Mapa del Món

viernes, 19 de julio de 2013

Primers dies en El Salvador / Primeros días en El Salvador


06 – 07 – 2013

Passada la frontera arribem fins a Alegria on coneixem a Don Carlos qui ens presta la seva finca per acampar. Pel matí, ens envia un noi perquè ens porti a fer una caminada per la muntanya i veure la Laguna que tenen. Realment el poble és força tranquil i maco amb paisatges muntanyosos i les vistes a la Laguna també increïbles.
 
 

Just després de la caminada de 4h vam anar fer un cafè amb Don Carlos, compartir i parlar una estona fins agafar el bus a Usultan – San Salvador – Santa Tecla (a casa del senyor Amado). Aquest home, tot i tenir parquinson està força bé i ens va acompanyar a donar una volta pel centre de la ciutat.   

El dimecres pel mati ens arribem fins a San Salvador per anar a l’impactant mirador de “La puerta del diablo” i dels Planos del Sendero. Sobretot les vistes del primer mirador són genials ja que pots veure  360º, per una banda el mar, a l’altra la ciutat, les muntanyes i un llac! Tot seguit  anem a visitar el poble de Suchitoto, un poble colonial que dóna al llac Cerrón Grande i es caracteritza per tenir una cascada amb unes formacions rocoses especials (similars a les que hi ha a Irlanda a la Calzada del igante). Ens recomanen que anem amb policia ja que és perillós, per això anem escoltats fins allà.

Tot seguit, abans que es faci fosc tornem cap a Santa Tecla.

Dijous també ens aixequem ben d’hora per anar al Boqueron, a la copa d’un volcà inactiu. Realment tenim molta sort perquè podem apreciar una bona estona el paisatge abans que els núvols ho tapin tot. A més, un noi (Carlos) que treballa en una de les altes torres de comunicació ens va permetre fer algunes vistes panoràmiques des de d’alt. I de la muntanya... a les platges de la Libertad (és l’ avantatge d’un país tan petit). El cert és que aquestes platges tot i ser molt famoses pel surf no em van agradar gens (Zunzal, Tunco...): brutes, amb pedres i poc aptes per banyar-se. Finalment vam acabar banyant-nos en una piscina que hi havia a prop. A la tornada a Santa Tecla vam fer una altra volta per la ciutat i vam anar a prendre unes cervesetes.
 

 

 
(traducción Google) 06 - 07-2013

Pasada la frontera llegamos hasta Alegría donde conocemos a Don Carlos quien nos presta su finca para acampar. Por la mañana, nos envía un chico que nos lleve a hacer una caminata por la montaña y ver la Laguna que tienen.
Realmente el pueblo es bastante tranquilo y bonito con paisajes montañosos y las vistas a la Laguna también increíbles.Justo después de la caminata de 4h fuimos tomar un café con Don Carlos, compartir y hablar un rato hasta coger el bus a Usultan - San Salvador - Santa Tecla (en casa del señor Amado). Este hombre, a pesar de tener parquinsonias está bastante bien y nos acompañó a dar una vuelta por el centro de la ciudad.El miércoles por la mañana nos llegamos hasta San Salvador para ir a la impactante mirador de "La puerta del diablo" y de los Planos del Sendero. Sobre todo las vistas del primer mirador son geniales ya que puedes ver 360 º, por un lado el mar, al otro la ciudad, las montañas y un lago! A continuación vamos a visitar el pueblo de Suchitoto, un pueblo colonial que da al lago Cerrón Grande y se caracteriza por tener una cascada con unas formaciones rocosas especiales (similares a las que existen en Irlanda a la Calzada del igante). Nos recomiendan que vamos con policía ya que es peligroso, por eso vamos escuchados hasta allí.A continuación, antes de que oscurezca volvemos hacia Santa Tecla.Jueves también nos levantamos temprano para ir al Boqueron, en la copa de un volcán inactivo. Realmente tenemos mucha suerte porque podemos apreciar un buen rato el paisaje antes de que las nubes lo tapen todo. Además, un chico (Carlos) que trabaja en una de las altas torres de comunicación nos permitió hacer algunas vistas panorámicas desde lo alto. Y de la montaña ... en las playas de la Libertad (es la ventaja de un país tan pequeño). Lo cierto es que estas playas a pesar de ser muy famosas por el surf no me gustó nada (Zunzal, Tuncer ...): sucias, con piedras y poco aptas para bañarse. Finalmente acabamos bañándonos en una piscina que había cerca. A la vuelta a Santa Tecla hicimos otra vuelta por la ciudad y fuimos a tomar unas cervecitas.
 

 

lunes, 15 de julio de 2013

Ràpid retorn per Nicaragua - Rápido regreso por Nicaragua

30 – 06 – 2013

Els dos primers dies a Nicaragua els passo visitant de nou a la família de l’Enedina a Rivas. Un dels dies la  vaig acompanyar a treballar a Managua (la capital). Realment va ser un no parar amunt i avall per tota la ciutat per fer encàrrecs per la ferreteria. Tot i això va ser interessant veure com funcionava tot i conèixer una altre ciutat caòtica de llatinoamerica.
De Rivas vaig marxar cap a León a casa del Martí. 
Allà vaig passar dos dies. La veritat és que en aquesta casa els dies són una bogeria i tot i intentar estar apartat cada dia veia alguna cosa que em sorprenia més...
A la última nit va arribar la Inés, una de les noies franceses que vaig conèixer a Costa Rica i havia decidit venir a conèixer El Salvador la setmana abans  que comencés el voluntariat. La veritat és que és una noia molt agradable i d’un caràcter similar al meu, així que l’alegria, felicitat i bon humor en tot moment!
El tercer dia, pel matí vam marxar de León fins la frontera amb Hondures i allà, una parella ens va portar fins la de El Salvador!
 
(traducción google) 30 - 06-2013

Los dos primeros días en Nicaragua les paso visitando de nuevo a la familia del Enedina en Rivas. Uno de los días la acompañé a trabajar en Managua (la capital). Realmente fue un no parar arriba y abajo por toda la ciudad para hacer encargos para la ferretería. Sin embargo fue interesante ver cómo funcionaba todo y conocer otra ciudad caótica de latinoamerica.
De Rivas marché hacia León en casa de Martín.
Allí pasé dos días. La verdad es que en esta casa los días son una locura y todo e intentar estar apartado cada día veía algo que me sorprendía más ...
En la última noche llegó Inés, una de las chicas francesas que conocí en Costa Rica y había decidido venir a conocer El Salvador la semana antes de que comenzara el voluntariado. La verdad es que es una chica muy agradable y de un carácter similar al mío, así que la alegría, felicidad y buen humor en todo momento!
El tercer día, por la mañana nos fuimos de León hasta la frontera con Honduras y allí, una pareja nos llevó hasta la de El Salvador!

lunes, 8 de julio de 2013

Monteverde

26 – 06 – 2013
Vaig arribar de nit a Monteverde i amb les indicacions precises que m’havien donat, vaig trobar la casa de la Susu i el Marcos sense problemes. Allà vaig conèixer també a  l’Eva, la seva filla d’un any. El cert és que són unes grans persones i ens vam entendre força bé i ràpid.
Pel matí, seguint els consells que em va donar el Marcos (guia de la zona), vaig entrar a la reserva natural de Santa Elena (Bosque nubloso). Allà vaig estar caminant pels diferents camins i descobrint molts ocells, algun que altre mamífer i gaudint de la naturalesa especial d’aquest bosc.  De tornada, fent autoestop, vaig conèixer uns polacs d’EUA, de molt bon rotllo i em van invitar a anar-los a veure a Pensilvania... potser algun dia...

 
Un cop a casa em vaig passar molta estona amb el Marcos mirant els seus llibres de biologia d’aus de la zona, jugant amb l’Eva i cuinant una truita de patates amb la Susu.
El dia següent, vaig aixecar-me ben d’hora i vaig anar a una altra part del  Bosque nubloso. Aquesta  vegada, amb una mica més de coneixement de les aus vaig poder identificar-ne moltes. Entre aquestes vaig tenir la sort de veure un quetzal femella i un mascle (són molt difícils de veure i molt buscats), un tucan petit etc...
De tornada, altra vegada fent autoestop, em va parar un home i em va preguntar si havia fet algun tour de canopy ( tirolina), que són molt famosos allà. Li vaig contestar que no, que estava viatjant des de feia temps, que anava a fer un voluntariat i que aquest tour era molt car, que preferia gastar els diners  amb tours de natura. Encara no sé per quina estranya raó, ell em va explicar que era el cap d’una de les empreses més importants de canopy i em va invitar a fer el tour. Passat 30 minuts ja estava en un bus camí a fer canopy (quatre canopys dels més llargs i amb vistes increïbles, 2 supermans i una espècie de puénting!) Al·lucinant! I a l’acabar em vaig trobar amb l’home  altra vegada i em va portar fins al centre mentre parlàvem  què m’havia semblat el tour.

Arribat a casa, ja m’esperava el Marcos per anar a veure una finca i buscar ocells. La finca era molt maca i tenien uns Tepezcuintle (animal súper raro i molt difícil de veure). De sobte es va girar molt de vent així que vam decidir anar a veure unes vistes molt maques i un arbre súper especial que hi havia a prop i que  es podia escalar des de  dins.

 
A les 6h el Marcos tenia un tour nocturn i em va deixar acompanyar-lo, i quin tour!!! Vam tenir molta sort perquè vam poder veure moltíssimes espècies animals:  perezosos, serps, taràntules, tucans i altres ocells dormint, insectes i ja acabant unes martilles i un mapache!!!!


 
A casa, els vaig cuinar un arròs a la cubana i pel matí em vaig acomiadar de tots per agafar el bus cap a Nicaragua de nou!



 (Traducción google)26 - 06-2013

Llegué de noche a Monteverde y con las indicaciones precisas que me habían dado, encontré la casa de la Susu y Marcos sin problemas. Allí conocí también a Eva, su hija de un año.
Lo cierto es que son unas grandes personas y nos entendimos bastante bien y rápido.Por la mañana, siguiendo los consejos que me dio el Marcos (guía de la zona), entré en la reserva natural de Santa Elena (Bosque nubloso). Allí estuve caminando por diferentes caminos y descubriendo muchos pájaros, algún que otro mamífero y disfrutando de la naturaleza especial de este bosque. De vuelta, haciendo autostop, conocí unos polacos de EE.UU., de muy buen rollo y me invitaron a ir a ver a Pensilvania ... quizás algún día ...Una vez en casa me pasé mucho tiempo con el Marcos mirando sus libros de biología de aves de la zona, jugando con Eva y cocinando una tortilla de patatas con la Susu.El día siguiente, me levanté temprano y fui a otra parte del Bosque nubloso. Esta vez, con un poco más de conocimiento de las aves pude identificar muchas. Entre estas tuve la suerte de ver un quetzal hembra y un macho (son muy difíciles de ver y muy buscados), un tucán pequeño etc ...De vuelta, otra vez haciendo autostop, me paró un hombre y me preguntó si había hecho algún tour de canopy (tirolina), que son muy famosos allí. Le contesté que no, que estaba viajando desde hacía tiempo, que iba a hacer un voluntariado y que este tour era muy caro, que prefería gastar el dinero con tours de naturaleza. Todavía no sé por qué extraña razón, él me explicó que era el jefe de una de las empresas más importantes de canopy y me invitó a hacer el tour. Pasado 30 minutos ya estaba en un bus camino a hacer canopy (cuatro Canopy de los más largos y con vistas increíbles, 2 supermanes y una especie de puénting!) Alucinante! Y al terminar me encontré con el hombre otra vez y me llevó hasta el centro mientras hablábamos qué me había parecido el tour.Llegado a casa, ya me esperaba Marcos para ir a ver una finca y buscar pájaros. La finca era muy bonita y tenían unos tepezcuintle (animal súper raro y muy difícil de ver). De pronto se volvió mucho viento así que decidimos ir a ver unas vistas muy bonitas y un árbol súper especial que había cerca y que se podía escalar desde dentro.A las 6h Marcos tenía un tour nocturno y me dejó acompañarlo, y qué tour! Tuvimos mucha suerte porque pudimos ver muchísimas especies animales: perezosos, serpientes, tarántulas, tucanes y otras aves durmiendo, insectos y ya terminando unas martillo y un mapache!!En casa, los cociné un arroz a la cubana y por la mañana me despedí de todos para coger el bus hacia Nicaragua de nuevo!


San José

23 – 06 – 2013
Vam arribar amb el Rodrigo a casa les franceses després de fer una volta pel centre. Ràpidament ens vam adonar que orientar-se en aquesta ciutat és força complicat ja que només feia dos anys que havien instaurat numeració als carrers però ningú l’ utilitza. Així doncs, per arribar a qualsevol lloc era: “en el barrio de San Pedro, en frente de la escula Roosvelt, 100 metros al este, 175 al sur, en el portón de color gris”. Jejjeje cada vegada era com un joc d’orientació!
La casa de les franceses era super gran i el cert és que ens van tractar com si fos casa nostra. En total eren un apartament de 9, algunes parlaven millor que altres l’espanyol pel que la major part del temps se’l passaven explicant en  francès.

 
Amb la nostra arribada vam instaurar el costum de fer sopars conjunts i això els va motivar, un dia lassanya, un altre truita, un altre creppes, pizzes...



El segon dia vam anar a passejar pel centre i a conèixer la universitat on la majori d’elles estudiaven.  El cert és que San José és una ciutat molt petita amb un centre per vianants força bonic i un ambient molt receptiu a l’hora de fer activitats culturals pel que li va anar genial al Rodrigo poder fer representacions amb les titelles.
Després jo vaig marxar cap a Cartago per trobar-me  a la Berta, la cosina de la Cris que esta vivint allà. Vam visitar el mirador d’Orosí i vam  dinar a casa seva. El cert és que viu en un apartament petitó però molt acollidor i en  mig de la naturalesa i  de la tranquil·litat!

 
De tornada a San José vam anar a casa d’un francès a cuinar pizzes amb un forn de fang. Boníssimes! I al dia següent vam anar a una escola de recursos limitats a representar l’obra de titelles. Va sortir força bé i millor ens ho vam passar nosaltres.
El dissabte  pel mati vam pujar l volcan Poas amb el Rodrigo, la Inés, Clare i l’Alice. Vam tenir molta sort perquè cada dia plovia però a dalt del volcà estava clar i per tant vem poder veure el volcà amb el gyser més gran del món i fer un trekking per un bosc fins arribar a una llacuna preciosa.


Per la nit festa grossa i l’endemà ens vam  acomiadar  i vaig  marxar cap a Monteverde ,a casa d’una família de couch!
 
(Traducción google) 23 - 06-2013Llegamos con el Rodrigo en casa las francesas después de dar una vuelta por el centro. Rápidamente nos dimos cuenta de que orientarse en esta ciudad es bastante complicado ya que sólo hacía dos años que habían instaurado numeración en las calles pero nadie lo utiliza. Así pues, para llegar a cualquier lugar era: "en el barrio de San Pedro, en frente de la escula Roosvelt, 100 metros al este, 175 al sur, en el portón de color gris". Jejjeje cada vez era como un juego de orientación!La casa de las francesas era super grande y lo cierto es que nos trataron como si fuera nuestra casa. En total eran un apartamento de 9, algunas hablaban mejor que otros el español por lo que la mayor parte del tiempo se le pasaban contando en francés.Con nuestra llegada fuimos instaurar la costumbre de hacer cenas conjuntos y esto los motivó, un día lasaña, otro tortilla, otro creppes, pizzas ...El segundo día fuimos a pasear por el centro y conocer la universidad donde la mayoritaria de ellas estudiaban. Lo cierto es que San José es una ciudad muy pequeña con un centro peatonal bastante bonito y un ambiente muy receptivo a la hora de realizar actividades culturales por lo que le fue genial al Rodrigo poder hacer representaciones con las marionetas.Después me fui hacia Cartago para encontrarme a Berta, la prima de Cris que esta viviendo allí. Visitamos el mirador de Orosí y almorzamos en casa. Lo cierto es que vive en un apartamento chiquito pero muy acogedor y en medio de la naturaleza y de la tranquilidad!De vuelta a San José fuimos a casa de un francés a cocinar pizzas con un horno de barro. Buenísimas! Y al día siguiente fuimos a una escuela de recursos limitados a representar la obra de marionetas. Salió bastante bien y mejor nos lo pasamos nosotros.El sábado por la mañana subimos el volcán Poas con el Rodrigo, Inés, Clare y Alice. Tuvimos mucha suerte porque cada día llovía pero arriba del volcán estaba claro y por lo tanto pudimos ver el volcán con el gyser más grande del mundo y hacer un trekking por un bosque hasta llegar a una laguna preciosa.Por la noche fiesta y al día siguiente nos despedimos y me fui hacia Monteverde, en casa de una familia de couch!

 

Puerto Viejo

18-06-2013
 
Un cop vam arribar a Puerto Viejo vam conèixer en Juan Carlos i l’Olga, espanyols, que treballen en el punt d’informació turística. Des del mateix lloc ja vam poder veure un perezoso i varis monos que passejaven per la zona.
Ens vam instal·lar amb la tenda a un hostel i per la nit vam anar a casa del Juan Carlos a cuinar una truita de patates.
Pel matí, vam aprofitar que feia bon dia per passejar per les platges del Carib i anar al parc natural Cuhita. El cert és que, tot i no veure molts animals, va ser una passejada molt maca.
Per la tarda vam anar a preguntar per alguns bars on poder organitzar un espectacle amb les titelles del Rodrigo. El cert és que en el segon bar ens van deixar  actuar  30 min. Jo només m’encarregava de fer la presentació i interactuar amb les titelles però en aquell bar ho havia de fer amb anglès. Jajajaj va sortir força bé, tot i que jo estava molt avergonyit i una mica parat jajajajja. El dissabte ens vam trobar amb unes amigues franceses que havíem fet a Bocas del Toro, la Claire i la Joana,  que estan en un pis d’estudiants a San José. Vam passar tot el dia entre pluja i núvols  passejant pel poble de Puerto Varas, anant a la “playa negra” i cuinant! Per la nit vam fer dues actuacions més, aquest cop una mica més preparades que també van sortir força bé.

El diumenge feia molt bon temps i amb el Rodrigo vam anar al Manzanillo on hi havia unes platges increïbles i vam fer una caminada pel PN de Gandoca. Va estar molt xulo i vam acampar a la platja. Vam conèixer una aldea de gent que feia permacultura, molt interessant. L’únic punt negatiu van ser els mosquits i que altra vegada vam marxar sense veure les tortugues.   
Vam tornar a Puerto Var una mica destrossats per passar l’última nit. Ens va donar temps de fer una última actuació, que potser va ser la menys espectacular i ens vam pagar una pizza boníssima.

 
Dimarts vam fer camí cap a San José a casa de les franceses i vam tenir molta sort ja que just a la sortida del poble uns germans d’EUA ens van recollir i portar directament!
 
 

 

 
(Traducción google) 18-06-2013

Una vez llegamos a Puerto Viejo conocimos en Juan Carlos y Olga, españoles, que trabajan en el punto de información turística.
Desde el mismo lugar ya pudimos ver un perezoso y varios monos que paseaban por la zona.Nos instalamos con la tienda a un hostel y por la noche fuimos a casa de Juan Carlos a cocinar una tortilla de patatas.Por la mañana, aprovechamos que hacía buen día para pasear por las playas del Caribe y ir al parque natural Cuhita. Lo cierto es que, a pesar de no ver muchos animales, fue un paseo muy bonita.Por la tarde fuimos a preguntar por algunos bares donde poder organizar un espectáculo con las marionetas del Rodrigo. Lo cierto es que en el segundo bar nos dejaron actuar 30 min. Yo sólo me encargaba de hacer la presentación e interactuar con las marionetas pero en aquel bar debía hacerlo con inglés. Jajajaj salió bastante bien, aunque yo estaba muy avergonzado y un poco parado jajajajja. El sábado nos encontramos con unas amigas francesas que habíamos hecho en Bocas del Toro, Claire y Joana, que están en un piso de estudiantes en San José. Pasamos todo el día entre lluvia y nubes paseando por el pueblo de Puerto Varas, yendo a la "playa negra" y cocinando! Por la noche hicimos dos actuaciones más, esta vez un poco más preparadas que también salieron bastante bien.El domingo hacía muy buen tiempo y con el Rodrigo fuimos al Manzanillo donde había unas playas increíbles y hicimos una caminata por el PN de Gandoca. Estuvo muy chulo y acampamos en la playa. Conocimos una aldea de gente que hacía permacultura, muy interesante. El único punto negativo fueron los mosquitos y que otra vez nos fuimos sin ver las tortugas.Volvimos a Puerto Var algo destrozados para pasar la última noche. Nos dio tiempo de hacer una última actuación, que quizás fue la menos espectacular y nos pagar una pizza buenísima.Martes hicimos camino hacia San José en casa de las francesas y tuvimos mucha suerte ya que justo a la salida del pueblo unos hermanos de EE.UU. nos recogieron y llevaron directamente!
 
 
Volvimos a Puerto Var algo destrozados para pasar la última noche. Nos dio tiempo de hacer una última actuación, que quizás fue la menos espectacular y nos pagar una pizza buenísima.


Martes hicimos camino hacia San José en casa de las francesas y tuvimos mucha suerte ya que justo a la salida del pueblo unos hermanos de EE.UU. nos recogieron y llevaron directamente!
 

 

lunes, 17 de junio de 2013

Panamà: Bocas del Toro!


13 – 06 – 2013

Un cop vaig creuar a Panamà vaig agafar un bus cap a Bocas del Toro. Pel camí, vaig conèixer un noi de Chile que feia titelles. Ens vam entendre força bé i com  els dos anàvem en la mateixa direcció vam decidir ajuntar-nos.

Un cop arribat a Almirante vam agafar una llanxa fins a la illa principal. Allà vam buscar el hostel econòmic i vam fer un error de viatgers novells (donar 5 dòlars per avançat per fer una espècie de tour a una illa amb corals i dofins que mai vam realitzar).

El primer dia a l’illa vam fer una caminada per conèixer unes quantes platges de la zona, el cert és que el dia va ser perfecte. A l’hora de cuinar també ens aveníem molt amb el Rodrigo ja que als dos ens agradava innovar i menjar bé!
 



El segon dia va estar plovent tot el matí i el vam dedicar per connectar-nos a internet aprendre a moure titelles, llegir, cuinar i buscar el noi que ens havia estafat.

El tercer dia ja vam agafar un bot i vam anar a l’illa Bastimentos per fer un trekking a un parc natural, veure altres platges, trobar la red frog i intentar veure tortugues. Ens vam quedar dues nits acampant a la platja i fent excursions. Realment va estar força divertit tornar a cuinar amb el foc i les estrelles i ben a prop teníem unes cases de luxe en construcció on ja havien acabat la piscina i ens podíem banyar. Un dels dies ens va ploure mentre caminàvem per la selva i van començar a aparèixer cents de mini granotes de color vermell i amb taques negres, molt maques. Les tortugues se’m van escapar novament però aquest cop vam poder veure clarament varis rastres i uns ous. Poquet a poquet s’atansen ;)




De tornada a la illa principal ens vam topar amb el noi que ens havia estafat i el vam espantar una mica tot i que no vam aconseguir els diners de tornada.

Finalment decidim marxar de l’illa després que parés de ploure tot el matí la qual cosa ens va fer arribar a la frontera amb Costa Rica a les 18, just quan tancaven. Tot i això, vam tenir sort ja que vam anar a parlar amb uns homes que ens van deixar acampar a un espai darrera d’un supermercat amb foc per cuinar. Fins i tot un d’ells es va quedar a passar la nit amb nosaltres.

I pel matí vam comprar provisions i vam passar la frontera, per mi la segona vegada amb els ticos.

En definitiva, l’experiència a Panamà no va ser dolenta però el caràcter de la gent local amb qui em vaig topar no em va agradar tant com en la majoria dels altres països de llatinoamericà.

 
Traducción Google) 13 - 06-2013

Una vez crucé en Panamá cogí un bus hacia Bocas del Toro. Por el camino, conocí a un chico de Chile que hacía marionetas. Nos entendimos bastante bien y como los dos íbamos en la misma dirección decidimos juntarnos.
Una vez llegado a Almirante cogimos una lancha hasta la isla principal. Allí buscamos el hostel económico y hicimos un error de viajeros novatos (dar 5 dólares por adelantado para hacer una especie de tour a una isla con corales y delfines que nunca realizamos).
El primer día en la isla hicimos una caminata para conocer unas cuantas playas de la zona, lo cierto es que el día fue perfecto. A la hora de cocinar también nos Avenières mucho con el Rodrigo ya que los dos nos gustaba innovar y comer bien!
El segundo día estuvo lloviendo toda la mañana y lo dedicamos para conectarnos a internet aprender a mover marionetas, leer, cocinar y buscar el chico que nos había estafado.
El tercer día ya tomamos un bote y fuimos a la isla Bastimentos para hacer un trekking en un parque natural, ver otras playas, encontrar la red frog e intentar ver tortugas. Nos quedamos dos noches acampando en la playa y haciendo excursiones. Realmente estuvo muy divertido volver a cocinar con el fuego y las estrellas y muy cerca teníamos unas casas de lujo en construcción donde ya habían terminado la piscina y nos podíamos bañar. Uno de los días nos llovió mientras caminábamos por la selva y empezaron a aparecer cientos de mini monos de color rojo y con manchas negras, muy bonitas. Las tortugas me escaparon nuevamente pero esta vez pudimos ver claramente varios rastros y unos huevos. Poquito a poco se acercan ;)
De vuelta a la isla principal nos topamos con el chico que nos había estafado y lo asustó un poco aunque no conseguimos el dinero de vuelta.
Finalmente decidimos marchar de la isla después de que parara de llover toda la mañana lo que nos hizo llegar a la frontera con Costa Rica a las 18, justo cuando cerraban. Sin embargo, tuvimos suerte ya que fuimos a hablar con unos hombres que nos dejaron acampar en un espacio detrás de un supermercado con fuego para cocinar. Incluso uno de ellos se quedó a pasar la noche con nosotros.
Y por la mañana compramos provisiones y pasamos la frontera, para mí la segunda vez con los ticos.
En definitiva, la experiencia en Panamá no fue mala pero el carácter de la gente local con quien me topé no me gustó tanto como en la mayoría de los otros países de latinoamericano.

Parc Ballena y Península Osa!


5-06-2013

Vaig arribar al parc i vaig buscar un càmping per passar la nit i, ben d’hora pel matí em vaig aixecar per entrar a visitar les platges. La senyora de l’entrada em va dir que per causa de  les marees tenia el temps molt just per passar a una illeta que hi ha per veure, des d’allà, tot el panorama. Vaig decidir arribar-hi, així que vaig sortir corrent per la sorra fins arribar al lloc indicat. Allà ja no hi havia camí accessible ja que la marea havia pujat però encara es podia passar arremangat i amb la motxilla al cap. No vaig tenir molt de temps per gaudir de la vista des de l’illa però vaig aconseguir arribar-hi!

De tornada, vaig passar per uns camins on vaig veure alguns “monos aulladores”, una boa i alguns ocells.



Al mig dia vaig decidir sortir d’allà i fent autoestop arribar fins a la península d’Osa, a Puerto Jimenez, per anar al parc natural Corcovado. Em paren tres persones, primer unes dones que anaven a una congregació, després un noi que s’estava molt cansant i, per tant, em va demanar que conduís jo i, l’últim va ser el senyor Noe. Noé  vivia a Puerto Jimenez des de feia 5 anys. Ens vam entendre força bé i em va ajudar a buscar un hostel econòmic per passar una nit. I a la nit em va invitar a sopar ja que vaig poder-li arreglar unes coses d’un ordinador que s’havia comprat nou. Al matí següent vaig organitzar els dos dies de caminada per anar al parc, vaig passejar pel poble: la platja, una laguna amb cocodrils, un parc botànic... i ja cap el mig dia vaig marxar per arribar a Karate. Allà vaig acampar al costat d’uns obrers amb qui  vam compartir el sopar. Ja fosc del tot, vaig anar a donar una volta per la platja en busca de tortugues però no vaig tenir sort.

Amb la llum del sol vaig plegar la tenda i vaig començar a caminar els 23 km de parc per arribar al campament Serena on havia de passar la nit. Pel camí, vaig conèixer el James, un noi Australià que també viatjava sol, i vam fer la caminada junts. Realment les platges eren molt maques, i vam poder veure forces animals: porcs salvatges, titis, dos classes de monos, ocells de tots tipus, papallones, àguiles i mils de mosquits que em van emprenyar els dos dies. El camí combinava platja i selva i a la platja es podien veure les petjades del puma però, tot i seguir-les, no va ser possible trobar-lo.

 

El mati següent vam fer un trekking petit per la zona i em vaig acomiadar del James per tornar cap a Karate. EL cert és que vaig arribar destrossat al campament dels obrers però per sort em tenien preparat un plat d’arròs amb tonyina i “Frijoles” boníssims!

Després de menjar vaig anar a un hostel on havia conegut la propietària ja que s’encarregava dels voluntariats amb tortugues de la zona i allà vaig fer temps fins l’arribada del bus.

 



Un altre cop a Puerto Jimenez el Noe m’invità a casa seva a dormir per estalviar-me la nit d’hostal i després d’un altre sopar boníssim de peix de la zona i, passada la nit, vaig fer camí cap a Panamà!
 
(Traducción Google) 5-06-2013
 
Llegué al parque y busqué un camping para pasar la noche y, muy temprano por la mañana me levanté para entrar a visitar las playas. La señora de la entrada me dijo que por causa de las mareas tenía el tiempo muy justo para pasar a una isleta que hay para ver, desde allí, todo el panorama. Decidí llegar, así que salí corriendo por la arena hasta llegar al lugar indicado. Allí ya no había camino accesible ya que la marea había subido pero todavía se podía pasar arremangado y con la mochila en la cabeza. No tuve mucho tiempo para disfrutar de la vista desde la isla pero conseguí llegar!
 
De vuelta, pasé por unos caminos donde vi algunos "monos aulladores", una boa y algunas aves.
 
Al medio día decidí salir de allí y haciendo autostop llegar hasta la península de Osa, en Puerto Jimenez, para ir al parque natural Corcovado. Me paran tres personas, primero unas mujeres que iban a una congregación, luego un chico que estaba muy cansando y, por tanto, me pidió que condujera yo y, el último fue el señor Noe. Noé vivía en Puerto Jimenez desde hacía 5 años. Nos entendimos bastante bien y me ayudó a buscar un hostel económico para pasar una noche. Y por la noche me invitó a cenar ya que pude darle arreglar unas cosas de un ordenador que había comprado nuevo. A la mañana siguiente organicé los dos días de caminata para ir al parque, paseé por el pueblo: la playa, una laguna con cocodrilos, un parque botánico ... y ya hacia el medio día me fui para llegar a Karate. Allí acampar junto a unos obreros con quien compartir la cena. Ya oscuro del todo, fui a dar una vuelta por la playa en busca de tortugas pero no tuve suerte.
 
Con la luz del sol dejé la tienda y empecé a caminar los 23 km de parque para llegar al campamento Serena donde tenía que pasar la noche. Por el camino, conocí James, un chico Australiano que también viajaba solo, e hicimos la caminata juntos. Realmente las playas eran muy bonitas, y pudimos ver fuerzas animales: cerdos salvajes, titis, dos clases de monos, pájaros de todos tipos, mariposas, águilas y miles de mosquitos que me fastidiar a los dos días. El camino combinaba playa y selva y en la playa se podían ver las huellas del puma pero aún seguirlas, no fue posible encontrarlo.
 
La mañana siguiente hicimos un trekking pequeño para la zona y me despedí del James para volver a Karate. EL cierto es que llegué destrozado al campamento de los obreros pero por suerte me tenían preparado un plato de arroz con atún y "Frijoles" buenísimos!
 
Después de comer fui a un hostel donde había conocido la propietaria ya que se encargaba de los voluntariados con tortugas de la zona y allí hice tiempo hasta la llegada del bus.
 
Otra vez en Puerto Jimenez el Noe me invitó a su casa a dormir para ahorrarme la noche de hostal y después de otra cena buenísimo de pescado de la zona y, pasada la noche, hice camino hacia Panamá !