Mapa del Món

lunes, 3 de junio de 2013

Nicaragua, León!

Vaig arribar a León, a casa del Marti. El cert és que la primera impressió no va ser la millor ja que  vivia en una habitació molt tancada amb una petita sortida pel darrera, estava borratxo i escoltava  música tope d’ alta. En Martí té  problemes amb la beguda però tot i això és un noi força maco, una mica estrany però amb bon cor. Així que tot va anar bé.
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
Aquí a Nicaragua fa moltíssima calor així que la primera nit la vaig passar a l’hamaca de la terrassa. I el dia següent recorrent amunt i avall tota la ciutat. León és una altra ciutat colonial no gaire gran. Els seus atractius són bàsicament els diferents volcans que hi ha pel voltant.
L’Héctor, un altre noi de couch que és guia turístic em va informar de com podia intentar pujar els volcans per lliure i així ho vaig fer:
El primer volcà va ser el Telíca, un volcà actiu on s’hi pot veure lava. Després d’anar en un bus local, vaig començar a caminar entre mig de prats intentant deduir el camí. El cert és que em vaig perdre una mica, però algunes persones que em vaig anar trobant em van indicar per aconseguir arribar al cim després de 5h. El cert és que el volcà era molt maco, treia fum i s’hi podia veure uns foradets amb lava.  Vaig plantar la meva tenda per passar-hi la nit i a la poca estona va arribar un grup de turistes. Eren 4 noies i un noi molt joves. El Zed i la Laura feien de guies. Vam anar junts a veure la posta de sol i vam cuinar fins que va començar a ploure a bots i barrals. Ens vam refugiar en una de les seves tendes però va començar a entrar aigua a dins. Quan va parar de ploure i vaig anar a veure que havia passat amb la meva tenda la vaig haver de despenjar d’un arbre. Estava tot xop, així que amb la samarreta vaig haver d’ eixugar una part i fer com una barrera. Podem dir que tenia una tenda amb mitja piscina dins! Cap a les 3 del matí vam intentar pujar al cràter per veure la lava de nit però la fumarola que sortia ens ho va impedir.
A les 5 del matí vam esmorzar i vam veure la sortida del sol i després 4h  de camí per tornar a la ciutat.
 
 
 
El segon volcà va ser al dia següent,el Cerro Negro: Aquest és un volcà molt turístic i no gaire difícil d’escalar però la dificultat està en com arribar-hi ja que no hi ha transport. Aviat, al matí mati, encara cansat del dia anterior em va recollir una moto que em va portar fins a la meitat del camí on hi havia una aldea petita. Des d’allà vaig continuar caminat per un camí de sorra negra. Després d’una hora, un cotxe amb dos turistes francesos em va recollir i em va deixar a just al peu del volcà. Una muntanya tota negra, molt maco! Vaig començar a pujar i des de dalt es veien algunes cortines de fum que sortien de diferents punts del terra. Altres turistes anaven arribant amb les seves planxes de fer “sandboard”. A dalt de tot, miro la pendent per on es tiren... el cert és que és força impactant. Jo ho he de fer corrent... jajaja però em sembla més segur que amb una taula de fusta. Així que... uoooooo i de passa de gegant a passa de gegant vaig relliscant i baixant tota la muntanya amb mil pedretes que s’anaven colant per dins les bambes mentre s’enfonsaven dins la terra. Un cop a baix veia com els altres turistes es tiraven amb les planxes i parlant amb alguns dels xòfers que els esperaven a baix m’explicaven algunes històries de braços i cames trancades.
De tornada, un dels xòfers em va portar directament a León!
 

(Traducción Google)

Llegué a León, en casa del Marti. Lo cierto es que la primera impresión no fue la mejor ya que vivía en una habitación muy cerrada con una pequeña salida por detrás, estaba borracho y escuchaba música tope de alta. Martín tiene problemas con la bebida pero aún así es un chico muy majo, un poco extraño pero con buen corazón. Así que todo fue bien.


Aquí en Nicaragua hace muchísimo calor así que la primera noche la pasé en la hamaca de la terraza. Y el día siguiente recorriendo arriba y abajo toda la ciudad. León es otra ciudad colonial no muy grande.
Sus atractivos son básicamente los diferentes volcanes que hay por los alrededores.


Héctor, otro chico de couch que es guía turístico me informó de que podía intentar subir los volcanes por libre y así lo hice:


El primer volcán fue el Telica, un volcán activo donde se puede ver lava. Después de ir en un bus local, empecé a caminar en medio de prados intentando deducir el camino. Lo cierto es que me perdí un poco, pero algunas personas que me fui encontrando me indicaron para conseguir llegar a la cima después de 5h. Lo cierto es que el volcán era muy bonito, echaba humo y se podía ver unos agujeritos con lava. Planté mi tienda para pasar la noche y al poco rato llegó un grupo de turistas. Eran 4 chicas y un chico muy jóvenes. El Zed y Laura hacían de guías. Fuimos juntos a ver la puesta de sol y cocinamos hasta que empezó a llover a cántaros. Nos refugiarse en una de sus tiendas pero comenzó a entrar agua dentro. Cuando paró de llover y fui a ver que había pasado con mi tienda la tuve que descolgar de un árbol. Estaba empapado, así que con la camiseta tuve enjugar una parte y hacer como una barrera. Podemos decir que tenía una tienda con media piscina dentro!
Hacia las 3 de la mañana intentamos subir al cráter para ver la lava de noche pero la fumarola que salía nos lo impidió.


A las 5 de la mañana desayunamos y vimos la salida del sol y después 4h de camino para volver a la ciudad.


El segundo volcán fue al día siguiente, el Cerro Negro: Este es un volcán muy turístico y no muy difícil de escalar pero la dificultad está en cómo llegar ya que no hay transporte. Pronto, mañana mañana, aunque cansado del día anterior me recogió una moto que me llevó hasta la mitad del camino donde había una aldea pequeña. Desde allí continué caminado por un camino de arena negra. Después de una hora, un coche con dos turistas franceses me recogió y me dejó justo al pie del volcán. Una montaña toda negra, muy bonito! Empecé a subir y desde arriba se veían algunas cortinas de humo que salían de diferentes puntos del suelo. Otros turistas iban llegando con sus planchas de hacer "sandboard". Arriba de todo, miro la pendiente por donde se tiran ... lo cierto es que es bastante impactante. Yo he de hacerlo corriendo ... jajaja pero me parece más seguro que con una tabla de madera. Así que ... uoooooo y de paso de gigante a paso de gigante voy resbalando y bajando toda la montaña con mil piedras que se iban colando por dentro las zapatillas mientras se hundían en la tierra.
Una vez abajo veía como los demás turistas se echaban con las planchas y hablando con algunos de los chóferes que los esperaban abajo me contaban algunas historias de brazos y piernas roturas.


De vuelta, uno de los chóferes me llevó directamente a León!

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario