Mapa del Món

viernes, 24 de mayo de 2013

Lago Yojoa - Frontera a Nicaragua

19 – 05 – 2013
Vam baixar cap el Lago Yojoa amb la Crystal que em va deixar conduir la furgoneta hippy!! Jajajaj súper guay!
Vam arribar a un poblet a prop del llac que es diu Los Naranjos. Allà vam  deixar la furgo i vam caminar fins el llac. En un dels canals que trobàvem pel camí,  vam fer una parada per menjar i ens vam trobar amb uns pescadors. Els vaig començar a fer l’ “interrogatori” de turista amb ganes de conèixer-ho tot i vaig acabar  llançant-me a l’aigua per intentar pescar amb un arpó seguint les indicacions que m’anaven donant. No vaig tenir gaire èxit doncs l’aigua estava molt moguda però va ser divertit.
 
De tornada vam estar enraonant amb un altre pescador, aquest només pescava amb fil de nailon i ams. Vam intentar pescar així, però res de res i vam quedar per tornar-ho a  intentar-ho a la tarda. De tornada cap a la furgoneta ens vam trobar unes dones que portaven llenya i les vam ajudar a carregar-la fins a casa seva. Parlant amb elles ens van dir que era més segur deixar la furgoneta al jardí de la dona més gran. I així ho vam fer, vam carregar la llenya i les dones ens van acompanyar fins a la casa on vam instal·lar-ho tot.
Curiosament, el pescador amb qui havíem quedat per pescar vivia just al costat! Vam anar a pescar una altra vegada però aquests cop els mosquits ens van obligar a marxar molt d’hora. Un cop a la casa (una casa molt pobre i autentica)  una de les dones havia aconseguit una mica de peix que vam cuinar acompanyat amb algunes de les coses que nosaltres portàvem. Vam fer  foc, vam sopar  i a dormir d’horeta.
 
Al matí següent amb la dona més gran vam fer baleades i després amb l’Olga i el fill d’una de les senyores vam arribar caminant fins el llac on ens vam poder  banyar. A la tarda vam anar a passejar per un parc natural on hi ha moltes plantes diferents, aus i papallones.
 
 
 
Ja al poble,  abans que es fes fosc em vaig animar a jugar a futbol amb tota la gent jove del poble. Feia temps que en tenia ganes!!!!
Per la nit vam comprar una mica de pollastre i arròs i vam fer una altra foguera.
Ben d’hora pel matí vam marxar amb la idea d’arribar fins la frontera tant del Salvador, cap on es dirigia la Crystal,  com la de Nicaragua (cap on em dirigia jo).
Era dia 18... el meu aniversari i va ser un d’aquets que no oblidaré mai. Després de dues hores conduint, ens vam adonar que teníem la roda de la furgo  punxada i al mig del no res vam haver de canviar-la per una altra que era més petita. Després vam buscar un lloc per arreglar la punxada i després de molt discutir (ja que només ens volien vendre una roda nova) un home ens la va arreglar.
Vam seguir conduint fins arribar a Tegucigalpa (la capital) i llavors es para el motor... quin caos, tothom tocant el clàxon... , així que vaig sortir de la furgoneta i amb l’ajuda d’uns quants vam retirar-la a un costat. En ser dissabte a la tarda tots els mecànics ja  havien tancat fins dilluns. Mmmm... Vvaig començar a parlar amb els taxistes i després de molta estona un ens va deixar la seva bateria del cotxe per arribar a casa d’un conegut seu que era l’únic que encara treballa aquells dia.
Un cop allà, el Xino (mig xino-peruà i hondureny) ens va  dir que tardaria unes 4 hores en reparar l’averia ja que era  problema de l’alternador. Em vaig passar aquestes hores xerrant amb ell i em va anar explicant coses de mecànica que mai havia sentit, també de la seva vida etc... Un cop va acabar,  ja era fosc i no teníem diners suficients per pagar-li. Ens va dir que no hi havia problema, que marxéssim a buscar un caixer i que tornéssim més tard (quina confiança).  Vam arribar  a una comissaria per preguntar on hi havia un caixer i, òbviament, després de mil indicacions per arribar-hi, em vaig quedar mirant als dos oficials amb cara de no saber per on anar i, al final, un va decidir acompanyar-nos a la furgo.
Jo conduïa i no em vaig adonar que en aquesta ciutat els semàfors estan una mica “mal posats” així que me’n  vaig saltar uns quants mentre l‘oficial i la Crystal  reien... quin humor!, encara sort que no ens va multar jajaja
Ja amb els diners vam tornar a casa del mecànic que ja anava amb el pijama posat.
Vam decidir avançar una mica més cap el nostre destí però abans de sortir de la ciutat ens vam perdre de tal manera que vam passar 4 vegades pel mateix control militar on, entre rialles, ens tornaven  a indicar sortida :S
Ja cansats decidim aparcar en una benzinera a la carretera per fer nit!
L’endemà el matí vaig decidir acompanyar a la Crystal a la frontera de el Salvador ja que el seu espanyol era nul i potser tenia algun problema a l’hora de fer papers amb la furgoneta. Un cop ella va creuar la frontera, el primer tràiler que va passar em va recollir i em va portar directament fins la frontera de Nicaragua.  
 
 
 
 
 
 
 (Traducción google) 19 – 05 – 2013
 
Bajamos hacia el Lago Yojoa con la Crystal que me dejó conducir la furgoneta hippy! Jajajaj súper guay!
Llegamos a un pueblo cerca del lago que se llama Los Naranjos. Allí dejamos la furgo y caminamos hasta el lago. En uno de los canales que encontrábamos por el camino, hicimos una parada para comer y nos encontramos con unos pescadores. Los empecé a hacer el "interrogatorio" de turista con ganas de conocerlo todo y terminé lanzándome al agua para intentar pescar con un arpón siguiendo las indicaciones que me iban dando. No tuve mucho éxito pues el agua estaba muy movida pero fue divertido.
De vuelta estuvimos hablando con otro pescador, éste sólo pescaba con hilo de nailon y ams. Intentamos pescar así, pero nada de nada y quedamos para volver a intentarlo por la tarde. De vuelta a la furgoneta nos encontramos unas mujeres que llevaban leña y las ayudamos a cargarla hasta su casa. Hablando con ellas nos dijeron que era más seguro dejar la furgoneta en el jardín de la mujer mayor. Y así lo hicimos, cargar la leña y las mujeres nos acompañaron hasta la casa donde instalamos todo.
Curiosamente, el pescador con quien habíamos quedado para pescar vivía justo al lado! Fuimos a pescar otra vez pero estos vez los mosquitos nos obligaron a marchar muy temprano. Una vez en la casa (una casa muy pobre y autentica) una de las mujeres había conseguido algo de pescado que cocinamos acompañado con algunas de las cosas que nosotros llevábamos. Hicimos fuego, cenamos y dormir de horita.
A la mañana siguiente con la mujer más grande hicimos baleado y luego con Olga y el hijo de una de las señoras llegamos caminando hasta el lago donde nos pudimos bañar. Por la tarde fuimos a pasear por un parque natural donde hay muchas plantas diferentes, aves y mariposas.
Ya en el pueblo, antes de que se hiciera oscuro me animé a jugar al fútbol con toda la gente joven del pueblo. Hacía tiempo que tenía ganas!!
Por la noche compramos un poco de pollo y arroz y hicimos otra hoguera.
Bien temprano por la mañana nos fuimos con la idea de llegar hasta la frontera tanto del Salvador, hacia donde se dirigía la Crystal, como la de Nicaragua (hacia donde me dirigía yo).
Era día 18 ... mi cumpleaños y fue uno de estos que no olvidaré nunca. Después de dos horas conduciendo, nos dimos cuenta de que teníamos la rueda de la furgo pinchazo y en medio de la nada tuvimos que cambiarla por otra que era más pequeña. Después buscamos un lugar para arreglar el pinchazo y después de mucho discutir (ya que sólo nos querían vender una rueda nueva) un hombre nos la arregló.
Seguimos conduciendo hasta llegar a Tegucigalpa (la capital) y entonces se para el motor ... qué caos, todo el mundo tocando el claxon ... , Así que salí de la furgoneta y con la ayuda de unos cuantos retiramos a un lado. Al ser sábado por la tarde todos los mecánicos ya habían cerrado hasta el lunes. Mmmm ... Vvaig empezar a hablar con los taxistas y después de mucho rato un nos dejó su batería del coche para llegar a casa de un conocido suyo que era el único que todavía trabaja aquellos días.
Una vez allí, el Chino (medio chino-peruano y hondureño) nos dijo que tardaría unas 4 horas en reparar la avería ya que era problema del alternador. Me pasar estas horas charlando con él y me fue explicando cosas de mecánica que nunca había sentido, también de su vida etc ... Una vez terminó, ya era oscuro y no teníamos dinero suficiente para pagarle. Nos dijo que no había problema, que fuéramos a buscar un cajero y que volviéramos más tarde (¿qué confianza). Llegamos a una comisaría para preguntar donde había un cajero y, obviamente, después de mil indicaciones para llegar, me quedé mirando a los dos oficiales con cara de no saber por dónde ir y, al final, uno decidió acompañarlo a la furgo.
Yo conducía y no me di cuenta de que en esta ciudad los semáforos están un poco "mal puestos" así que me salté unos cuantos mientras el oficial y la Crystal reían ... qué humor!, menos mal que no nos multó jajaja
Ya con el dinero volvimos a casa del mecánico que ya iba con el pijama puesto.
Decidimos avanzar un poco más hacia nuestro destino pero antes de salir de la ciudad nos perdimos de tal manera que pasamos 4 veces por el mismo control militar donde, entre risas, nos volvían a indicar salida: S
Ya cansados ​​decidimos aparcar en una gasolinera en la carretera para hacer noche!
Al día siguiente por la mañana decidí acompañar a la Crystal en la frontera de El Salvador ya que su español era nulo y puede que tenga algún problema a la hora de hacer papeles con la furgoneta. Una vez ella cruzó la frontera, el primer trailer que pasó me recogió y me llevó directamente hasta la frontera de Nicaragua.
 
 
 
 
 
 
 
 
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario