Mapa del Món

martes, 9 de abril de 2013

En busca del Machupichu!


A Cusco, coneixem a una parella de Canadà, un francés i un d'EEUU i anem junts cap Aguas Calientes. Per estalviar uns diners, doncs el tren costa 80$, decidim fer una ruta alternativa que consta d'un bus, un taxi i 3h de caminada per la via del tren. És tota una aventura ja que hem de sortir molt d’hora pel matí en bus. Després agafem un  taxi que passa per camins estrets i fangosos, en un dels trams un camió havia bolcat així que mentre esperàvem vam baixar del cotxe per menjar uns mangos i plàtans que ens oferia la naturalesa. En arribar a la via del tren, vam començar a caminar. Ens topàvem de tant en tant amb gent que feia la mateixa ruta però en direcció contraria i tots ens deien que anàvem una mica justos de temps... Efectivament, se'ns va fer de nit però amb l’ajut de lots vam arribar sense problemes a lloc. A la llunyania veiem com entre mig d’arbres, del soroll del riu que baixava amb molta força i d’animals salvatges, unes llums sortien entre mig de la vall... realment semblava un poble d’elfs o de follets que vivien amagats. Aguas Calientes és un poble just a sota de Machupichu, molt bonic però molt turístic i explotat, però si et saps moure bé pots menjar i dormir en llocs locals molt més interessants.




A les 4 del matí vam començar a caminar cap el Machupichu, una mica de pluja ens va acompanyar mentre pujàvem mils i mils d'escales amb una petita llanterna fins arribar a dalt de tot. Allà vam entrar al Machupichu i de la boira que hi havia no es veia res...bé, com tampoc sabíem on mirar, vam decidir anar fins a unes runes que estan una mica apartades de la ciutat.


Més tard, cap a les 7 del mati, la boira anava desapareixent i vam poder veure que d’allà on hi havia només el color blanc espès, apareixia una ciutat sorprenent enmig de tot de muntanyes punxegudes i verdes. Vam passejar per les runes. Va parar de ploure i vam seguir a uns guies francesos, anglesos i espanyols que ens anaven explicant el què significava cada lloc. A les 10h vam anar a l'entrada del Waynapichu (la muntanya que hi ha al darrera del Machupichu). A aquesta muntanya només poden pujar 400 persones al dia ja que és força perillosa. Hi ha dos torns el de les 7 del mati i el de les 10. La gent que baixava estava força trista ja que després de la “matada” de la pujada, no havien pogut veure res per la boira. Encara hi havia núvols a la punta del Wayna però vam començar a pujar. A mesura que pujàvem la boira desapareixia i podíem veure tota la vista increïble!!! QUINA SORT!!!!
Durant la baixada va començar a ploure i ens vam adonar de lo perillós que es el camí..una relliscada i...

  




  De tornada...altra vegada les mil escales i un cop a Aguas Calientes la caminada de 3 h, taxi i bus... i arribada a Cusco a les 5 del mati!

 

(Traducción Google)En Cusco, conocemos a una pareja de Canadá, un francés y un de EEUU y vamos juntos hacia Aguas Calientes. Para ahorrar un dinero, pues el tren cuesta 80 $, decidimos hacer una ruta alternativa que consta de un bus, un taxi y 3h de caminata por la vía del tren. Es toda una aventura ya que debemos salir muy temprano por la mañana en bus. Después tomamos un taxi que pasa por caminos estrechos y fangosos, en uno de los tramos un camión había volcado así que mientras esperábamos bajamos del coche para comer unos mangos y plátanos que nos ofrecía la naturaleza. Al llegar a la vía del tren, empezamos a caminar. Nos topábamos de vez en cuando con gente que hacía la misma ruta pero en dirección contraria y todos nos decían que íbamos un poco justos de tiempo ... Efectivamente, se nos hizo de noche pero con la ayuda de lotes llegamos sin problemas en su sitio. A lo lejos vemos como en medio de árboles, del ruido del río que bajaba con mucha fuerza y ​​de animales salvajes, unas luces salían en medio del valle ... realmente parecía un pueblo de elfos o de duendes que vivían escondidos. Aguas Calientes es un pueblo justo debajo de Machupichu, muy bonito pero muy turístico y explotado, pero si te sabes mover bien puedes comer y dormir en lugares locales mucho más interesantes.
A las 4 de la mañana empezamos a caminar hacia el Machupichu, un poco de lluvia nos acompañó mientras subíamos miles y miles de escaleras con una pequeña linterna hasta llegar arriba de todo. Allí entramos en el Machupichu y de la niebla que había no se veía nada ... bueno, como tampoco sabíamos donde mirar, decidimos ir hasta unas ruinas que están un poco apartadas de la ciudad. Más tarde, hacia las 7 de la mañana, la niebla iba desapareciendo y pudimos ver que de allí donde había sólo el color blanco espeso, aparecía una ciudad sorprendente en medio de todo de montañas puntiagudas y verdes. Paseamos por los escombros. Paró de llover y seguimos a unos guías franceses, ingleses y españoles que nos iban explicando lo que significaba cada lugar. A las 10h fuimos a la entrada del Waynapichu (la montaña que hay detrás del Machupichu). A esta montaña sólo pueden subir 400 personas al día ya que es bastante peligrosa. Hay dos turnos el de las 7 de la mañana y el de las 10. La gente que bajaba estaba bastante triste ya que tras la "matada" de la subida, no habían podido ver nada por la niebla. Aún había nubes en la punta del Wayna pero empezamos a subir. A medida que subíamos la niebla desaparecía y podíamos ver toda la vista increíble! QUÉ SUERTE!
Durante la bajada comenzó a llover y nos dimos cuenta de lo peligroso que es el camino .. un resbalón y ...

De vuelta ... otra vez las mil escaleras y una vez en Aguas Calientes la caminata de 3 horas, taxi y bus ... y llegada a Cusco a las 5 de la mañana!

No hay comentarios:

Publicar un comentario