Mapa del Món

sábado, 27 de abril de 2013

Bany amb balenes!!! Baño con ballenas!!!


Pujant per la Patagonia argentina vaig arribar a Puerto Madryn amb la intenció de veure algunes balenes. Allà, però, em van dir que m’apropés una miqueta més, fins a la Península Valdés on hi ha Puerto Piràmides i des d’on surten els tours per veure les balenes.
Ràpidament vaig pujar al primer bus i em vaig dirigir cap allà. Va ser on vaig conèixer a una noia argentina molt trempada, la Johana que anava a passar el dia allà i vam decidir continuar  plegats.

Un cop vaig tenir la tenda plantada vam preguntar al propietari del càmping quines opcions hi havia per veure les balenes. Ens va comentar que els tours eren molt cars però que l’altra opció era arribar fins a una platja tot i que només s’hi podia arribar en cotxe. També ens va dir que hi havia una parella d’argentins que sortien amb el seu cotxe cap allà.
Dit i fet, vam anar ràpidament a preguntar-los si els importava apropar-nos fins a la platja i 5min més tard ja ens hi estàvem dirigint amb l’Aldo i la Nora.
Vam arribar a una platja desèrtica i preciosa on la parella ens va convidar a dinar un “asado” mentre esperàvem que aparegués alguna balena.

Després d’una bona estona.... vam veure una forma de color blau fosc que sobresortia i expulsava aigua, a no més de 30 metres de la costa. Afectivament era una balena!!! L’adrenalina em pujava de l’emoció i només podia recordar les paraules del propietari del càmping quan m’explicava que eren inofensives.
Sense pensar en res més, ja estava en calçotets i nedant per apropar-m’hi al màxim. L’aigua congelada de la Patagonia estava congelada. A uns 20 metres em vaig aturar per localitzar l’animal. No veia res, va ser un moment d’expectació. I de sobte.... la balena va aparèixer  per respirar a no més de 3 metres d’on em trobava. Increïble... només podia observar... l’ombra que es veia sota l’aigua mesurava uns 15 metres i mentre intentava calcular la longitud de l’animal, va aparèixer una altra ombra d’uns 3 metres que passava per sota meu. En aquest moment vaig tornar a la realitat, la balena  podia confondre’m amb un depredador de la seva cria. Un cop de cua d’aquella bèstia....
Vaig recular ràpidament uns metres i  amb l’Aldo, que també s’havia animat a venir amb mi, vam anar nedant i seguint les balenes rodejant  de la costa.


 


 
Al dia següent, l’Aldo i la Nora em van convidar a anar a una altra platja on, encara que no fos l’època, a vegades apareixien orques. Un cop vam arribar allí i des d’un mirador, vam veure  aparèixer una família d’orques que estaven ensenyant a les seves cries a caçar  lleons marins mentre  les foques prenien el sol i jugaven a la costa. Tot i estar una mica lluny, vam poder observar perfectament com aquest animal, d’aparença simpàtica i amb un somriure a la cara, només deixava veure la seva aleta avançant, cada vegada a més velocitat, fins sortir de dins del mar per emportar-se per davant les foques o lleons marins que, sorpresos pel que passava, cridaven i corrien cap a totes direccions.
Després d’aquesta experiència, vam arribar a una altra platja on hi havia pingüins. Aquets petits animalons baixaven de forma graciosa dels seus nius, com animals molt sapastres i poc hàbils, quasi bé ensopegant a cada pas, fins arribar davant l’aigua on amb un salt força àgil s’hi submergien i començaven a nedar a una velocitat impressionant, com si fessin carreres entre ells, intentant demostrar-nos que la nostra opinió d’ells com animals poc àgils era falsa quan estaven dins l’aigua.


 














Finalment, vam tornar a la platja de les balenes on, dinant, vam poder veure des de lluny com els cossos d’unes quantes tones, saltaven sobresortint completament de l’aigua i també ensenyant-nos  la seva cua com si ens saludessin! 







(Traducido por Google) Subiendo por la Patagonia argentina llegué en Puerto Madryn con la intención de ver algunas ballenas. Allí, sin embargo, me dijeron que me acercara un poquito más, hasta la Península Valdés donde hay Puerto Pirámides y desde donde salen los tours para ver las ballenas.
Rápidamente subí al primer bus y me dirigí hacia allí. Fue donde conocí a una chica argentina muy templada, la Johana que iba a pasar el día allí y decidimos continuar juntos.
Una vez tuve la tienda plantada preguntamos al propietario del camping qué opciones había para ver las ballenas. Nos comentó que los tours eran muy caros pero que la otra opción era llegar hasta una playa aunque sólo se podía llegar en coche. También nos dijo que había una pareja de argentinos que salían con su coche hacia allí.
Dicho y hecho, fuimos rápidamente a preguntarles si les importaba acercarnos hasta la playa y 5min más tarde ya nos estábamos dirigiendo con el Aldo y Nora.
Llegamos a una playa desértica y preciosa donde la pareja nos invitó a comer un "asado" mientras esperábamos que apareciera alguna ballena.
Después de un buen rato .... vimos una forma de color azul oscuro que sobresalía y expulsaba agua, a no más de 30 metros de la costa. Afectivamente era una ballena! La adrenalina me subía de la emoción y sólo podía recordar las palabras del propietario del camping cuando me contaba que eran inofensivas.
Sin pensar en nada más, ya estaba en calzoncillos y nadando por acercarme al máximo. El agua congelada de la Patagonia estaba congelada. A unos 20 metros me detuve para localizar al animal. No veía nada, fue un momento de expectación. Y de repente .... la ballena apareció para respirar a no más de 3 metros de donde me encontraba. Increíble ... sólo podía observar ... la sombra que se veía bajo el agua medía unos 15 metros y mientras intentaba calcular la longitud del animal, apareció otra sombra de unos 3 metros que pasaba por debajo de mí. En ese momento volver a la realidad, la ballena podía confundirme con un depredador de su cría. Un coletazo de aquella bestia ....
Voy retroceder rápidamente unos metros y con el Aldo, que también se había animado a venir conmigo, fuimos nadando y siguiendo las ballenas rodeando la costa.
Al día siguiente, el Aldo y Nora me invitaron a ir a otra playa donde, aunque no fuera la época, a veces aparecían orcas. Una vez llegamos allí y desde un mirador, vimos aparecer una familia de orcas que estaban enseñando a sus crías a cazar leones marinos mientras las focas tomaban el sol y jugaban a la costa. A pesar de estar un poco lejos, pudimos observar perfectamente cómo este animal, de apariencia simpática y con una sonrisa en la cara, sólo dejaba ver su aleta avanzando, cada vez a mayor velocidad, hasta salir de dentro del mar para llevar por delante las focas o leones marinos que, sorprendidos por lo que pasaba, gritaban y corrían en todas direcciones.
Después de esta experiencia, llegamos a otra playa donde había pingüinos. Estos pequeños animales bajaban de forma graciosa de sus nidos, como animales muy chapuceros y poco hábiles, casi tropezando a cada paso, hasta llegar frente al agua donde con un salto bastante ágil se sumergían y empezaban a nadar a una velocidad impresionante , como si hicieran carreras entre ellos, intentando demostrarnos que nuestra opinión de ellos como animales poco ágiles era falsa cuando estaban dentro del agua.
Finalmente, volvimos a la playa de las ballenas donde, comiendo, pudimos ver desde lejos como los cuerpos de varias toneladas, saltaban sobresaliendo completamente del agua y también enseñándonos su cola como si nos saludaran!


No hay comentarios:

Publicar un comentario