01-05-2013
Just abans de
creuar la frontera cap a Guatemala, mentre esperava a una gasolinera fet
autoestop van aparèixer un nen i un noi que em van preguntar cap a on anava. Jo
els vaig dir que cap a la frontera i em van respondre que era el meu dia de
sort i que els seus pares em portaven. Vaig pujar a un cotxe tot atrotinat que
amb prou feines s’aguantaven les portes i després de presentar-nos vam començar
un camí d’una hora i mitja.
A la part del
darrera estava la dona, el nen petit i jo. Ràpidament la dona, molt amable, va
començar a explicar-me que ells eren evangelistes i que tenien una església a
on treballaven practicant la paraula de Déu. Vam començar a parlar i a parlar i
m’explicava el perquè s’havien obert a Jesús i que creien sobre les religions...
jo anava donant la meva opinió amb respecte. Hi havia coses que podis estar
d’acord i altres que no, com és normal. Finalment em va dir que feria una
pregaria per mi i em va demanar que obris el cor a Jesús i tanques els ulls...
llavors em va posar la seva mà a la cara i va començar a mig cridar
predicant-li a Déu que m’acceptes i em perdones pels meus pecats... va ser una
mica acollonant però també interessant. Passada la frontera em van voler
invitar a dinar i d’allà ja vaig agafar un bus en direcció al llac Atitlán.
El primer bus em
va deixar a un encreuament on vaig agafar un segon i vaig conèixer un home guatemalenc
que anava amb una noia holandesa. Em van explicar que tenien un programa de
tecnologia ambiental, energies renovables etc... la noia estava de voluntària.
Jo els vaig
explicar que feia per allà i a on em dirigia... em van dir que era impossible
que arribés al llac ja que ja s’estava fent de nit i a Guatemala per seguretat
els busos no transiten a partir d’algunes hores. Això no em va deixar més remei
que plantejar-me passar la nit a una gasolinera que estava oberta 24h fins que
passes el primer bus però finalment em van invitar anar a les oficines on
treballaven a passar la nit.
Pel matí el un
dels germans de l’home que vaig conèixer em van apropar fins on havia d’agafar
un bus en direcció al llac! Però diguem que la comunicació a Guate no és molt
bona així que vaig haver d’agafar un bus, un camió de mercancies i passatgers
(on anava fet una bola) i una moto taxi (tuc-tuc). Finalment arribo a San Pedro
de la Laguna! Passo dos dies en el poble, molt tranquil amb unes vistes al llac
molt maques. L’únic inconvenient és que és bastant gringolandia... tot i això
jo vaig decidir conèixer la gent local així que vaig anar a parlar amb les
dones que rentaven al riu, els pescadors i una família d’una tenda em va
invitar un parell de dies a veure el futbol a casa seva.
(traducción Google) 01-05-2013
Justo antes de cruzar la frontera hacia Guatemala, mientras esperaba a una gasolinera hecho autostop aparecieron un niño y un chico que me preguntaron hacia dónde iba. Yo les dije que hacia la frontera y me respondieron que era mi día de suerte y que sus padres me llevaban. Subí a un coche todo destartalado que apenas se sostenían las puertas y después de presentarnos empezamos un camino de una hora y media.
En la parte trasera estaba la mujer, el niño pequeño y yo. Rápidamente la mujer, muy amable, empezó a contarme que ellos eran evangelistas y que tenían una iglesia en donde trabajaban practicando la palabra de Dios. Empezamos a hablar ya hablar y me explicaba el porqué se habían abierto a Jesús y que creían sobre las religiones ... yo iba dando mi opinión con respeto. Había cosas que podes estar de acuerdo y otros que no, como es normal. Finalmente me dijo que haría una oración por mí y me pidió que abrir el corazón a Jesús y cierras los ojos ... entonces me puso su mano en la cara y comenzó a medio gritar predicando a Dios que me aceptas y me perdonas por mis pecados ... fue algo acojonante pero también interesante. Pasada la frontera me quisieron invitar a comer y de ahí ya cogí un bus en dirección al lago Atitlán.
El primer bus me dejó a un cruce donde cogí un segundo y conocí a un hombre guatemalteco que iba con una chica holandesa. Me explicaron que tenían un programa de tecnología ambiental, energías renovables etc ... la chica estaba de voluntaria.
Yo les expliqué que hacía por allí y dónde me dirigía ... me dijeron que era imposible que llegara al lago ya que ya se estaba haciendo de noche y en Guatemala por seguridad los buses no transitan a partir de algunas horas. Esto no me dejó más remedio que plantearme pasar la noche en una gasolinera que estaba abierta 24h hasta que pasas el primer bus pero finalmente me invitaron a las oficinas donde trabajaban a pasar la noche.
Por la mañana el uno de los hermanos del hombre que conocí me acercaron hasta donde tenía que coger un bus en dirección al lago! Pero digamos que la comunicación en Guatemala no es muy buena así que tuve que coger un bus, un camión de mercancías y pasajeros (donde iba hecho una bola) y una moto taxi (tuc-tuc). Finalmente llego a San Pedro de la Laguna! Paso dos días en el pueblo, muy tranquilo con vistas al lago muy bonitas. El único inconveniente es que es bastante Gringolandia ... sin embargo yo decidí conocer a la gente local así que fui a hablar con las mujeres que lavaban en el río, los pescadores y una familia de una tienda me invitó un par de días a ver el fútbol en su casa.
A continuación cogí otro bus que me dirigió hacia Antigua!
No hay comentarios:
Publicar un comentario