Mapa del Món

domingo, 2 de agosto de 2015

Inici de la nova aventura!! Tanzania - Inicio de la nueva aventura!! Tanzania

Comença una nova aventura, un llarg camí a recórrer durant 14 mesos per Àfrica, Àsia i Amèrica. L’inici està clar, Tanzania, Ethiopia i després volar cap a Bangkok.
Tanzania serà un viatge molt diferent als últims que he realitzat, ja que compartiré l’experiència, per primera vegada i durant quinze dies, amb els meus pares i la meva germana, la meva família. Després d’un vol llarg però tranquil aterrem a Kilimanjaro. És de nit però ja puc respirar de nou l’ambient africà. El primer contratemps és que no arriba la motxilla de la mare i ens preocupa saber com ens la faran arribar. Finalment, la recuperaríem tres dies després.
El Izac serà el nostre guia, sembla força simpàtic i es defensa prou bé amb l’espanyol. Pugem al 4x4 i ens adonem que tot i ser de 6 places estarem sols durant els dies de safari.
Son les 2am i ens dirigim cap a l’hotel d’Arusha quan les llums del cotxe s’espatllen. No hi ha solució així que amb african style i els intermitents posats avancem per la foscor  fins arribar.
Al matí ens dirigim al PN Lake Manyara i fem el primer safari. El contrast entre zones seques i boscoses acompanyat de manades de zebres, nyus, gaseles, girafes, babuins, una mamba negra que es creua pel camí, algun hipopòtam i varietat d’aus fan la ruta agradable i sorprenent. Sobretot pels meus pares  i la meva germana que mai havien vist tanta fauna en llibertat.
L’endemà anem a la reserva de Llac Eyasi on coneixem dues tribus diferents, la dels Hadzabe (grup ètnic relacionat amb els bosquimans) i la dels Datoga, sedentaris i agricultors. Els Hadzabe viuen de la caça i la recol·lecció, conservant l’estil de vida primitiu dels seus avantpassats. Ens mostren les seves llars i ens fan una demostració de com cacen amb els arcs que ells mateixos han construït. Després d’una estona voltant pel bosc sigil·losament, aconsegueixen matar un parell d’ocells i improvisen un foc per cuinar-los i menjar-los.
A continuació anem a visitar la tribu dels Datoga. Aquests estan una mica més “avançats” dins l’escala de l’evolució humana ja que treballen el metall. També ens conviden a casa seva i ens fan una demostració de com creen puntes de fletxa i bijuteria.
Després de dinar i aprofitant el nostre temps lliure,  ens deixem perdre pels carrers de Karatu, una ciutat caòtica on no hi trobem cap turista interessat en connectar amb el dia a dia dels tanzans. Descobrim el mercat que, cobert de verdures, fruita i espècies, ens fascina i ens hi endinsem fins l’hora de marxar.






 PN SERENGETI:
Ens dirigim a passar tres dies al PN del Serengueti, un dels més coneguts del món per la seva fauna i extensió. Per arribar-hi, creuem el PN del Ngorongoro i ens parem a visitar una Manyata Masai. Actualment, alguns d’aquests poblats viuen del turisme i tenen preparada una cerimònia de benvinguda i souvenirs que escapen de la naturalitat de qualsevol convivència ètnica. Tot i això, la visita ens permet descobrir l’estil de vida masai, entrar a les seves llars i conèixer música i danses tradicionals.
Després de la burocràcia per entrar al Serengueti ens endinsem al parc travessant quilòmetres i quilòmetres d’extensió sabana. L’herba alta i daurada ens deixa entreveure milers de gaseles que salten de banda a banda i que ja no ens abandonaran fins marxar del parc.
Realment l’experiència al Serengueti és difícil d’expressar. Els colors, els sons i les olors que ens acompanyaran durant tres dies ho faran dins nostre tota una vida. Els paisatges canvien de zona en zona i la sabana conviu també amb el verd de les palmeres que, al costat sovint dels rius, conformen oasis en mig del no res. Les manades de zebres , nyus i búfals, de girafes i elefants, de lleons descansant sobre les roques, algun que altre guepard amb les seves cries, alguna hiena passejant pel ras, alguns lleopards descansant sobre les branques dels arbres resguardats del sol, hipopòtams i cocodrils remullant-se als rius i tants altres animals i aus que potser no són tant impactants però completen la cadena natural i fan del paisatge una experiència inoblidable.
Les nits sota el cel estrellat i envoltant asseguts el foc encès o l’aire fresc i l’olor a gespa humida a primera hora del mati ens ajuden a  sentir la pau i llibertat que moltes vegades perdem vivint a les ciutats.
El que més ens va impactar, però, va ser poder presenciar a no més de 10 metres dues caçaries de lleones. En la primera, una lleona solitària va llançar-se sobre una manada de zebres que estaven bevent aigua tranquil·lament. El silenci tens que ens envoltava mentre la felina avançava sigil·losament per no ser descoberta i l’últim crit  de la zebra capturada deixant-se la vida en ell van ser únics.

L’altre va ser l’intent d’un grup d’unes 8 lleones i un lleó davant un búfal solitari. En primera instància només podíem entreveure un parell de lleones però en el moment precís en què el búfal es va girar van començar a aparèixer caps entremig de l’herba alta. El búfal, sabent-se més lent que les seves contrincants es va encarar a totes i va intentar envestir-les un parell de vegades fins que la manada de felins es van donar per vençuda.    








Ngorongoro:
Deixem enrere el Serengueti i avancem en direcció al campament del Ngorongoro on passarem una nit. Agafem un camí pràcticament desèrtic que creua un llac salat on només si intueixen unes muntanyes al final de tot. Per aquesta zona només hi veiem famílies Masai totalment aïllades. Ho comprovem sobretot en trobar un nen masai que ens demana aigua des de la distància per por a apropar-se a gent que no és de la seva mateixa ètnia. Una de les escenes més impressionants és veure masais solitaris i deshidratats, calçats amb unes espardenyes de pneumàtic reciclat, vestits amb robes llargues, un bastó i una daga atravessant les llargues extensions desèrtiques. Hores i hores o, fins i tot, dies direcció a un indret llunyà i desconegut per nosaltres. I en aquest paisatge també criden l’atenció els nens, amb no més de 10 anys, individualment o per parelles cuiden i pasturen durant tot el dia sota el sol africà els seus remats de vaques.
A primera hora sortim cap el cràter del Ngorongoro. El paisatge muntanyós i tropical ens acompanya fins a dalt de tot de la muntanya. A partir d’allà, entre mig d’una boira matinera divisem  una esplanada immensa a 700 metres sota nostre.
Un cop a baix comencem el safari. En aquest cràter immens i pla es poden veure, a quilòmetres de distància, infinitat de petitetes taques negres. Són les manades d’animals que passegen tranquil·lament per un dels paisatges que més ens ha fascinat d’aquest viatge. El nostre objectiu aquest cop, però, és trobar el rinoceront que, en perill d’extinció, es pot veure en molt pocs llocs. En aquest PN només en queden 27 i, mentre el busquem, gaudim de lleones, hienes menjant carronya, búfals, zebres, nyus... i l’increïble explanada envoltada  de muntanyes verdes i un llac amb diferents tonalitats degut el reflex del sol amb la sal.
Arriba l’hora de marxar i de camí a la sortida ens diuen que algú ha vist el rinoceront. L’Isak va directe cap on encara hi ha cotxes intentant trobar l’animal a l’horitzó. Després d’una bona estona observant sense èxit i ja apunt de donar-nos per vençuts, reconeixem amb els prismàtics el rino que camina passivament i solitari entre d’altres taques negres. Tot i només poder-lo observar des d’una gran distància va ser un moment emocionant per tots. Amb ell, aconseguíem haver vist tots i cada un dels animals que ens havíem proposat. 










PN Taranguire
Últim parc i últim safari a Tanzània. Ens despertem aviat i, amb el picnic a la mà, arribem fins al PN Taranguire. Aquest no és tant famós pels animals sinó per la seva vegetació verdosa durant tot l’any i pels baobabs que es poden veure per totes bandes.
Realment aquets arbres son impressionants i els podries observar durant hores i hores. Seguim veient manades de nyus i zebres que caminen en fila en busca de rierols per veure aigua i també se’ns creuen per davant famílies d’elefants que juguen i mengen herba per tot arreu.
Ja de tornada a Arusha ens acomiadem de l’Izak. Ha estat un plaer que fos ell qui ens acompanyes en aquesta aventura. Per acomiadar-nos de la primera part del viatge la Laura i jo ens quedem per la ciutat per voltar i conèixer millor i de primera mà la vida de la gent local.






(Traducción Google) Comienza una nueva aventura, un largo camino a recorrer durante 14 meses para África, Asia y América. El inicio está claro, Tanzania, Ethiopia y luego volar hacia Bangkok.
Tanzania será un viaje muy diferente a los últimos que he realizado, ya que compartiré la experiencia, por primera vez y durante quince días, con mis padres y mi hermana, mi familia. Después de un vuelo largo pero tranquilo aterrizamos en Kilimanjaro. Es de noche pero ya puedo respirar de nuevo el ambiente africano. El primer contratiempo es que no llega la mochila de la madre y nos preocupa saber cómo nos la harán llegar. Finalmente, la recuperaríamos tres días después.
El Izac será nuestro guía, parece bastante simpático y se defiende bastante bien con el español. Subimos al 4x4 y nos damos cuenta de que a pesar de ser de 6 plazas estaremos solos durante los días de safari.
Son las 2am y nos dirigimos hacia el hotel de Arusha cuando las luces del coche se estropean. No hay solución así que con africano style y los intermitentes puestos avanzamos por la oscuridad hasta llegar.
Por la mañana nos dirigimos al PN Lake Manyara y hacemos el primer safari. El contraste entre zonas secas y boscosas acompañado de manadas de cebras, ñus, gacelas, jirafas, babuinos, una mamba negra que se cruza por el camino, algún hipopótamo y variedad de aves hacen la ruta agradable y sorprendente. Sobre todo por mis padres y mi hermana que nunca habían visto tanta fauna en libertad.
Al día siguiente vamos a la reserva de Lago Eyasi donde conocemos dos tribus diferentes, la de los Hadzabe (grupo étnico relacionado con los bosquimanos) y la de los datoga, sedentarios y agricultores. Los Hadzabe viven de la caza y la recolección • ción, conservando el estilo de vida primitivo de sus antepasados. Nos muestran sus hogares y nos hacen una demostración de cómo cazan con los arcos que ellos mismos han construido. Después de un rato alrededor por el bosque sigilo • losament, consiguen matar a un par de pájaros y improvisan un fuego para cocinarlos y comerlos.
A continuación vamos a visitar la tribu de los datoga. Estos están un poco más "avanzados" en la escala de la evolución humana ya que trabajan el metal. También nos invitan a su casa y nos hacen una demostración de cómo crean puntas de flecha y bisutería.
Después de comer y aprovechando nuestro tiempo libre, nos dejamos perder por las calles de Karatu, una ciudad caótica donde no encontramos ningún turista interesado en conectar con el día a día de los tanzanos. Descubrimos el mercado que, cubierto de verduras, fruta y especias, nos fascina y nos adentramos hasta la hora de irse.
 PN SERENGETI:
Nos dirigimos a pasar tres días en el PN del Serengeti, uno de los más conocidos del mundo por su fauna y extensión. Para llegar, cruzamos el PN del Ngorongoro y nos paramos a visitar una manyata Masai. Actualmente, algunos de estos poblados viven del turismo y tienen preparada una ceremonia de bienvenida y souvenirs que escapan de la naturalidad de cualquier convivencia étnica. Sin embargo, la visita nos permite descubrir el estilo de vida masai, entrar en sus hogares y conocer música y danzas tradicionales.
Después de la burocracia para entrar en el Serengueti nos adentramos en el parque atravesando kilómetros y kilómetros de extensión sabana. La hierba alta y dorada nos deja entrever miles de gacelas que saltan de lado a lado y que ya no nos abandonarán hasta marchar del parque.
Realmente la experiencia en el Serengueti es difícil de expresar. Los colores, los sonidos y los olores que nos acompañarán durante tres días lo harán dentro de nosotros toda una vida. Los paisajes cambian de zona en zona y la sabana convive también con el verde de las palmeras que, junto a menudo de los ríos, conforman oasis en medio de la nada. Las manadas de cebras, ñus y búfalos, de jirafas y elefantes, leones descansando sobre las rocas, algún que otro guepardo con sus crías, alguna hiena paseando por raso, algunos leopardos descansando sobre las ramas de los árboles resguardados del sol, hipopótamos y cocodrilos remojando a los ríos y tantos otros animales y aves que quizás no son tan impactantes pero completan la cadena natural y hacen del paisaje inolvidable.
Las noches bajo el cielo estrellado y rodeando sentados el fuego encendido o el aire fresco y el olor a césped húmedo a primera hora de la mañana nos ayudan a sentir la paz y libertad que muchas veces perdemos viviendo en las ciudades.
Lo que más nos impactó, sin embargo, fue poder presenciar a no más de 10 metros dos cacerías de leonas. En la primera, una leona solitaria lanzó sobre una manada de cebras que estaban bebiendo agua tranquila • lamento. El silencio tenso que nos rodeaba mientras la felina avanzaba sigilo • losament para no ser descubierta y el último grito de la cebra capturada dejándose la vida en él fueron únicos.
El otro fue el intento de un grupo de unas 8 leonas y un león ante un búfalo solitario. En primera instancia sólo podíamos entrever un par de leonas pero en el momento preciso en que el búfalo se giró empezaron a aparecer cabezas en medio de la hierba alta. El búfalo, sabiéndose más lento que sus contrincantes se encaró a todas e intentó embestir la foto un par de veces hasta que la manada de felinos se dieron por vencida.
Ngorongoro:
Dejamos atrás el Serengeti y avanzamos en dirección al campamento del Ngorongoro donde pasaremos una noche. Tomamos un camino prácticamente desértico que cruza un lago salado donde sólo si intuyen unas montañas al final de todo. Por esta zona sólo vemos familias Masai totalmente aisladas. Lo comprobamos todo en encontrar un niño masai que nos pide agua desde la distancia por miedo a acercarse a gente que no es de su misma etnia. Una de las escenas más impresionantes es ver masais solitarios y deshidratados, calzados con unas alpargatas de neumático reciclado, vestidos con ropas largas, un bastón y una daga atravesando las largas extensiones desérticas. Horas y horas o, incluso, días dirección a un lugar lejano y desconocido para nosotros. Y en este paisaje también llaman la atención a los niños, con no más de 10 años, individualmente o por parejas cuidan y pastan durante todo el día bajo el sol africano sus remates de vacas.
A primera hora salimos hacia el cráter del Ngorongoro. El paisaje montañoso y tropical nos acompaña hasta lo alto de la montaña. A partir de allí, en medio de una niebla mañanera divisamos una explanada inmensa a 700 metros debajo nuestro.
Una vez abajo empezamos el safari. En este cráter inmenso y plano se pueden ver, a kilómetros de distancia, infinidad de pequeñitas manchas negras. Son las manadas de animales que pasean tranquila • lamento por uno de los paisajes que más nos ha fascinado de este viaje. Nuestro objetivo esta vez, sin embargo, es encontrar el rinoceronte que, en peligro de extinción, se puede ver en muy pocos lugares. En este PN sólo quedan 27 y, mientras lo buscamos, disfrutamos de leonas, hienas comiendo carroña, búfalos, cebras, ñus ... y el increíble explanada rodeada de montañas verdes y un lago con diferentes tonalidades debido el reflejo del sol con la sal.
Llega la hora de irse y de camino a la salida nos dicen que alguien ha visto el rinoceronte. El Isak va directo hacia donde todavía hay coches intentando encontrar al animal en el horizonte. Después de un buen rato observando sin éxito y ya a punto de darnos por vencidos, reconocemos con los prismáticos el rino que camina pasivamente y solitario entre otras manchas negras. Aunque sólo poderlo observar desde una gran distancia fue un momento emocionante para todos. Con él, conseguíamos haber visto todos y cada uno de los animales que nos habíamos propuesto.
PN Taranguire
Último parque y último safari en Tanzania. Nos despertamos pronto y, con el picnic en la mano, llegamos hasta el PN Taranguire. Este no es tanto famoso por los animales sino por su vegetación verdosa durante todo el año y por los baobabs que se pueden ver por todas partes.
Realmente estos árboles son impresionantes y los podrías observar durante horas y horas. Seguimos viendo manadas de ñus y cebras que caminan en fila en busca de arroyos para ver agua y también se nos cruzan por delante familias de elefantes que juegan y comen hierba por todas partes.
Ya de vuelta en Arusha nos despedimos del Izaka. Ha sido un placer que fuera él quien nos acompañas en esta aventura. Para despedirnos de la primera parte del viaje Laura y yo nos quedamos por la ciudad para pasear y conocer mejor y de primera mano la vida de la gente local.

No hay comentarios:

Publicar un comentario