Mapa del Món

lunes, 11 de agosto de 2014

New Dehli

Després d’agafar l’últim transport que crec que ens faltava per provar, bus llit, vam arribar de matinada a Delhi i vam anar a un hostel que ens havien recomanat. Allà vam deixar les coses i vam sortir a donar una volta. El calor tornava a ser força humit i enganxós i, com sempre, a les ciutats, moltíssima gent a munt i avall, estrès continuo, cotxes, brutícia i una diferència de classes socials abismal. Ens havíem proposat que l’últim dia aniríem a menjar a un lloc què no fos “de carrer”, com fèiem per costum, i prendre quelcom que ens vingués de gust ,cap luxe, un gelat o un batut... Per primera vegada, vam poder observar la classe mitja alta de la societat india i,,, quina diferència... Era veure gent occidental, tant per la forma de vestir, com per la forma de relacionar-se els  nois amb les noies, la forma de tractar-se, els mòbils que tenien...  Estàvem menjant un gelat boníssim i, a la vegada, parlo per mi, em sentia des ubicat... Abans de pujar per les  escales havia passat pel costat de tres nens i la seva mare mig desnodrits, dormint al terra, havia deixat darrera un home d’uns 40 anys que semblava ossos i que en posició fetal estava totalment nu a una vorera, gent deformada demanant qualsevol cosa... i just després de no més de 15 escales apareixia un altre món (i parlo d’una cafeteria  - gelateria) amb aire condicionat, sofàs confortables, música chill out, il·luminació atenuada, gent somrient, parelles coneixent-se...  No ens havíem permès cap luxe durant un mes, havíem viscut amb els mínims necessaris i ara aquell gelat tan deliciós, irònicament, no n’ho estava tant, semblava un luxe innecessari.
Després d’aquesta situació agredolça vam seguir caminat fins visitar el Parlament i la Indian Gate. Tot seguit, vam tornar cap el hostel per fer la motxilla de la Pepi que marxava un dia abans que jo i vam partir cap a l’aeroport. Allà, després de fer temps a fora, ja que incomprensiblement no deixen entrar a ningú que no tingui bitllet ni a les instal·lacions, ens vam acomiadar i jo vaig tornar cap a l’hotel de matinada.
Des que vaig arribar no he caminat pel carrer gaire més tard de les 23h i realment podria escriure pàgines i pàgines del que es pot arribar a veure en aquestes hores a  la ciutat, mentre  la gent dorm.

El meu últim dia vaig anar a veure un parell de temples: el Birla i el Akshardham, aquest segon em va agradar molt ja que era diferent dels anteriors,amb  molts detalls, amb grans espais... També vaig arribar fins  a la gran mesquita musulmana i vaig aprofitar per fer els últims àpats locals abans d’empaquetar tot i tornar a marxar cap a l’aeroport en direcció a una cultura, aparentment, totalment oposada, el  Japó.

Gerard Muntada -- Run the World









Después de coger el último transporte que creo que nos faltaba por probar, bus cama, llegamos de madrugada en Delhi y fuimos a un hostel que nos habían recomendado. Allí dejamos las cosas y salimos a dar una vuelta. El calor volvía a ser bastante húmedo y pegajoso y, como siempre, en las ciudades, muchísima gente arriba y abajo, estrés continuo, coches, suciedad y una diferencia de clases sociales abismal. Nos habíamos propuesto que el último día iríamos a comer a un sitio que no fuera "de calle", como hacíamos por costumbre, y tomar algo que nos apeteciera, ningún lujo, un helado o un batido ... Por primera vez , pudimos observar la clase media alta de la sociedad india y,,, qué diferencia ... Era ver gente occidental, tanto por la forma de vestir, como por la forma de relacionarse los chicos con las chicas, la forma de tratarse, los móviles que tenían ... Estábamos comiendo un helado buenísimo y, a la vez, hablo por mí, me oía desde ubicado ... Antes de subir por las escaleras había pasado por el lado de tres niños y su madre medio desnutridos, durmiendo en el suelo, había dejado detrás un hombre de unos 40 años que parecía huesos y que en posición fetal estaba totalmente desnudo en una acera, gente deformada pidiendo cualquier cosa ... y justo después de no más de 15 escalas aparecía otro mundo (y hablo de una cafetería - heladería) con aire acondicionado, sofás confortables, música chill out, iluminación atenuada, gente sonriente, parejas conociéndose ... No nos habíamos permitido ningún lujo durante un mes, habíamos vivido con los mínimos necesarios y ahora aquel helado tan delicioso, irónicamente, no n'ho estaba tanto, parecía un lujo innecesario. 
Tras esta situación agridulce seguimos caminado hasta visitar el Parlamento y la Indian Gate. A continuación, volvimos hacia el hostel para hacer la mochila de la Pepi que marchaba un día antes que yo y partimos hacia el aeropuerto. Allí, después de hacer tiempo fuera, ya que incomprensiblemente no dejan entrar a nadie que no tenga billete ni a las instalaciones, nos despedimos y yo volví hacia el hotel de madrugada. 
Desde que llegué no he caminado por la calle mucho más tarde de las 23h y realmente podría escribir páginas y páginas de lo que se puede llegar a ver en estas horas en la ciudad, mientras la gente duerme. 
Mi último día fui a ver un par de templos: el Birla y el Akshardham, este segundo me gustó mucho ya que era diferente de los anteriores, con muchos detalles, con grandes espacios ... También llegué hasta la gran mezquita musulmana y aproveché para hacer los últimos comidas locales antes de empaquetar todo y volver a marchar hacia el aeropuerto en dirección a una cultura, aparentemente, totalmente opuesta, Japón.

Gerard Muntada --- Run the World

No hay comentarios:

Publicar un comentario