De Gifu vam passar a la ciutat de Otsu on celebraven un
festival de focs artificials únic. Amb les motxilles carregades, vam donar una
volta i vam anar a buscar una bona zona on acampar, en algun parc que
tingués vistes als focs artificials. Ja per la tarda, va començar a ploure,
teníem ben a prop un tifó que es movia cap a nosaltres. Vam comprar una
cerveses i puntualment, com tot a Japó, a les 19:30 van començar els focs. Al
mateix temps, una bona trompa d’aigua ens va deixar xops. Tot i així vam
seguir mirant els focs (realment bonics) i com que no portava molta
roba, vaig decidir veure’ls en calçotets sota la pluja. Una situació una mica
patètica però necessària.
Vam dormir a la tenda i no va parar de ploure en tota la
nit. Pel matí, continuava plovent i vam fer tots el possible per salvar les
coses que encara estaven seques itots els aparells electrònics. Corredisses
amunt i avall, buscant llocs per aixoplugar-nos, descalços... Res va ajudar
gaire així que les darreres hores i fins arribar a la ciutat de Nara vam
passejar-nos sota la forta pluja del tifó. Mai vam perdre el somriure i,
després,la recompensa del cafè /tè calent amb galetes que ens va proporcionar la
dona de la guest house on ens vam quedar a descansar, va ser genial. Per
la tarda va parar una mica la pluja i vam decidir sortir a passejar pel
parc dels cérvols i veure diversos temples i castells antics. El cert és
que el parc era una passada i l’atmosfera que es respirava era de caire
misteriós: l’aire fresc, la gespa i arbres humits, el color fosc dels núvols
anunciant pluja de nou, la calma i silenci que deixava escoltar el vent i els
moviments dels arbres i algun que altre petit cérvol, les espelmes i
llumetes que s’anaven obrint per marcar el camí estret a mesura que s’anava
fent fosc...
Al dia següent ens vam despertar amb el tifó de nou, vam
passar tot el mati organitzant coses, mirant les inundacions i destrosses que
estava fent la turmenta i bevent té i cafè. Vam decidir quedar-nos una nit més
al hostel tot i que només tenien espai per dos...Un dels tres hauria de
buscar un altre lloc pròxim per descansar.
Entrada la tarda, i havent parat la pluja, vam agafar un
bus i vam anar a donar una volta per un poble pròxim Tendori on vam
poder presenciar una cerimònia en un temple. De nou l’atmosfera especial ens va
rodejar en mig del silenci, els cants greus dels sacerdots, l’olor i el tacte
de la fusta, la gent orant...malgrat la incomprensió de tot el que
experimentàvem, tot era un moment únic.
Ja de nit vam arribar a la guest house sense haver trobat
una solució pel tercer llit ja que estava tot ple en tots els hostels de Nara.
Vaig decidir dormir a l’estació tot i que a l’últim moment la propietària es va
apiadar de mi i em va deixar quedar al terra de la sala d’estar. Contents
tots vam decidir fer unes cerveses i petar la xerrada una bona estona.
Gerard Muntada -- Run the World ( www.runtheworld.es)
(Traducción Google) De Gifu pasamos en la ciudad de Otsu donde celebraban un festival de fuegos artificiales único. Con las mochilas cargadas, dimos una vuelta y fuimos a buscar una buena zona donde acampar, en algún parque que tuviera vistas a los fuegos artificiales. Ya por la tarde, comenzó a llover, teníamos muy cerca un tifón que se movía hacia nosotros. Compramos una cervezas y puntualmente, como todo en Japón, a las 19:30 comenzaron los fuegos. Al mismo tiempo, una buena trompa de agua nos dejó empapados. Aún así seguimos mirando los fuegos (realmente bonitos) y como no llevaba mucha ropa, decidí verlos en calzoncillos bajo la lluvia. Una situación algo patética pero necesaria.
Dormimos en la tienda y no paró de llover en toda la noche. Por la mañana, seguía lloviendo y hicimos todos lo posible para salvar las cosas que aún estaban secas y todos los aparatos electrónicos. Correderas arriba y abajo, buscando lugares para refugiarnos, descalzos ... Nada ayudó mucho así que las últimas horas y hasta llegar a la ciudad de Nara hicimos pasearnos bajo la fuerte lluvia del tifón. Nunca perdimos la sonrisa y, después, la recompensa del café / té caliente con galletas que nos proporcionó la mujer de la guest house donde nos quedamos a descansar, fue genial. Por la tarde paró un poco la lluvia y decidimos salir a pasear por el parque de los ciervos y ver varios templos y castillos antiguos. Lo cierto es que el parque era una pasada y la atmósfera que se respiraba era de tipo misterioso: el aire fresco, el césped y árboles húmedos, el color oscuro de las nubes anunciando lluvia de nuevo, la calma y silencio que dejaba escuchar el viento y los movimientos de los árboles y algún que otro pequeño ciervo, las velas y lucecitas que se iban abriendo para marcar el camino estrecho a medida que se iba haciendo oscuro ...
Al día siguiente nos despertamos con el tifón de nuevo, pasamos toda la mañana organizando cosas, mirando las inundaciones y destrozos que estaba haciendo la tormenta y bebiendo té y café. Decidimos quedarnos una noche más en el hostel aunque sólo tenían espacio para dos ... Uno de los tres debería buscar otro lugar cercano para descansar.
Entrada la tarde, y habiendo parado la lluvia, tomamos un bus y fuimos a dar una vuelta por un pueblo cercano Tendori donde pudimos presenciar una ceremonia en un templo. De nuevo la atmósfera especial nos rodeó en medio del silencio, los cantos graves de los sacerdotes, el olor y el tacto de la madera, la gente orante ... a pesar de la incomprensión de todo lo que experimentábamos, todo era un momento único .
Ya de noche llegamos a la guest house sin haber encontrado una solución para el tercer cama ya que estaba todo lleno en todos los hostels de Nara. Decidí dormir en la estación aunque en el último momento la propietaria se apiadó de mí y me dejó quedar en el suelo de la sala de estar. Contentos todos decidimos hacer unas cervezas y charlar un buen rato.
Gerard Muntada -- Run the World ( www.runtheworld.es)
No hay comentarios:
Publicar un comentario