Mapa del Món

martes, 18 de agosto de 2015

Breus impressions de Tanzania - Breves impresiones de Tanzania

Ja a l’aeroport miro enrera per fer una  valoració del que m’ha semblat Tanzania, òbviament des d’un punt de vista totalment subjectiu i partint de l’experiència viscuda.
Realment Tanzania impressiona a qualsevol per la seva magnitud de flora i fauna sabàtica. Milions d’animals conviuen en harmonia en els diferents parcs naturals que hi ha al país. I a Zanziber l’aigua del mar transparent no té res a envejar del Carib.
Tot i això, Tanzania i el seu ecosistema es veu amenaçat com sempre , igual que a  tots els països del món, per l’avaricia i l’egoisme de l’ésser humà. Els òrgans corruptes més elevats,  empresaris i gent adinerada mouen  els fils segons els convé al seu interés i benefici, sense tenir en compte res ni a ningú. Òbviament els més afectats, com sempre, són les  gents  més humils que no tenen altre remei que abaixar el cap.





Molt per sobre ( ja que no ha estat un viatge amb molt contacte amb gent local) dóna la sensació que és una societat molt tranquil·la, on treuen pes als problemes i s’adapten a totes les circumstàncies, la gent es respecte i són un exemple a seguir de convivència religiosa ja que totes les religions (musulmans, cristians)  conviuen, aquí, sense problemes.
La gent fa vida al carrer i els parcs s’omplen cada dia d’estudiants, gent que llegeix, que escriu o simplement observa passivament.
Com en molts altres països que he pogut visitar, Tanzania té el mateix gran problema que la majoria dels països colonitzats, la brutícia. La falta d’un sistema de residus és clau, tant per poder viure dignament, conservar el medi ambient local com per  evitar malalties varies. Això sembla que és una assignatura pendent en molts d’aquets països on probablement ja s’han acostumat a viure literalment entre escombraria, enterrar-la, acumular-la en un lloc concret o cremar-la.
A Tanzania també hi ha diferents grups ètnics que han intentat sobreviure al progrés general de la societat aïllant-se i seguint amb la seva forma de vida i tradicions. La majoria d’aquests viuen en reserves naturals on els han permès viure després de diferents problemes i haver-los desplaçat de territoris anteriors per diversos motius. Tot i això es poden veure clarament dos models clars pels  que han optat cadascuna d’aquestes ètnies . Hi ha els que estan aïllats totalment, en zones on és molt difícil arribar, vivint a la seva manera i amb el mínim contacte amb la societat moderna. Per contra, n’hi ha uns altres que s’han assentat més i, tot i no canviar el seu model de vida bàsic ,s’han convertit en comunitats on diàriament reben turistes i els ensenyen tot sobre la seva cultura i estil de vida, per cada visita guanyen uns diners i mai sabrem fins quin punt aquestes comunitats s’han venut (amb tot el dret) al turisme.
Doncs per tant podem dir que no només per les tribus ni tant sols per Tanzania, sinó per molts d’aquests països, el turisme és l’arma de doble fil: Per una banda, aporta feina, economia “al país” i dóna esperança a gent local per millorar el seu nivell de vida; per altra banda sempre són els mateixos qui s’enriqueixen, es comença a construir hotels luxosos dins de parcs naturals, i platges paradisíaques, carreteres en bon estat només en aquells llocs més turístics i els recursos bàsics passen a comprar-se i només qui té diners ho pot fer.
“Aquí la gent camina o pedaleja en bici 15 km d’anada i 15km de tornada per arribar el pou d’aigua potable i omplir les galledes. N’hi ha un pou aquí al costat però l’aigua és molt cara i és tota pels hotels”
No sabia quina cara posar mentre un noi em deia aquestes paraules quan  ens acompanyava a un bar local d’una població pescadora al nord de Zanziber amb unes platges increïbles i amb un seguit d’hotels i apartaments construïts al costat amb tots els luxes.
Aquest turisme també crea més brossa, més desigualtat....
Marxo amb un molt bon record de Tanzania i la seva gent que sempre tenen un somriure i unes paraules agradables quan t’hi acostes.




(Traducción Google) Ya en el aeropuerto miro atrás para hacer una valoración de lo que me ha parecido Tanzania, obviamente desde un punto de vista totalmente subjetivo y partiendo de la experiencia vivida.
Realmente Tanzania impresiona a cualquiera por su magnitud de flora y fauna sabática. Millones de animales conviven en armonía en los diferentes parques naturales que hay en el país. Y en Zanzíbar el agua del mar transparente no tiene nada que envidiar del Caribe.
Sin embargo, Tanzania y su ecosistema se ve amenazado como siempre, al igual que en todos los países del mundo, por la avaricia y el egoísmo del ser humano. Los órganos corruptos más elevados, empresarios y gente adinerada mueven los hilos según conviene a su interés y beneficio, sin tener en cuenta nada ni a nadie. Obviamente los más afectados, como siempre, son las gentes más humildes que no tienen más remedio que bajar la cabeza.
Muy por encima (ya que no ha sido un viaje con mucho contacto con gente local) da la sensación de que es una sociedad muy tranquila • la, donde sacan peso a los problemas y se adaptan a todas las circunstancias, la gente se respete y son un ejemplo a seguir de convivencia religiosa ya que todas las religiones (musulmanes, cristianos) conviven, aquí, sin problemas.
La gente hace vida en la calle y los parques se llenan cada día de estudiantes, gente que lee, que escribe o simplemente observa pasivamente.
Como en muchos otros países que he podido visitar, Tanzania tiene el mismo gran problema que la mayoría de los países colonizados, la suciedad. La falta de un sistema de residuos es clave, tanto para poder vivir dignamente, conservar el medio ambiente local como para evitar enfermedades varias. Esto parece que es una asignatura pendiente en muchos de estos países donde probablemente ya se han acostumbrado a vivir literalmente entre basura, enterrarla, acumular en un lugar concreto o quemarla.
En Tanzania también hay diferentes grupos étnicos que han intentado sobrevivir al progreso general de la sociedad aislándose y siguiendo con su forma de vida y tradiciones. La mayoría de estos viven en reservas naturales donde les han permitido vivir después de diferentes problemas y haberlos desplazado de territorios anteriores por diversos motivos. Sin embargo se pueden ver claramente dos modelos claros por los que han optado cada una de estas etnias. Están los que están aislados totalmente, en zonas donde es muy difícil llegar, viviendo a su manera y con el mínimo contacto con la sociedad moderna. En cambio, hay otros que se han asentado más y, a pesar de no cambiar su modelo de vida básico, se han convertido en comunidades donde diariamente reciben turistas y les enseñan todo sobre su cultura y estilo de vida , por cada visita ganan un dinero y nunca sabremos hasta qué punto estas comunidades han vendido (con todo el derecho) al turismo.
Pues por lo tanto podemos decir que no sólo por las tribus ni siquiera por Tanzania, sino por muchos de estos países, el turismo es el arma de doble filo: Por un lado, aporta trabajo, economía "en el país" y da esperanza a gente local para mejorar su nivel de vida; por otra parte siempre son los mismos que se enriquecen, se comienza a construir hoteles lujosos dentro de parques naturales, y playas paradisíacas, carreteras en buen estado sólo en aquellos lugares más turísticos y los recursos básicos pasan a comprarse y sólo quien tiene dinero puede hacerlo.
"Aquí la gente camina o pedalea en bici 15 km de ida y 15km de vuelta para llegar al pozo de agua potable y llenar los cubos. Hay un pozo aquí al lado pero el agua es muy cara y es toda por los hoteles "
No sabía qué cara poner mientras un chico me decía estas palabras cuando nos acompañaba a un bar local de una población pescadora al norte de Zanzíbar con unas playas increíbles y con una serie de hoteles y apartamentos construidos junto con todos los lujos.
Este turismo también crea más basura, más desigualdad ....
Me voy con un muy buen recuerdo de Tanzania y su gente que siempre tienen una sonrisa y unas palabras agradables cuando te acercas.



No hay comentarios:

Publicar un comentario