Mapa del Món

lunes, 17 de junio de 2013

Panamà: Bocas del Toro!


13 – 06 – 2013

Un cop vaig creuar a Panamà vaig agafar un bus cap a Bocas del Toro. Pel camí, vaig conèixer un noi de Chile que feia titelles. Ens vam entendre força bé i com  els dos anàvem en la mateixa direcció vam decidir ajuntar-nos.

Un cop arribat a Almirante vam agafar una llanxa fins a la illa principal. Allà vam buscar el hostel econòmic i vam fer un error de viatgers novells (donar 5 dòlars per avançat per fer una espècie de tour a una illa amb corals i dofins que mai vam realitzar).

El primer dia a l’illa vam fer una caminada per conèixer unes quantes platges de la zona, el cert és que el dia va ser perfecte. A l’hora de cuinar també ens aveníem molt amb el Rodrigo ja que als dos ens agradava innovar i menjar bé!
 



El segon dia va estar plovent tot el matí i el vam dedicar per connectar-nos a internet aprendre a moure titelles, llegir, cuinar i buscar el noi que ens havia estafat.

El tercer dia ja vam agafar un bot i vam anar a l’illa Bastimentos per fer un trekking a un parc natural, veure altres platges, trobar la red frog i intentar veure tortugues. Ens vam quedar dues nits acampant a la platja i fent excursions. Realment va estar força divertit tornar a cuinar amb el foc i les estrelles i ben a prop teníem unes cases de luxe en construcció on ja havien acabat la piscina i ens podíem banyar. Un dels dies ens va ploure mentre caminàvem per la selva i van començar a aparèixer cents de mini granotes de color vermell i amb taques negres, molt maques. Les tortugues se’m van escapar novament però aquest cop vam poder veure clarament varis rastres i uns ous. Poquet a poquet s’atansen ;)




De tornada a la illa principal ens vam topar amb el noi que ens havia estafat i el vam espantar una mica tot i que no vam aconseguir els diners de tornada.

Finalment decidim marxar de l’illa després que parés de ploure tot el matí la qual cosa ens va fer arribar a la frontera amb Costa Rica a les 18, just quan tancaven. Tot i això, vam tenir sort ja que vam anar a parlar amb uns homes que ens van deixar acampar a un espai darrera d’un supermercat amb foc per cuinar. Fins i tot un d’ells es va quedar a passar la nit amb nosaltres.

I pel matí vam comprar provisions i vam passar la frontera, per mi la segona vegada amb els ticos.

En definitiva, l’experiència a Panamà no va ser dolenta però el caràcter de la gent local amb qui em vaig topar no em va agradar tant com en la majoria dels altres països de llatinoamericà.

 
Traducción Google) 13 - 06-2013

Una vez crucé en Panamá cogí un bus hacia Bocas del Toro. Por el camino, conocí a un chico de Chile que hacía marionetas. Nos entendimos bastante bien y como los dos íbamos en la misma dirección decidimos juntarnos.
Una vez llegado a Almirante cogimos una lancha hasta la isla principal. Allí buscamos el hostel económico y hicimos un error de viajeros novatos (dar 5 dólares por adelantado para hacer una especie de tour a una isla con corales y delfines que nunca realizamos).
El primer día en la isla hicimos una caminata para conocer unas cuantas playas de la zona, lo cierto es que el día fue perfecto. A la hora de cocinar también nos Avenières mucho con el Rodrigo ya que los dos nos gustaba innovar y comer bien!
El segundo día estuvo lloviendo toda la mañana y lo dedicamos para conectarnos a internet aprender a mover marionetas, leer, cocinar y buscar el chico que nos había estafado.
El tercer día ya tomamos un bote y fuimos a la isla Bastimentos para hacer un trekking en un parque natural, ver otras playas, encontrar la red frog e intentar ver tortugas. Nos quedamos dos noches acampando en la playa y haciendo excursiones. Realmente estuvo muy divertido volver a cocinar con el fuego y las estrellas y muy cerca teníamos unas casas de lujo en construcción donde ya habían terminado la piscina y nos podíamos bañar. Uno de los días nos llovió mientras caminábamos por la selva y empezaron a aparecer cientos de mini monos de color rojo y con manchas negras, muy bonitas. Las tortugas me escaparon nuevamente pero esta vez pudimos ver claramente varios rastros y unos huevos. Poquito a poco se acercan ;)
De vuelta a la isla principal nos topamos con el chico que nos había estafado y lo asustó un poco aunque no conseguimos el dinero de vuelta.
Finalmente decidimos marchar de la isla después de que parara de llover toda la mañana lo que nos hizo llegar a la frontera con Costa Rica a las 18, justo cuando cerraban. Sin embargo, tuvimos suerte ya que fuimos a hablar con unos hombres que nos dejaron acampar en un espacio detrás de un supermercado con fuego para cocinar. Incluso uno de ellos se quedó a pasar la noche con nosotros.
Y por la mañana compramos provisiones y pasamos la frontera, para mí la segunda vez con los ticos.
En definitiva, la experiencia en Panamá no fue mala pero el carácter de la gente local con quien me topé no me gustó tanto como en la mayoría de los otros países de latinoamericano.

Parc Ballena y Península Osa!


5-06-2013

Vaig arribar al parc i vaig buscar un càmping per passar la nit i, ben d’hora pel matí em vaig aixecar per entrar a visitar les platges. La senyora de l’entrada em va dir que per causa de  les marees tenia el temps molt just per passar a una illeta que hi ha per veure, des d’allà, tot el panorama. Vaig decidir arribar-hi, així que vaig sortir corrent per la sorra fins arribar al lloc indicat. Allà ja no hi havia camí accessible ja que la marea havia pujat però encara es podia passar arremangat i amb la motxilla al cap. No vaig tenir molt de temps per gaudir de la vista des de l’illa però vaig aconseguir arribar-hi!

De tornada, vaig passar per uns camins on vaig veure alguns “monos aulladores”, una boa i alguns ocells.



Al mig dia vaig decidir sortir d’allà i fent autoestop arribar fins a la península d’Osa, a Puerto Jimenez, per anar al parc natural Corcovado. Em paren tres persones, primer unes dones que anaven a una congregació, després un noi que s’estava molt cansant i, per tant, em va demanar que conduís jo i, l’últim va ser el senyor Noe. Noé  vivia a Puerto Jimenez des de feia 5 anys. Ens vam entendre força bé i em va ajudar a buscar un hostel econòmic per passar una nit. I a la nit em va invitar a sopar ja que vaig poder-li arreglar unes coses d’un ordinador que s’havia comprat nou. Al matí següent vaig organitzar els dos dies de caminada per anar al parc, vaig passejar pel poble: la platja, una laguna amb cocodrils, un parc botànic... i ja cap el mig dia vaig marxar per arribar a Karate. Allà vaig acampar al costat d’uns obrers amb qui  vam compartir el sopar. Ja fosc del tot, vaig anar a donar una volta per la platja en busca de tortugues però no vaig tenir sort.

Amb la llum del sol vaig plegar la tenda i vaig començar a caminar els 23 km de parc per arribar al campament Serena on havia de passar la nit. Pel camí, vaig conèixer el James, un noi Australià que també viatjava sol, i vam fer la caminada junts. Realment les platges eren molt maques, i vam poder veure forces animals: porcs salvatges, titis, dos classes de monos, ocells de tots tipus, papallones, àguiles i mils de mosquits que em van emprenyar els dos dies. El camí combinava platja i selva i a la platja es podien veure les petjades del puma però, tot i seguir-les, no va ser possible trobar-lo.

 

El mati següent vam fer un trekking petit per la zona i em vaig acomiadar del James per tornar cap a Karate. EL cert és que vaig arribar destrossat al campament dels obrers però per sort em tenien preparat un plat d’arròs amb tonyina i “Frijoles” boníssims!

Després de menjar vaig anar a un hostel on havia conegut la propietària ja que s’encarregava dels voluntariats amb tortugues de la zona i allà vaig fer temps fins l’arribada del bus.

 



Un altre cop a Puerto Jimenez el Noe m’invità a casa seva a dormir per estalviar-me la nit d’hostal i després d’un altre sopar boníssim de peix de la zona i, passada la nit, vaig fer camí cap a Panamà!
 
(Traducción Google) 5-06-2013
 
Llegué al parque y busqué un camping para pasar la noche y, muy temprano por la mañana me levanté para entrar a visitar las playas. La señora de la entrada me dijo que por causa de las mareas tenía el tiempo muy justo para pasar a una isleta que hay para ver, desde allí, todo el panorama. Decidí llegar, así que salí corriendo por la arena hasta llegar al lugar indicado. Allí ya no había camino accesible ya que la marea había subido pero todavía se podía pasar arremangado y con la mochila en la cabeza. No tuve mucho tiempo para disfrutar de la vista desde la isla pero conseguí llegar!
 
De vuelta, pasé por unos caminos donde vi algunos "monos aulladores", una boa y algunas aves.
 
Al medio día decidí salir de allí y haciendo autostop llegar hasta la península de Osa, en Puerto Jimenez, para ir al parque natural Corcovado. Me paran tres personas, primero unas mujeres que iban a una congregación, luego un chico que estaba muy cansando y, por tanto, me pidió que condujera yo y, el último fue el señor Noe. Noé vivía en Puerto Jimenez desde hacía 5 años. Nos entendimos bastante bien y me ayudó a buscar un hostel económico para pasar una noche. Y por la noche me invitó a cenar ya que pude darle arreglar unas cosas de un ordenador que había comprado nuevo. A la mañana siguiente organicé los dos días de caminata para ir al parque, paseé por el pueblo: la playa, una laguna con cocodrilos, un parque botánico ... y ya hacia el medio día me fui para llegar a Karate. Allí acampar junto a unos obreros con quien compartir la cena. Ya oscuro del todo, fui a dar una vuelta por la playa en busca de tortugas pero no tuve suerte.
 
Con la luz del sol dejé la tienda y empecé a caminar los 23 km de parque para llegar al campamento Serena donde tenía que pasar la noche. Por el camino, conocí James, un chico Australiano que también viajaba solo, e hicimos la caminata juntos. Realmente las playas eran muy bonitas, y pudimos ver fuerzas animales: cerdos salvajes, titis, dos clases de monos, pájaros de todos tipos, mariposas, águilas y miles de mosquitos que me fastidiar a los dos días. El camino combinaba playa y selva y en la playa se podían ver las huellas del puma pero aún seguirlas, no fue posible encontrarlo.
 
La mañana siguiente hicimos un trekking pequeño para la zona y me despedí del James para volver a Karate. EL cierto es que llegué destrozado al campamento de los obreros pero por suerte me tenían preparado un plato de arroz con atún y "Frijoles" buenísimos!
 
Después de comer fui a un hostel donde había conocido la propietaria ya que se encargaba de los voluntariados con tortugas de la zona y allí hice tiempo hasta la llegada del bus.
 
Otra vez en Puerto Jimenez el Noe me invitó a su casa a dormir para ahorrarme la noche de hostal y después de otra cena buenísimo de pescado de la zona y, pasada la noche, hice camino hacia Panamá !

 

Entrada a Costa Rica i Arenal!

01-   06 – 13


Vaig arribar a la frontera amb Costa Rica i em van explicar que havia de tenir un bitllet de tornada… altra vegada… quantes tonteries… però culpa meva per no llegir-me la legislació!

Després de pagar un estúpid bitllet de 20 dòlars faig fer autoestop i un camió m’apropà fins a Cañes. Allà, mentre esperava un bus per arribar a Turrialva conec un senyor jubilat espanyol que porta tota la seva vida donant voltes pel món. A Turrialva ja no sortien més busos cap a La Fortuna (PN Arenal) tot i ser la 1 del mig dia. L’home em volia invitar a un hotel però abans d’aquesta opció provo de fer autoestop. El cert és que vaig tenir molta sort i després d’uns pocs intents frustrats em recull una dona d’uns 45 anys, la Ivania. Ens passem xerrant les 2h de trajecte i m’explica que és lesbiana, que anava a veure a la seva amant, que prové d’una família molt important de Costa Rica, etc, etc... Ens avenim força i  m’invita a passar amb ella els dos dies a La Fortuna.

Finalment arribem a la Fortuna on ja des del començament em diu que aquests dos dies ella s’encarrega de tot i no vol que em preocupi de res... així que seguim parlant en un bar mentre arriba l’Andrea (amant colombiana).

 
 

Després de deixar les coses a  casa vam anar, ja de nit i mig plovent, a unes aigües termals naturals súper xules. No cal dir que des que vaig posar un peu a Costa Rica ja vaig veure que era un país totalment conservat a nivell natural així que contínuament estava envoltat de color verd, selva, muntanya... quelcom inimaginable.

Després del bany vam anar a prendre unes copes més i a dormir.

Al dia següent, em van portar a una cascada també mooooolt maca que queia al bell mig de la selva i després  vam anar a fer un tour gastronòmic pels pobles del voltant.



Ben d’hora pel matí l’ Iviana i jo vam marxar cap a la capital i em va portar a  casa del seu pare i de tota la seva família... (no on viu ella, que és a les platges del nord amb la seva dona francesa) va ser com entrar a una d’aquestes series de famosos d’EUA... era una extensió infinita amb tot de cases súper luxoses, que si una del cosí, l’altra de la filla de tal, de la mare, del pare, de... els ajudants de cada casa, les piscines, salons de festa... ufff jajajjaaj

Després de saludar alguns familiars em va portar a l’estació de busos on vaig agafar un bus per anar cap fins el parc natural Marino Ballena.


Traducción Google) 01 - 06-13

Llegué a la frontera con Costa Rica y me explicaron que debía tener un billete de vuelta ... otra vez ... cuántas tonterías ... pero mi culpa por no leerme la legislación!
Después de pagar un estúpido billete de 20 dólares hice autostop y un camión me acercó hasta Cannes. Allí, mientras esperaba un bus para llegar a Turrialva conozco un señor jubilado español que lleva toda su vida dando vueltas por el mundo. A Turrialva ya no salían más buses hacia La Fortuna (PN Arenal) a pesar de ser la primera del medio día. El hombre quería invitar a un hotel pero antes de esta opción intento hacer autostop. Lo cierto es que tuve mucha suerte y después de unos pocos intentos frustrados me recoge una mujer de unos 45 años, Ivana. Nos pasamos charlando las 2h de trayecto y me cuenta que es lesbiana, que iba a ver a su amante, que proviene de una familia muy importante de Costa Rica, etc, etc ... Nos llevamos bastante y me invita a pasar con ella los dos días en La Fortuna.
Finalmente llegamos a la Fortuna donde ya desde el comienzo me dice que estos dos días ella se encarga de todo y no quiere que me preocupe de nada ... así que seguimos hablando en un bar mientras llega Andrea (amante colombiana).
Después de dejar las cosas en casa fuimos, ya de noche y medio lloviendo, a unas aguas termales naturales súper chulas. No hace falta decir que desde que puse un pie en Costa Rica ya vi que era un país totalmente conservado a nivel natural así que continuamente estaba rodeado de color verde, selva, montaña ... algo inimaginable.
Después del baño fuimos a tomar unas copas más ya dormir.
Al día siguiente, me llevaron a una cascada también muuuuuy bonita que caía en medio de la selva y luego fuimos a hacer un tour gastronómico por los pueblos de alrededor.
Bien temprano por la mañana el Ivian y yo nos fuimos a la capital y me llevó a casa de su padre y de toda su familia ... (No donde reside, que es en las playas del norte con su mujer francesa) fue como entrar en una de estas series de famosos de EE.UU. ... era una extensión infinita con todo de casas súper lujosas, que si una del primo, la otra de la hija de tal, de la madre, del padre, de ... los ayudantes de cada casa, las piscinas, salones de fiesta ... ufff jajajjaaj
Tras saludar a algunos familiares me llevó a la estación de buses donde cogí un bus para ir hacia fines del parque natural Marino Ballena.

 

lunes, 3 de junio de 2013

Nicaragua: Granada, Rivas i Omettepe!

26-05-2013
Vaig arribar a Granada i em vaig dirigir directament a un hostal, la casita, ja que notava el cansament de tots els dies anteriors pujant i baixant volcans sense parar. Vaig descarregar tota la meva “casa” i vaig anar al mercat a comprar provisions per un parell de dies. 
Un cop dinat vaig descansar pràcticament tota la tarda xerrant amb alguns dels artesans que també estaven allotjats.. 
El dia següent vaig anar a donar una volta per la ciutat que és una ciutat força bonica,  colonial i tranquil·la. Caminant es pot arribar fins  a un llacque és l’únic  del món on hi ha taurons d’aigua dolça (el més conegut és el tauró martell) i també hi ha la “ Isla de Omettepe” amb dos volcans al mig.
 
 
 
 
Per la tarda vaig quedar amb el Flavio, un noi de couch que em va convidar  amb els seus amics... jajajaj força divertit perquè la majoria eren gays i lesbianes i en un context social tan conservador, en aquest aspecte, ells encara feien més broma. Com encara tenia les cames una mica atrotinades i els propers dies m’esperava escalar els dos volcans d’Omettepe. no vaig sortir de festa  però els vaig prometre que de tornada a Granada ho faria.
L’endemà vaig marxar cap a Rivas, el poble d’on surten els bots cap a la illa i vaig quedar-me  allotjat a casa la Lara, també de couch.
La Enedina és una noia de 23 anys de mare ucrainiana i pare nicaragüenc. Té un caràcter molt especial però és una noia súper espavilada i canyera  que porta el negoci d’una ferreteria amb el seu pare. A més, és una noia súper generosa i atenta. Abans d’anar a casa em va convidarr a sopar i després  vam pujar a una atracció que donava  voltes (quasi pitjor que el dragonKan).A  l’hora d’anar a dormir, per sorpresa meva, m’havia pagat una habitació en un hostal ja que, inesperadament, havia hagut de rebre uns familiars i no tenia espai per mi i no m’ho havia volgut dir.
L’endemà el matí la vaig acompanyar en la seva moto a fer uns encàrrecs i després vaig marxar cap a l’illa. Vaig agafar una llanxa i al mig dia ja estava allà amb la sort que els dos volcans que hi ha, estaven destapats i es podien veure perfectament. Vaig decidir passar la nit acampat a la platja, per arribar-hi va ser tota una aventura ja que el transport a l’illa és molt limitat. El bany al  “mar” d’aigua dolça amb vistes als volcans va ser paradisíac!!
Ben d’hora el matí em vaig despertar per pujar el volcà Maderas. Va ser una travessa molt dura ja que el camí estava molt poc senyalat i a partir d’una certa altura hi havia molta boira i una mica de pluja que va fer que els camins de terra es tornessin petits rius de fang ben relliscosos. Vaig caure més d’una vegada però, després  de quatre hores, vaig aconseguir arribar a dalt de tot, on aparentment hi havia un llac... tot i que la boira no me’l va deixar gaudir gaire.  Ple de fang i  destrossat físicament vaig decidir tornar cap a Rivas per descansar un dia i preparar el viatge cap a Costa Rica.

 
 
 
Un cop creuat el llac em retrobo amb la Enedina que em porta en moto a donar una volta per conèixer el poble de Rivas i la Cruz d’Espanya (on es van encarar el Cacique de Nicaragua i el Capità espanyol). Després vam anar a tastar alguns menjars típics i cap  a casa.
L’endemà vaig dedicar el dia a preparar la sortida a Costa Rica i a descansar!

 
(Traducción Google) 26-05-2013

Llegué a Granada y me dirigí directamente a un hostal, la casita, ya que notaba el cansancio de todos los días anteriores subiendo y bajando volcanes sin parar.
Descargué toda mi "casa" y fui al mercado a comprar provisiones para un par de días.

Una vez comido descansé prácticamente toda la tarde charlando con algunos de los artesanos que también estaban alojados ..

El día siguiente fui a dar una vuelta por la ciudad que es una ciudad bastante bonita, colonial y tranquila.
Caminando se puede llegar hasta un llacque es el único del mundo donde hay tiburones de agua dulce (el más conocido es el tiburón martillo) y también existe la "Isla de Omettepe" con dos volcanes en medio.

Por la tarde quedé con el Flavio, un chico de couch que me invitó con sus amigos ... jajajaj muy divertido porque la mayoría eran gays y lesbianas y en un contexto social tan conservador, en este aspecto, ellos todavía hacían más broma. Como aún tenía las piernas un poco destartaladas y los próximos días me esperaba escalar los dos volcanes de Omettepe.
no salí de fiesta pero les prometí que de vuelta a Granada lo haría.

Al día siguiente me fui hacia Rivas, el pueblo de donde salen los botes hacia la isla y me quedé alojado en casa Lara, también de couch.

La Enedina es una chica de 23 años de madre ucraniana y padre nicaragüense. Tiene un carácter muy especial pero es una chica súper espabilada y cañera que lleva el negocio de una ferretería con su padre. Además, es una chica súper generosa y atenta. Antes de ir a casa me convidarr a cenar y luego subimos a una atracción que daba vueltas (casi peor que el dragonKan). A la hora de acostarse, para mi sorpresa, me había pagado una habitación en
un hostal ya que, inesperadamente, había tenido que recibir unos familiares y no tenía espacio para mí y no me había querido decir.

Al día siguiente por la mañana la acompañé en su moto a hacer unos recados y luego me fui hacia la isla. Cogí una lancha y al medio día ya estaba allí con la suerte que los dos volcanes que hay, estaban destapados y se podían ver perfectamente. Decidí pasar la noche acampado en la playa, para llegar fue toda una aventura ya que el transporte en la isla es muy limitado.
El baño al "mar" de agua dulce con vistas a los volcanes fue paradisíaco!

Bien temprano en la mañana me desperté para subir el volcán Maderas. Fue una travesía muy dura ya que el camino estaba muy poco señalado ya partir de una cierta altura había mucha niebla y algo de lluvia que hizo que los caminos de tierra se volvieran pequeños ríos de barro bien resbaladizos. Caí más de una vez pero, después de cuatro horas, conseguí llegar arriba de todo, donde aparentemente había un lago ... aunque la niebla no me dejó disfrutar mucho.
Lleno de barro y destrozado físicamente decidí volver hacia Rivas para descansar un día y preparar el viaje hacia Costa Rica.

Una vez cruzado el lago me reencuentro con la Enedina que me lleva en moto a dar una vuelta para conocer el pueblo de Rivas y la Cruz de España (donde se encararon el Cacique de Nicaragua y el Capitán español).
Después fuimos a probar algunos platos típicos y para casa.

Al día siguiente dediqué el día a preparar la salida a Costa Rica ya descansar!

 

Nicaragua, León!

Vaig arribar a León, a casa del Marti. El cert és que la primera impressió no va ser la millor ja que  vivia en una habitació molt tancada amb una petita sortida pel darrera, estava borratxo i escoltava  música tope d’ alta. En Martí té  problemes amb la beguda però tot i això és un noi força maco, una mica estrany però amb bon cor. Així que tot va anar bé.
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
Aquí a Nicaragua fa moltíssima calor així que la primera nit la vaig passar a l’hamaca de la terrassa. I el dia següent recorrent amunt i avall tota la ciutat. León és una altra ciutat colonial no gaire gran. Els seus atractius són bàsicament els diferents volcans que hi ha pel voltant.
L’Héctor, un altre noi de couch que és guia turístic em va informar de com podia intentar pujar els volcans per lliure i així ho vaig fer:
El primer volcà va ser el Telíca, un volcà actiu on s’hi pot veure lava. Després d’anar en un bus local, vaig començar a caminar entre mig de prats intentant deduir el camí. El cert és que em vaig perdre una mica, però algunes persones que em vaig anar trobant em van indicar per aconseguir arribar al cim després de 5h. El cert és que el volcà era molt maco, treia fum i s’hi podia veure uns foradets amb lava.  Vaig plantar la meva tenda per passar-hi la nit i a la poca estona va arribar un grup de turistes. Eren 4 noies i un noi molt joves. El Zed i la Laura feien de guies. Vam anar junts a veure la posta de sol i vam cuinar fins que va començar a ploure a bots i barrals. Ens vam refugiar en una de les seves tendes però va començar a entrar aigua a dins. Quan va parar de ploure i vaig anar a veure que havia passat amb la meva tenda la vaig haver de despenjar d’un arbre. Estava tot xop, així que amb la samarreta vaig haver d’ eixugar una part i fer com una barrera. Podem dir que tenia una tenda amb mitja piscina dins! Cap a les 3 del matí vam intentar pujar al cràter per veure la lava de nit però la fumarola que sortia ens ho va impedir.
A les 5 del matí vam esmorzar i vam veure la sortida del sol i després 4h  de camí per tornar a la ciutat.
 
 
 
El segon volcà va ser al dia següent,el Cerro Negro: Aquest és un volcà molt turístic i no gaire difícil d’escalar però la dificultat està en com arribar-hi ja que no hi ha transport. Aviat, al matí mati, encara cansat del dia anterior em va recollir una moto que em va portar fins a la meitat del camí on hi havia una aldea petita. Des d’allà vaig continuar caminat per un camí de sorra negra. Després d’una hora, un cotxe amb dos turistes francesos em va recollir i em va deixar a just al peu del volcà. Una muntanya tota negra, molt maco! Vaig començar a pujar i des de dalt es veien algunes cortines de fum que sortien de diferents punts del terra. Altres turistes anaven arribant amb les seves planxes de fer “sandboard”. A dalt de tot, miro la pendent per on es tiren... el cert és que és força impactant. Jo ho he de fer corrent... jajaja però em sembla més segur que amb una taula de fusta. Així que... uoooooo i de passa de gegant a passa de gegant vaig relliscant i baixant tota la muntanya amb mil pedretes que s’anaven colant per dins les bambes mentre s’enfonsaven dins la terra. Un cop a baix veia com els altres turistes es tiraven amb les planxes i parlant amb alguns dels xòfers que els esperaven a baix m’explicaven algunes històries de braços i cames trancades.
De tornada, un dels xòfers em va portar directament a León!
 

(Traducción Google)

Llegué a León, en casa del Marti. Lo cierto es que la primera impresión no fue la mejor ya que vivía en una habitación muy cerrada con una pequeña salida por detrás, estaba borracho y escuchaba música tope de alta. Martín tiene problemas con la bebida pero aún así es un chico muy majo, un poco extraño pero con buen corazón. Así que todo fue bien.


Aquí en Nicaragua hace muchísimo calor así que la primera noche la pasé en la hamaca de la terraza. Y el día siguiente recorriendo arriba y abajo toda la ciudad. León es otra ciudad colonial no muy grande.
Sus atractivos son básicamente los diferentes volcanes que hay por los alrededores.


Héctor, otro chico de couch que es guía turístico me informó de que podía intentar subir los volcanes por libre y así lo hice:


El primer volcán fue el Telica, un volcán activo donde se puede ver lava. Después de ir en un bus local, empecé a caminar en medio de prados intentando deducir el camino. Lo cierto es que me perdí un poco, pero algunas personas que me fui encontrando me indicaron para conseguir llegar a la cima después de 5h. Lo cierto es que el volcán era muy bonito, echaba humo y se podía ver unos agujeritos con lava. Planté mi tienda para pasar la noche y al poco rato llegó un grupo de turistas. Eran 4 chicas y un chico muy jóvenes. El Zed y Laura hacían de guías. Fuimos juntos a ver la puesta de sol y cocinamos hasta que empezó a llover a cántaros. Nos refugiarse en una de sus tiendas pero comenzó a entrar agua dentro. Cuando paró de llover y fui a ver que había pasado con mi tienda la tuve que descolgar de un árbol. Estaba empapado, así que con la camiseta tuve enjugar una parte y hacer como una barrera. Podemos decir que tenía una tienda con media piscina dentro!
Hacia las 3 de la mañana intentamos subir al cráter para ver la lava de noche pero la fumarola que salía nos lo impidió.


A las 5 de la mañana desayunamos y vimos la salida del sol y después 4h de camino para volver a la ciudad.


El segundo volcán fue al día siguiente, el Cerro Negro: Este es un volcán muy turístico y no muy difícil de escalar pero la dificultad está en cómo llegar ya que no hay transporte. Pronto, mañana mañana, aunque cansado del día anterior me recogió una moto que me llevó hasta la mitad del camino donde había una aldea pequeña. Desde allí continué caminado por un camino de arena negra. Después de una hora, un coche con dos turistas franceses me recogió y me dejó justo al pie del volcán. Una montaña toda negra, muy bonito! Empecé a subir y desde arriba se veían algunas cortinas de humo que salían de diferentes puntos del suelo. Otros turistas iban llegando con sus planchas de hacer "sandboard". Arriba de todo, miro la pendiente por donde se tiran ... lo cierto es que es bastante impactante. Yo he de hacerlo corriendo ... jajaja pero me parece más seguro que con una tabla de madera. Así que ... uoooooo y de paso de gigante a paso de gigante voy resbalando y bajando toda la montaña con mil piedras que se iban colando por dentro las zapatillas mientras se hundían en la tierra.
Una vez abajo veía como los demás turistas se echaban con las planchas y hablando con algunos de los chóferes que los esperaban abajo me contaban algunas historias de brazos y piernas roturas.


De vuelta, uno de los chóferes me llevó directamente a León!