada obsessiva.






Després de passejar una estona vam sortir del recinte i vam anar caminant fins a un parell de Temples hindús, Shiva i Durga, aquest últim molt similar al golden temple.
Per dinar vam voler provar uns rotllos fregits i una hamburguesa, els dos amb el nom d’”especial “ i aquest “especial” era que portava tot el que hi havia  a la tenda, mesclat: rotllo de primavera d’espècies, humus, patata, col, espaguetis, maionesa, llet, ketchup, ceba, i alguna que altra cosa.  Encara que sembli estrany estava prou bo.
En caure el sol, vam tornar al Temple per veure com tots els seguidors del llibre sagrat (que es troba a dins) resaven i feien una cerimònia. Va ser curiós ja que just ens trobàvem al mig de la passarel·la i vam estar uns 30 minuts llargs allí, al mig,així que nosaltres vam fer com ells :mans al cap, de peu, asseguts, de genolls, de peu una altra vegada....
La nit la vam passar allà i el cert és que les instal·lacions estaven millor que alguns dels guest house en els  que havíem estat.

Pel matí, vam fer un esmorzar local que consistia en un pa de pita farcit de patata i picant i una espècie de iogurt un toc àcid.
Després ens vam refugiar de la calor en un parc (primer parc que trobem a la India) que estava dedicat a una matança de màrtirs siks que van fer els anglesos. Allà vam haver de sortir abans d’hora ja que tothom volia fer-se fotos amb nosaltres, era  exagerat i després de més de 20 fotografies en menys de 15min, ja no era gens graciós.






Després de donar unes quantes voltes pels carrers i mercats vam fer via cap a Jahipur, zona de Ragashtan (desert indi). A l’estació va aparèixer un noi força pobre però amb bon anglès que ens va començar a parlar del concepte de guru,  dels deus hindús ,durant una hora, tot per acabar  demanant-nos , de totes les maneres possibles,  que l’adoptéssim. Ens deia que  havia meditat amb nosaltres i que l’havíem d’adoptar... primer graciós però després es va complicar  una miqueta,  perquè la gent local que estava al nostre costat es va començar a enfadar amb ell  perquè ens donava massa la tabarra.

Gerard Muntada --- Run the world


(Traducción Google) Antes de llegar a Ambrister, de camino en tren, conocimos una pareja indígena, muy simpática que nos hablaron de su ciudad: templos más interesantes, que si el Golden Tempel (lugar de peregrinación de los Siks), que si la comida es el mejor de la India ... 
De esta ciudad yo sólo había sintiendo que tenía un templo muy "chulo" con gente algo diferente de los típicos indios hindúes y que podías quedarte a dormir gratuitamente dentro. 
Cuando llegamos a nuestro destino y nos despedimos de la pareja, nos comentaron que para ir al Golden Temple había transporte gratuito. Así pues, tomamos un bus a reventar de gente que, desde que puso en marcha hasta que llegamos (3 km, 15min), estuvieron cantando sin cesar. Al final nos resonaban las palabras todo el tiempo dentro de la cabeza, incluso cuando terminaron. 
Justo cuando entramos por un primer arco en dirección al templo, ya vimos que allí la gente era diferente: los hombres vestían grandes túnicas, llevaban unas barbas largas, un turbante en la cabeza y la mayoría un puñal o lanza colgado. A las mujeres se las notaba más participativas y abiertas ... Todo de una uno de estos hombres nos empezó a hablar y nos llevó hasta una zona donde había camas. Allí había algún turista mochilero durmiendo. Nos dieron una llave y un armario para guardar las mochilas. Medio sorprendidos por cómo había ido todo, salimos de nuevo y ya vimos que dentro del recinto del templo estaba todo preparado para acoger a la gente. Un par de edificios con camas, duchas, daban comida gratis, no te hacían pagar por dejar las chanclas (se entra descalzo a los lugares sagrados) ... Lo cierto es que nos pareció muy curioso y diferente de lo que habíamos visto. El templo estaba en medio de un lago y sólo se comunicaba por una pasarela • la. El vimos rodear hasta encontrar el museo, donde informarnos de los Siks (seguidores de un gurú de casta guerrera india que decidió formar su propia secta mezclando la religión hindú con la musulmana). Todo ello muy interesante, aunque la obsesión y dedicación a su religión es otra vez obsesiva. 
Después de pasear un rato salimos del recinto y fuimos andando hasta un par de Templos hindúes, Shiva y Durga, este último muy similar al golden templo. 
Para comer quisimos probar unos rollos fritos y una hamburguesa, ambos con el nombre de "especial" y este "especial" era que llevaba todo lo que había en la tienda, mezclado: rollo de primavera de especies, humus, patata, col, espaguetis, mayonesa, leche, ketchup, cebolla, y alguna que otra cosa. Aunque parezca extraño estaba suficientemente bueno. 
Al caer el sol, volvimos al Templo para ver como todos los seguidores del libro sagrado (que se encuentra dentro) rezaban y hacían una ceremonia. Fue curioso ya que justo nos encontrábamos en medio de la pasarela • la y estuvimos unos 30 minutos largos allí, en medio, así que nosotros hicimos como ellos: manos a la cabeza, de pie, sentado, de rodillas, de pie una otra vez .... 
La noche la pasamos allí y lo cierto es que las instalaciones • instalaciones estaban mejor que algunos de los guest house en los que habíamos estado. 
Por la mañana, hicimos un desayuno local que consistía en un pan de pita relleno de patata y picante y una especie de yogur un toque ácido. 
Luego nos refugiarse del calor en un parque (primer parque que encontramos en la India) que estaba dedicado a una matanza de mártires siks que hicieron los ingleses. Allí tuvimos que salir antes de tiempo ya que todo el mundo quería hacerse fotos con nosotros, era exagerado y después de más de 20 fotografías en menos de 15min, ya no era nada gracioso. 
Después de dar unas cuantas vueltas por las calles y mercados hicimos vía hacia Jahipur, zona de Ragashtan (desierto indio). En la estación apareció un chico bastante pobre pero con buen inglés que nos empezó a hablar del concepto de gurú, de los dioses hindúes, durante una hora, todo para acabar pidiéndonos, de todas las maneras posibles, que la adoptáramos . Nos decía que había meditado con nosotros y que la habíamos adoptar ... primero gracioso pero luego se complicó un poco, porque la gente local que estaba a nuestro lado se empezó a enfadarse con él porque nos daba demasiado la tabarra.

Gerard Muntada --- Run the World 

No hay comentarios:

Publicar un comentario