Per arribar
a Samaipataens calien dotze hores en bus però ens van dir que no hi havia cap seient
disponible.. Com no volíem esperar vint-i-quatre hores pel
següent bus, vam suplicar al conductor que va accedir previ pagament en negre
d’un seient inexistent al costat del conductor. La sorpresa va ser quan a l’
entrar vam veure que aquests “ seients” ja estaven ocupats per dues dones bolivianes! Així, doncs,
ens va tocar seure a les escaletes de la porta de sortida. Entre el xòfer, els ajudants i els
passatgers, erem set persones compartint un espai mínim. Allà em van convidar a fulles
de coca amb bicarbonat i, tot i no notar en un primer moment res, després
d’unes hores de mossegar-les, vaig adonar-me que tenia tota la cara
adormida malgrat estava més despert que
un mussol a la nit. Només havien passat quatre hores i l’esquena, el cul, els
braços i les cames ja no aguantaven més. En veure la nostra cara d’esgotament i
malestar el conductor ens va aconsellar estirar-nos al terra del passadís. Allà ens
vam tombar al costatd’ uns nens i algun que altre bolivià, entre bosses de menjar
i de roba i en mig d’ escupinades que acostumen a fer de tant en tant... Sense
voler-hi pensar gaire em vaig posara escoltar la música del meu MP3 i vaig tancar els
ulls... Tot i així, no vaig poder dormir gaire ja que les trepitjades eren
constants i des de la posició on em trobava
l’olor dels peus descalços no era molt agradable…Jje,je,je, una
experiència força interessant!
(Traducción Google) Para llegar a Samaipataens necesitaban doce horas en bus pero nos dijeron que no había ningún asiento disponible .. Como no queríamos esperar veintidós cuatro horas por el siguiente bus, nos suplicó al conductor que accedió previo pago en negro de un asiento inexistente junto al conductor. La sorpresa fue cuando al entrar vimos que estos "asientos" ya estaban ocupados por dos mujeres bolivianas! Así pues, nos tocó sentarse en las escalerillas de la puerta de salida. Entre el chófer, los ayudantes y los pasajeros, éramos siete personas compartiendo un espacio mínimo. Allí me invitaron a hojas de coca con bicarbonato y, aunque no notar en un primer momento nada, después de unas horas de morderlas, me di cuenta que tenía toda la cara dormida pese estaba más despierto que un búho en la noche. Sólo habían pasado cuatro horas y la espalda, el culo, los brazos y las piernas ya no aguantaban más. Al ver nuestra cara de agotamiento y malestar el conductor nos aconsejó estirarnos en el suelo del pasillo. Allí nos tumbar al costatd unos niños y algún que otro boliviano, entre bolsas de comida y de ropa y en medio de escupinades que suelen hacer de vez en cuando ... Sin querer pensar mucho me pusiera escuchar la música de mi MP3 y cerré los ojos ... Sin embargo, no pude dormir mucho ya que las pisadas eran constantes y desde la posición donde me encontraba el olor de los pies descalzos no era muy agradable ... JJE, je, je, una experiencia muy interesante!
No hay comentarios:
Publicar un comentario