Mapa del Món

domingo, 14 de febrero de 2016

Nord-est de Brasil i el Carnaval! / Nord-este de Brasil y el carnaval!

28-01-2016

Arribo al Salvador de Bahia i després d’un llarg viatge en autobús de 3h des de l’aeroport, aconsegueixo trobar la casa de l’Augusto de couchsurfing. Aquest noi desprèn  una energia especial i ens entenem ràpidament. M’acompanya a  dinar alguna cosa a un restaurant  HareKrishna (de la “religió” que ell segueix). Després anem a donar una volta pel centre, pel barri de Pelourinho que està força a prop. A  Salvador hi ha molta comunitat negre , sembla una mica com estar a “ l’Àfrica   sud americana”. L’ambient és molt festiu ja que estem pròxims al carnaval: concerts pel carrer, escenaris, molta gent voltant....
El centre és totalment colonial, amb casetes de colors i carrers empedrats(similar a Paraty). A la plaça principal es on es venien i es astigaven els esclaus i on també Michel Jackson va gravar un videoclip que s’escolta  per tot arreu.
A la nit  agafem un bus fins el barri de Barra, on hi ha la platja. L’Augusto em va advertint de la perillositat de diferents zones, de com moure’m per la ciutat, dels carreres per millor  no passar i a quines hores és pot fer. Aquesta perillositat  continua sent el més molest de Brasil perquè  no et deixa gaudir  del tot, no et sents  lliure ni segur.
Passegem pel camí de la costa,  veient diferents platges i el far famós de Salvador.
L’endemà pel matí vaig a la platja del Porto do Barra amb un altre noi que també està a la  casa. Hi ha massa  gent pel meu gust però l’aigua està molt bona!
Per la tarda, després de donar una volta pels mercats del costat de casa, m’arribo al  barri de Sant Antonia (continuació de la part antiga) per trobar-me amb la Carol, una amiga de la gent de Rio. Allà fem unes cervesetes mentre gaudim d’un  espectacle de música de samba al carrer.
L’endemà la Carol em portarà a visitar una favela  que ella freqüenta bastant i que és segura.
Torno sol cap a casa amb una sensació de por donada la solitud dels carrers.
Quan arribem a la favela de Gamboa. En  un primer moment  em fa certa angunia  entrar amb la càmera, però a la poca estona em sento segur, la gent és molt maca i passegem tranquil·lament pels carrers estrets. És increïble com aquesta gent viu en aquesta i se’ls veia molt bé, organitzats i feliços.
Després d’un bany davant la favela, per on de tant en tant els residents tiraven les sobres de peix des de les seves cases, torno a casa per dinar amb l’Augusto i el Victor. A la nit anem a visitar el barri de Rio Vermelho on tastem l’ acarajé (menjar típic de la regió).







Al següent dia anem a fer surf ( l’Augusto tè una planxa)  i  ens ho passem bé però  m’adono que necessito més pràctica per poder dir que he fet surf...
A la  tarda hi ha un pre-carnaval i  hi anem  amb la Carol i un amic seu. A mesura que es va anant fent fosc l’avinguda de davant del mar es va  convertint amb un riu de gent i amb “trenes eléctricos” (camions amb bafles a tota potència i grups de gent a sobre, que van avançant lentament pel circuit envoltats per un munt de  gent que els segueix).
Després d’unes hores surt el “tren” amb el grup més famós i, apretats com sardines, tothom es mou al ritme de la música elèctrica. Amb els cossos suats anem “relliscant “cap a totes direccions, plens d’ una eufòria desenfrenada  que fa saltar a la gent embogida, ballant  i donant-se empentes de  manera afectuosa i tirant-se  qualsevol tipus de líquid (cervesa, aigua, combinat...)enlaire , sense deixar de moure el cos...
Una experiència única!
Vaig decidir  més aviat perquè havia  de tornar sol cap a casa i portava la càmera a sobre .
La nit no va ser tan afortunada per l’altre noi de Brasil que estava fent couchsurfing amb mi doncs en acabar la festa el van intentar assaltar i escapant-se va acabar caient i li van caler 6punts a la cama... i gràcies que no va ser pitjor!




L’últim matí abans de marxar cap a Recife vaig a Rio Vermelho on hi ha una altra festa. Una festa per la deesa del mar, Yemanjà (  provinent de tradició africana). Tothom vestit de blanc fa ofrenes de flors, barquets de papers, nines, miralls i els deixa al mar. Al carrer, com sempre, un ambient festiu amb música per totes bandes, menjar, begudes, grups de capoera, grups de samba....
Abans de marxar torno a casa i vaig a dinar amb l’Augusto per acomiadar-me i fer camí cap a l’aeroport.






Arribo a Recife per la nit i em ve a buscar el Junior, a casa qui em quedaré. Conec a la seva dona (Taiz) i al seu fill de 4 anys (Mateus). La família és molt maca, em preparen un sofà- llit al menjador i sopem junts. Ràpidament ja veig que tot i que la parella té la mateixa edat que jo, tornaré a estar cuidat com un fill més.
L’endemà conec la Iara (germana del Junior i amb qui  tenia contacte a partir d’un amic de Barcelona). Amb ella anem a Olinda (una ciutat colonial just a tocar de Recifie). En mig d’un  ambient de carnaval molt evident ,passegem pels carrers i visitem algunes esglésies i places.
De tornada conec la mare i el fill de l’Iara abans de tornar a casa el Junior.
El segon dia agafem un bus amb la Iara i anem a una platja una mica allunyada però molt maca, Porto do Galinhas. Hi anem molt d’hora ja que és interessant veure-la amb marea baixa. El cert és que és una platja força maca, però després de veure les platges de Thailandia ....




Per la tarda tornem a Recife i anem al casc antic. Es veu força deixat, amb edificis molt vells i abandonats. També es respira més perillositat que Olinda. Tot està ja llest per l’inici del carnaval que comença l’endemà. Fem voltes veient alguns dels escenaris on els músics fan proves de so, veiem alguns “blocos” que fan música seguits de gent ballant i veig el famós gegant “Galo” aixecat (que cada any l’alcen amb una grua en mig d’un pont i dóna inici al carnaval durant 5dies).
Pel matí anem a veure el famós carnaval d’Olinda. Els carrers pels que havia passejat uns dies endarrere estaven massificats de persones disfressades, “blocos” tocant els seus instruments i una espècie de gegants anomenats “munhecos”. Hi havia carrers que de tanta gent quedàvem tots bloquejats, sense poder moure’ns fins que d’alguna manera podíem avançar cap algun lloc... una experiència interessant però molt angoixant després d’una estona ja que, a més a més, hi havia l’afegit dels 35 graus i un sol abrasador. 
Després de tot el matí descanso una bona estona a casa ja que per la nit tornem a sortir de nou a Recife antic on tornem a donar voltes pels diferents concerts i seguim algun que altre bloco. És increïble veure com ballen el frevo i com fan tocar els instruments en la música de maracatú (espècie de batukada).
Tot força bé fins que a les 2.30 es van acabant les actuacions  i ,tot i haver bus nocturn, hem d’esperar fins les 5am perquè surti el sol i poder caminar més o menys amb seguretat els 3 carrers des d’on ens deixa el bus fins a casa. Mentre van passant les hores mato el temps pensant en quina poca llibertat tenen les persones que viuen en països tan insegurs com el Brasil.
Diumenge és un dia de relax: dormir, pel·lícula, platgeta i menjar bo.
L’últim dia anem amb l’Iara a una altra platja una mica allunyada, Caletas. És molt maca, són dues cales juntes i resguardades per dues muntanyes, quan baixa la marea deixa una sorra blanca. Tot i això, com són festes, alguns restaurants han posat cadires i taules i com a tot arreu en aquestes dates s’acumula gent fent que aquests paisatges màgics no ho siguin tant.
A la tarda cuino unes truites de patates promeses des del primer dia i m’acomiado de tothom per anar cap a l’aeroport i tornar tres dies a Rio de Janeiro.




Arribat a Rio em venen a buscar la Thaiana, la Júlia i la Cláudia mig disfressades i amb un cartell de “Gerard voltoooou!” jajaja no puc parar de riure.
Torno a estar amb la meva família carioca així que a l’hora de dinar anem a casa uns amics dels pares a fer un “churrasco”... una barbacoa on no falta de res. Després la Júlia i jo ens trobem  amb la Carol i uns amics seus per seguir tota la tarda de festa i empalmar en un local fins tard a la nit.
És curiós com aquí tot gira al voltant del carnaval, tv, dies festius a tots els negocis, canviïs de ruta i d’horaris de tots els transports.... crec que a la gent que no li agrada el carnaval no ho ha de passar gaire bé. Fins i tot, pel matí els programes de televisió parlen de com fer  passar la ressaca, com ajudar a vomitar a la gent beguda i parlen  experts sobre  qui s’emborratxa abans  si els homes  o les dones... això només ho he vist al Brasil !!!



Al següent dia tornem al centre de Rio per anar a buscar un “bloco”. Aquest, una mica diferent, és com un concert muntat a una plaça on tothom disfressat es va reunint fins omplir-la del tot. Durant 5h ballem i prenem sacole (gelat de suc de diferents fruites naturals amb caçacha).

Finalment, després d’un últim dia de platja, torno a acomiadar-me de la meva família carioca i agafo un vol cap a Campo Grande, Mato Grosso del sul.


28/01/2016

(Traducción google) Llego al Salvador de Bahía y después de un largo viaje en autobús de 3h desde el aeropuerto, logro encontrar la casa del Augusto de couchsurfing. Este chico desprende una energía especial y nos entendemos rápidamente. Me acompaña a comer algo a un restaurante HareKrishna (de la "religión" que él sigue). Después vamos a dar una vuelta por el centro, por el barrio de Pelourinho que está bastante cerca. En Salvador hay mucha comunidad negro, parece un poco como estar en "África sur americana". El ambiente es muy festivo ya que estamos próximos al carnaval: conciertos por la calle, escenarios, mucha gente alrededor ....
El centro es totalmente colonial, con casitas de colores y calles adoquinadas (similar a Paraty). En la plaza principal se donde se vendían y se Astigi los esclavos y donde también Michel Jackson grabó un videoclip que se escucha por todas partes.
Por la noche tomamos un bus hasta el barrio de Barra, donde está la playa. El Augusto me advirtiendo de la peligrosidad de diferentes zonas, de cómo moverme por la ciudad, los carreras para mejor no pasar y a qué horas se puede hacer. Esta peligrosidad sigue siendo el más molesto de Brasil para que no te deja disfrutar del todo, no te sientes libre ni seguro.
Paseamos por el camino de la costa, viendo diferentes playas y el faro famoso de Salvador.
Al día siguiente por la mañana voy a la playa del Porto da Barra con otro chico que también está en la casa. Hay demasiada gente para mi gusto pero el agua está muy buena!
Por la tarde, después de dar una vuelta por los mercados del lado de casa, me llego el barrio de San Antonia (continuación de la parte antigua) para encontrarme con Carol, una amiga de la gente de Río. Allí hacemos unas cervecitas mientras disfrutamos de un espectáculo de música de samba en la calle.
Al día siguiente Carol me llevará a visitar una favela que ella frecuenta bastante y que es segura.
Vuelvo solo a casa con una sensación de miedo dada la soledad de las calles.
Cuando llegamos a la favela de Gamboa. En un primer momento me hace cierta angustia entrar con la cámara, pero al poco rato me siento seguro, la gente es muy bonita y paseamos tranquilo • lamento por las calles estrechas. Es increíble como esta gente vive en esta y se les veía muy bien, organizados y felices.
Después de un baño ante la favela, por donde de vez en cuando los residentes tiraban las sobras de pescado desde sus casas, vuelvo a casa para comer con el Augusto y el Victor. Por la noche vamos a visitar el barrio de Río Vermelho donde probamos el acarajé (comida típica de la región).
Al siguiente día vamos a hacer surf (Augusto té una plancha) y nos lo pasamos bien pero me doy cuenta que necesito más práctica para poder decir que he hecho surf ...
Por la tarde hay un pre-carnaval y vamos con Carol y un amigo suyo. A medida que se fue oscureciendo la avenida frente al mar se va convirtiendo con un río de gente y con "trenzas eléctricos" (camiones con bafles a toda potencia y grupos de gente encima, que van avanzando lentamente por el circuito rodeados por un montón de gente que los sigue).
Después de unas horas sale el "tren" con el grupo más famoso y, apretados como sardinas, todo el mundo se mueve al ritmo de la música eléctrica. Con los cuerpos sudados vamos "resbalando" hacia todas direcciones, llenos de una euforia desenfrenada que hace saltar a la gente enloquecida, bailando y dándose empujones de manera cariñosa y echándose cualquier tipo de líquido (cerveza, agua, combinado ...) en alto, sin dejar de mover el cuerpo ...
Una experiencia única!
Decidí antes porque tenía que volver solo a casa y llevaba la cámara encima.
La noche no fue tan afortunada por el otro chico de Brasil que estaba haciendo couchsurfing conmigo pues al terminar la fiesta el intentaron asaltar y escapándose terminó cayendo y le hubo que 6punts en la pierna ... y gracias que nio fue peor!
La última mañana antes de partir hacia Recife voy a Rio Vermelho donde hay otra fiesta. Una fiesta para la diosa del mar, Yemanjá (proveniente de tradición africana). Todo el mundo vestido de blanco hace ofrendas de flores, barquitos de papeles, muñecas, espejos y los deja en el mar. En la calle, como siempre, un ambiente festivo con música por todos lados, comida, bebidas, grupos de capoera, grupos de samba ....
Antes de partir vuelvo a casa y voy a comer con el Augusto para despedirme y hacer camino hacia el aeropuerto.
Llego a Recife por la noche y me viene a buscar el Junior, en casa que me quedaré. Conozco a su mujer (Taiz) ya su hijo de 4 años (Mateus). La familia es muy bonita, me preparan un sofá-cama en el comedor y cenamos juntos. Rápidamente ya veo que a pesar de que la pareja tiene la misma edad que yo, volveré a estar cuidado como un hijo más.
Al día siguiente conozco la Iara (hermana del Junior y con quien tenía contacto a partir de un amigo de Barcelona). Con ella vamos a Olinda (una ciudad colonial justo al lado de Recifie). En medio de un ambiente de carnaval muy evidente, paseamos por las calles y visitamos algunas iglesias y plazas.
De vuelta conozco la madre y el hijo del Iara antes de volver a casa el Junior.
El segundo día tomamos un bus con la Iara y vamos a una playa un poco alejada pero muy bonita, Porto do Galinhas. Vamos muy temprano ya que es interesante verla con marea baja. Lo cierto es que es una playa bastante bonita, pero después de ver las playas de Thailandia ....
Por la tarde volvemos a Recife y vamos en el casco antiguo. Se ve bastante dejado, con edificios muy viejos y abandonados. También se respira más peligrosidad que Olinda. Todo está ya listo para el inicio del carnaval que comienza al día siguiente. Hacemos vueltas viendo algunos de los escenarios donde los músicos hacen pruebas de sonido, vemos algunos "blocos" que hacen música seguidos de gente bailando y veo el famoso gigante "Galo" levantado (que cada año la levantan con una grúa en medio de un puente y da inicio al carnaval durante 5 días).
Por la mañana vamos a ver el famoso carnaval de Olinda. Las calles por los que había paseado unos días atrás estaban masificados de personas disfrazadas, "blocos" tocando sus instrumentos y una especie de gigantes llamados "munhecos". Había calles que de tanta gente quedábamos todos bloqueados, sin poder movernos hasta que de alguna manera podíamos avanzar hacia algún lugar ... una experiencia interesante pero muy angustiosa después de un rato ya que, además, existe había el añadido de los 35 grados y un sol abrasador.
Después de toda la mañana descanso un buen rato en casa ya que por la noche volvemos a salir de nuevo a Recife antiguo donde volvemos a dar vueltas por los diferentes conciertos y seguimos algún que otro bloco. Es increíble ver cómo bailan el frevo y como hacen tocar los instrumentos en la música de maracatú (especie de batukada).
Todo bastante bien hasta que a las 02:30 se van acabando las actuaciones y, a pesar de haber bus nocturno, debemos esperar hasta las 5am para que salga el sol y poder caminar más o menos con seguridad los 3 calles desde donde nos deja el bus hasta casa. Mientras van pasando las horas mato el tiempo pensando en qué poca libertad tienen las personas que viven en países tan inseguros como Brasil.
Domingo es un día de relax: dormir, por • película, playita y comida buena.
El último día vamos con la Iara a otra playa un poco alejada, Caletas. Es muy bonita, son dos calas juntas y resguardadas por dos montañas, cuando baja la marea deja una arena blanca. Sin embargo, como son fiestas, algunos restaurantes han puesto sillas y mesas y como en todas partes en estas fechas se acumula gente haciendo que estos paisajes mágicos no lo sean tanto.
Por la tarde cocino unas tortillas de patatas promesas desde el primer día y me despido de todos para ir hacia el aeropuerto y volver tres días en Río de Janeiro.
Llegado a Río me vienen a buscar la Thaiana, Julia y la Cláudia medio disfrazadas y con un cartel de "Gerard voltoooou!" Jajaja no puedo parar de reír.
Vuelvo a estar con mi familia carioca así que a la hora de comer vamos a casa unos amigos de los padres a hacer un "churrasco" ... una barbacoa donde no falta de nada. Después Julia y yo nos encontramos con Carol y unos amigos suyos para seguir toda la tarde de fiesta y empalmar en un local hasta tarde en la noche.
Es curioso como aquí todo gira alrededor del carnaval, tv, días festivos a todos los negocios, cambies de ruta y de horarios de todos los transportes .... creo que a la gente que no le gusta el carnaval no debe pasar muy bien. Incluso, por la mañana los programas de televisión hablan de cómo hacer pasar la resaca, como ayudar a vomitar a la gente bebida y hablan expertos sobre quién se emborracha antes si los hombres o las mujeres ... eso sólo lo he visto en el Brasil !!!
Al siguiente día volvemos al centro de Río para ir a buscar un "bloco". Este, un poco diferente, es como un concierto montado en una plaza donde todos disfrazado se reuniendo hasta llenarla por completo. Durante 5h bailamos y tomamos sacóle (helado de zumo de diferentes frutas naturales con caçacha).
Finalmente, después de un último día de playa, vuelvo a despedirme de mi familia carioca y cojo un vuelo hacia Campo Grande, Mato Grosso del sul.

martes, 2 de febrero de 2016

Comença l'experiència al Brasil / Empieza la experiéncia al Brasil

14 - 01 - 2016

Després d’un vol amb forces turbulències aterro a l’aeroport de Sao Paulo. Passo els controls sense gaires problemes tot i que molta gent parla de les dificultats per entrar al país.
Un cop recollida la motxilla m’espera una persona per portar-me a casa la meva amiga Virginia. Amb el Daniel (conductor) comencen les meves classes de brasiler que, tot i ser molt similar al castellà, es necessita estar força concentrat per no perdre el fil.
Passo quatre dies molt bons a Sao Paulo tot i que plou bastant. Em sento com a casa ja que tant la Virginia com la seva família em tracten com un rei.
Un dia passejo pels barris de nivell social i econòmic alt (barri de los jardines i Itaim-bibi. També anem a casa la Paulina (germana de la Virginia) on conec el seu marit Renato i la seva mare que ens conviden a un sopar exquisit.
Un altre dia passegem per l’enorme parc de Ibirapuera i l’Av Paulista. Ens ajuntem de nou amb la família de la Virginia i conec els seus nebots (Felipe i Renata) de 7 i 9 anys súper espavilats! I tasto  la “polenta amb ragú cordero”. La Virginia em fa tastar tot de menjars  desconeguts: filet de mignon, farofa, tapioca, picanha....





També m’acompanyen  al mercat central i fem compres de totes aquelles fruites estranyes per mi: Açai, maracuya, mangostim, atemoia, pitaia, manguava...Visitem  la Pinacoteca (Museu d’Art Modern) i l’”estación de luz” (que s’havia cremat feia dues setmanes).
Dilluns pel matí m’acomiado de la gran amfitriona a qui tindré la sort de tornar a veure  abans de marxar.Agafo un bus en direcció a Paraty. El meu destí però és Trindade, una petita població en un parc natural on hi ha unes platges molt maques. El bus es retarda  bastant per la pluja i el tràfic i, parlant amb el conductor en una de les parades, em diu que em pot deixar a Trindade (o això entenc jo). A les 7 i poc de la tarda, sota una pluja molt fina, em fa baixar en un encreuament de la carretera i em diu que ja  passarà el bus cap a Trindade que està a 8Km.
No em fa gens de gracia doncs des  que vaig arribar tothom parla dels  perills  que hi ha a Brasil, dels continus assaltaments armats, sobretot als turistes...
Per sort hi ha un noi a la parada que em confirma que el bus passa per allà i, tot i que ell n’agafa un altre, em diu que passa cada  30 min.... Van passant els minuts i el bus no arriba, es fa fosc, sota un arbre de fulles grans em resguardo de la pluja pensant què  fer en cas que el bus no passi. A prop hi ha un petit restaurant però que després de sentir-los cridar sense entendre res  ja no és una opció per apropar-me (probablement tot és dins el meu cap). De tant en tant passa caminant alguna persona que estranyament s’allunya dins de la foscor entre  la vegetació, alguns dels cotxes paren davant meu en l’encreuament i després segueixen el seu camí sense que els hagi pogut veure la cara darrera dels vidres blindats i opacs.
Després d’esperar dues hores li pregunto a un noi si sap fins a quina hora passen els busos i em diu que segur que encara queda un. A les 9:15 arriba i salto dins sentin-me més segur.
És el primer bus local que pujo...amb algunes persones dins passem els 8km de pujades i baixades amb moltes corbes. Pregunto a una dona sobre si coneix algun càmping i entre ella i el conductor em fan baixar davant d’un. Allà un noi força simpàtic m’indica  on puc acampar.




Ja dins la meva tenda, tranquil,  penso en  com el nostre cap és capaç d’imaginar tantes coses negatives i fer una bola gegant... així que millor pensar-ne de positives. Així ho faré a partir d’ara.
Pel  matí, tot i fer mal temps, aixecar-se davant de la platja i passar el dia caminant per un petit poblet i per camins selvàtics per saltar de cala és fantàstic.
Aquí tot sembla força segur, la gent força maca i passar de la gran metròpolis a un lloc tan natural, pràcticament sense connexions,  s’agraeix.
Al càmping conec gent d’Argentina amb qui comparteixo algun àpat i caminant pel petit poble trobo a una parella brasilera-catalana que dirigeixen  una espècie de CAU religió... parlem una bona estona i m’expliquen coses interessants.
D’hora pel matí faig la motxilla i desmunto la tenda per agafar el bus fins a Paraty, on passo el dia donant voltes abans d’agafar un altre bus per anar a Barra da Tijuca (Rio de Janeiro).




Paraty és una ciutat colonial portuguesa molt diferent a la resta, amb muntanyes al voltant, mar, carrers empedrats, parcs i cases de diferents colors. Una ciutat molt maca!
A les 10 de la nit arribo a l’estació de bus on la Júlia i la seva cosina,Thaina ja m’esperen. Aanem directe a casa seva on conec a la Claudia, mare de la ......, i els pares de la Júlia.
Sopem i ja veig que aquesta família té ganes de cuidar-me molt, que els agrada menjar molt i molt i compartir. És d’agrair!
El dia següent anem fins als barris centrals de Rio...una hora de cotxe... i és que aquí les distàncies són inimaginablement grans. Amb algunes amigues de la Júlia, tot i que el matí continua plovisquejant, passegem per les platges més famoses, entre aquestes Copacavana, entrem al “Fuerte de Copacabana”. A la tarda surt el sol una estona i notem la calor brutal de l’estiu, agafem el metro per anar al centre i passem per davant de diferents monuments. Rio és una ciutat enorme, d’edificis molt alts però envoltada de grans muntanyes i platges (amb massa gent) però precioses. I no poden faltar les faveles... hi ha moltes faveles per totes bandes, sobretot muntanya amunt i que contrasten molt amb la vida del carioca (nom donat a la persona de Rio) comú. Amb el cotxe creuem varies faveles, ja de nit, i realment com si d’una pel·lícula es tractés... molta gent pel carrer, asseguts, drets, parlant, fumant, bevent sota els fanals que donen una vaga il·luminació taronja-groguenca. Petits camps de futbol ballats on joves i nens juguen descalços... un petit món apart on es pot sentir la inseguretat i on ningú s’atreveix a parar o baixar del cotxe.




El següent dia anem el barri de Santa Teresa i després d’esperar una bona estona a que deixes de plovisquejar vam poder veure una bona vista de la ciutat de Rio. També vaig poder trobar a la Noelia, una noia argentina que feia quatre anys havíem viatjat junts a Uruguay.
Abans de tornar cap a casa vam anar a tastar un salgado coxinha en un bar. A la nit vam anar a un parell de bars i de tornada a casa, ja de matinada, vam parar a “fil de puta” a menjar un hot dog que no sabia ni com menjar-me’l, amb mil coses dins.
L’endemà ens dediquem a  menjar i fer festa. Anem a comprar pel mati i després van arribant diferents persones a casa. Jo cuino truites de patates i pa amb tomàquet i els altres fan carn a la brasa. Tampoc va faltar el beure que des de les 14 ja no van parar d’aparèixer caipirinhas, cervesa ....
A la  nit amb la Thaina, la Claudia i la Julia vam anar al Barra Music, una espècie de discoteca gegant amb música en directe.
Diumenge descansem, com sempre mengem molt en aquesta casa i anem a la platja de Barra da Tijuca a passar la tarda.
Dilluns toca conduir per tota la serralada que rodeja la ciutat de Rio per observar diferents miradors. La primera idea era pujar fins el Crist però la gentada que hi havia i el fet que els altres miradors eren iguals o millors va fer que passéssim. També vam anar al Pao da Sucre (una altra muntanya que s’alça sobre el mar i vam fer una petita excursió fins un altre mirador. De tornada vam tornar a passar per alguna de les faveles que em volien ensenyar i ben  amagat vaig intentar filmar la vida quotidiana d’aquestes zones.





El penúltim dia a Rio fa un temps espectacular i em porten a visitar diferents platges molt xules però que estan a les afores de la ciutat. Tot i posar-me crema el sol és força fort i acabo ben vermell. 
L’últim dia fem un parell de trekkings a pedra bonica que donava a unes vistes molt xules tant de Rio com de Barra i a la Cachoeira do horto, una cascada el mig de la selva. També fem una parada al parc lage on hi ha una casa cultural força interessant i a la nit, després de fer la motxilla i deixar-ho tot llest, anem a sopar tota la meva nova “família brasilera”,



Pel mati tots em volen acompanyar a l’aeroport (1h de trajecte) per acomiadar-me.
Comença la nova aventura cap al Salvador!



14-01 - 2016
(Traducción Google) Después de un vuelo con fuerzas turbulencias aterrizo en el aeropuerto de Sao Paulo. Paso los controles sin demasiados problemas aunque mucha gente habla de las dificultades para entrar en el país.
Una vez recogida la mochila me espera una persona para llevar a casa mi amiga Virginia. Con Daniel (conductor) comienzan mis clases de brasileño que, a pesar de ser muy similar al castellano, se necesita estar bastante concentrado para no perder el hilo.
Paso cuatro días muy buenos en Sao Paulo aunque llueve bastante. Me siento como en casa ya que tanto la Virginia como su familia me tratan como un rey.
Un día paseo por los barrios de nivel social y económico alto (barrio de los jardines y Itaim-bibi. También vamos a casa Paulina (hermana de Virginia) donde conozco su marido Renato y su madre que nos invitan a una cena exquisita .
Otro día paseamos por el enorme parque de Ibirapuera y la Av Paulista. Nos juntamos de nuevo con la familia de la Virginia y conozco sus sobrinos (Felipe y Renata) de 7 y 9 años súper listillos! Y pruebo la "polenta con ragú cordero". La Virginia me hace probar todo de comidas desconocidos: filete de mignon, farofa, tapioca, picanha ....
También me acompañan en el mercado central y hacemos compras de todas aquellas frutas extrañas para mí: Açai, maracuya, mangosta, atemorizaba, Pita, mangueras ... Visitamos la Pinacoteca (Museo de Arte Moderno) y la "estación de luz" (que se había quemado hacía dos semanas).
Lunes por la mañana me despido de la gran anfitriona a quien tendré la suerte de volver a ver antes de marxar.Agafo un bus en dirección a Paraty. Mi destino pero es Trindade, una pequeña población en un parque natural donde hay unas playas muy bonitas. El bus se retrasa bastante por la lluvia y el tráfico y, hablando con el conductor en una de las paradas, me dice que me puede dejar en Trindade (o eso entiendo yo). A las 7 y poco de la tarde, bajo una lluvia muy fina, me hace bajar en un cruce de la carretera y me dice que ya pasará el bus hacia Trindade que está a 8Km.
No me hace ninguna gracia pues desde que llegué todo el mundo habla de los peligros que hay en Brasil, de los continuos asaltos armados, sobre todo a los turistas ...
Por suerte hay un chico en la parada que me confirma que el bus pasa por allí y, aunque él coge otro, me dice que pasa cada 30 min .... Van pasando los minutos y el bus no llega , se hace oscuro, bajo un árbol de hojas grandes me resguardo de la lluvia pensando qué hacer en caso de que el bus no pase. Cerca hay un pequeño restaurante pero que después de oírlos gritar sin entender nada ya no es una opción para acercarme (probablemente todo es en mi cabeza). De vez en cuando pasa caminando alguna persona que extrañamente se aleja dentro de la oscuridad entre la vegetación, algunos de los coches paran delante de mí en el cruce y luego siguen su camino sin que les haya podido ver la cara detrás de los cristales blindados y opacos.
Después de esperar dos horas le pregunto a un chico si sabe hasta qué hora pasan los buses y me dice que seguro que todavía queda uno. A las 9:15 llega y salto dentro sientan hacerme más seguro.
Es el primer bus local que subo ... con algunas personas dentro pasamos los 8km de subidas y bajadas con muchas curvas. Pregunto a una mujer sobre si conoce algún camping y entre ella y el conductor me hacen bajar ante un. Allí un chico bastante simpático me indica donde puedo acampar.
Ya en mi tienda, tranquilo, pienso en como nuestra cabeza es capaz de imaginar tantas cosas negativas y hacer una bola gigante ... así que mejor pensar su positivas. Así lo haré a partir de ahora.
Por la mañana, a pesar de hacer mal tiempo, levantarse frente a la playa y pasar el día caminando por un pequeño pueblo y por caminos selváticos para saltar de cala es fantástico.
Aquí todo parece bastante seguro, la gente fuerza bonita y pasar de la gran metrópolis en un lugar tan natural, prácticamente sin conexiones, se agradece.
En el camping conozco gente de Argentina con quien comparto alguna comida y caminando por el pequeño pueblo echo de una pareja brasileña-catalana que dirigen una especie de CAE religión ... hablamos un buen rato y me cuentan cosas interesantes.
Temprano por la mañana hago la mochila y desmonto la tienda para coger el bus hasta Paraty, donde paso el día dando vueltas antes de coger otro bus para ir a Barra da Tijuca (Río de Janeiro).
Paraty es una ciudad colonial portuguesa muy diferente al resto, con montañas alrededor, mar, calles empedradas, parques y casas de diferentes colores. Una ciudad muy bonita!
A las 10 de la noche llego a la estación de bus donde Julia y su prima, Thain ya me esperan. Aanem directo a su casa donde conozco a Claudia, madre de la ......, y los padres de Julia.
Cenamos y ya veo que esta familia tiene ganas de cuidarme mucho, que les gusta comer mucho y mucho y compartir. Es de agradecer!
El día siguiente vamos hasta los barrios centrales de Río ... una hora de coche ... y es que aquí las distancias son inimaginablemente grandes. Con algunas amigas de Julia, aunque el mañana continúa lloviznando, paseamos por las playas más famosas, entre ellas Copacavana, entramos en el "Fuerte de Copacabana". Por la tarde sale el sol un rato y notamos el calor brutal del verano, tomamos el metro para ir al centro y pasamos por delante de diferentes monumentos. Rio es una ciudad enorme, de edificios muy altos pero rodeada de grandes montañas y playas (con demasiada gente) pero preciosas. Y no pueden faltar las favelas ... hay muchas favelas por todas partes, sobre todo montaña arriba y que contrastan mucho con la vida del carioca (nombre dado a la persona de Río) común. Con el coche cruzamos varias favelas, ya de noche, y realmente como si de una por • película se tratara ... mucha gente por la calle, sentados, derechos, hablando, fumando, bebiendo bajo los faroles que dan una huelga il • Iluminación naranja-amarillenta. Pequeños campos de fútbol bailados donde jóvenes y niños juegan descalzos ... un pequeño mundo aparte donde se puede sentir la inseguridad y donde nadie se atreve a parar o bajar del coche.
El siguiente día vamos el barrio de Santa Teresa y después de esperar un buen rato en que dejas de lloviznar pudimos ver una buena vista de la ciudad de Río. También pude encontrar en la Noelia, una chica argentina que hacía cuatro años habíamos viajado juntos en Uruguay.
Antes de volver a casa fuimos a probar un salado coxinha en un bar. Por la noche fuimos a un par de bares y de vuelta a casa, ya de madrugada, paramos en "hilo de puta" a comer un hot dog que no sabía ni cómo comerlo me, con mil cosas dentro.
Al día siguiente nos dedicamos a comer y hacer fiesta. Vamos a comprar por la mañana y después van llegando diferentes personas en casa. Yo cocino tortillas de patatas y pan con tomate y los otros hacen carne a la brasa. Tampoco faltó la bebida que desde las 14 ya no pararon de aparecer caipirinhas, cerveza ....
Por la noche con la Thain, Claudia y Julia fuimos al Barra Music, una especie de discoteca gigante con música en directo.
Domingo descansamos, como siempre comemos mucho en esta casa y vamos a la playa de Barra da Tijuca a pasar la tarde.
Lunes toca conducir por toda la cordillera que rodea la ciudad de Río para observar diferentes miradores. La primera idea era subir hasta el Cristo pero la multitud que había y el hecho de que los otros miradores eran iguales o mejores que hizo que pasáramos. También fuimos al Pao da Azúcar (otra montaña que se alza sobre el mar y hicimos una pequeña excursión hasta otro mirador. De vuelta volvimos a pasar por alguna de las favelas que me querían enseñar y bien escondido intenté filmar la vida cotidiana de estas zonas.
El penúltimo día en Río hace un tiempo espectacular y me llevan a visitar diferentes playas muy chulas pero que están en las afueras de la ciudad. Aunque ponerme quema el sol es bastante fuerte y termino bien rojo.
El último día hacemos un par de trekkings en piedra bonita que daba a unas vistas muy chulas tanto de Río como de Barra y la Cachoeira do horto, una cascada el medio de la selva. También hacemos una parada en el parque lage donde hay una casa cultural muy interesante y por la noche, después de hacer la mochila y dejarlo todo listo, vamos a cenar toda mi nueva "familia brasileña",
Por la mañana todos me quieren acompañar al aeropuerto (1h de trayecto) para despedirme.
Comienza la nueva aventura hacia el Salvador!

martes, 26 de enero de 2016

Thailandia del sud - Thailandia del sur

9-12-2015

Arribo a Bangkok   aconseguint quasi bé l’objectiu de fer els 400km, creuant la frontera, des de Batabang. I dic quasi ja que quan faltaven uns 70km, l’home que em portava va decidir baixar i comprar-me un bitllet de bus sense que ho podés evitar…Ens havíem passat uns 30km i m’havia volgut convidar  a dinar, el cert és que tot em venia de sorpresa ja que no parlava ni una paraula d’anglès així que intercanviàvem gestos i somriures...Vaig imaginar que havíem parlat de la seva família, dels meus viatges, de les feines... però, realment, no  n’ estic segur.
Un cop arribo a l’estació (2h abans del que havia previst) de Bangkok compro bitllet pel   bus nit fins  a Kribi.
Em desperto quan  ja estem arribant a la destinació. Des de l’estació aconsegueixo que uns homes  em portin fins a la població d’ Ao Nang des d’on surten les barques cap a les diferents illes.
Em dirigeixo a la platja de Ton Sai i allà busco un allotjament econòmic  però , tenint en compte que el sud de Thailàndia és força més car, i em quedo en un càmping.
Els dos primers dies els passo tranquil·lament passejant per la platja, observant les enormes roques que sobresurten per totes bandes, algunes de la terra i altres del mar. Observo la gent fer escalada observant  (no puc participar ja que encara em fa por la meva espatlla operada...), llegeixo, em banyo i passo temps les postes de sol.




El tercer dia decideixo moure’m una mica més, agafo un camí per la selva que creua fins a una altra platja anomenada Railay East on hi ha unes  vistes genials. Agafo un camí per dirigir-me a una espècie de llac però el que no m’esperava és que el camí era d’escalada lliure i ple de  fang que  no ajudava molt. No gaire gent el fa donades les  condicions però, això , encara em va motivar més. Vaig tardar  aproximadament una hora per fer una pujada i un descens de no gaire més de 150 metres per arribar a un forat (on hauria d’haver-hi el llac). Res gaire interessant per l’esforç i risc presos, però la satisfacció d’haver-ho aconseguit i estar allà baix, sol i envoltat de muntanyes immenses, ja ho fan increïblement emocionant. Després torno a pujar fins a un mirador espectacular i baixo de nou sense haver patit mal i  amb unes ulleres de sol fantàstiques que em vaig trobar!!!!




Un cop a baix m’arribo  a la platja de Phra nang,  també de pel·lícula però amb masses turistes. Em faig un bany i busco  entre les roques  algun camí poc explorat fins arribar a una altra banda que donava a mar obert.
Finalment torno agafar un camí fins la platja de Railay Oest que és la més famosa i que té la particularitat que quan la marea és baixa es crea un camí de sorra fins la platja de Ton Sai (a la que m’allotjava).
L’última nit m’acomiada amb una gran turmenta curteta que amb els trons i les siluetes de les muntanyes sembla d una escena de terror!
M’aixeco d’hora pel matí i agafo el bot de tornada a Ao nang i des d’allà intento fer autoestop, aquest cop, tardo 35min en agafar el primer cotxe i tot seguit n’agafo un parell més que em porten directament al port on he d’agafar el ferri de camí a la illa de Koh Phangan (illa famosa per la Full Moon Party tot i que no és la data).
Des del port camino fins el meu hostel que té força ambient de festa, piscina i una pila de jocs. Allà ràpidament conec la gent del meu dormitori i anem a un bar amb vistes al mar. Tot i això no hi estic gaire ja que ells volien prendre Mushroom Sakes..
El dia següent el passo relaxat a la piscina on conec un parell d’espanyols que viuen a Canàries i pel tard vaig amb la Lauren i la Raphael al mercat de menjar nocturn.
El tercer dia amb les mateixes dues noies decidim llogar unes motos i anar a descobrir les platges del nord de l’ illa que són força maques. Prendre el sol, snorkel, i anar de platja en platja és el  nostre pla fins que el sol marxa darrera uns núvols i tornem al hostel a jugar a ping pong.
L’últim dia sencer a Kho Phagnan decideixo aprofitar les últimes hores de moto i anar a la famosa platja on es realitza la Full Moon Party per veure la sortida del sol. Realment una platja molt maca si no fos per tots els bars que hi han construït però a les 6am tot estava en silenci i només un parell de persones assegudes contemplant com el sol vermell s’alçava.





Canvio d’illa i marxo cap a la meva última destinació abans de tornar a Bangkok. Kho Tao és una illa famosa pel submarinisme i és on vull realitzar el segon curs, l’advance. Em presento a l’oficina de l’agència Pura Vida i em donen l’horari per començar l’endemà. Camino una mica més fins arribar al meu hostel que està al mig de la muntanya i em sembla que té un bon ambient. Abans que es faci de nit m’arribo a la platja del davant i faig snorkel amb la sort de poder veure un pop i algun que altre peix.
L’endemà pel matí m’aixeco força d’hora per anar a fer una caminada. El camí és força maco, no transitable, selvàtic i tropical, amb ocells i palmeres per totes bandes. Tot i això arribo a una zona on hi ha un resort abandonat i una petita platja maca però amb el  mar picat.
Després d’esmorzar començo el curs de submarinisme. El meu instructor, el Ruben, un noi de Mollet m’explica quatre coses bàsiques i ens embarquem a les primeres dues immersions. El cert és que no és el millor dia a nivell de mar. La barca es mou d’una banda a  l’altra i realment semblava que es bolcava. El capità decideix marxar  i al final ens quedem en un lloc més protegit  del vent.
Faig un parell d’immersions que consisteixen en realitzar uns exercicis i com que ho faig força ràpid després anem a voltar per la zona. És increïble tornar a sentir la sensació d’estar en un altre món, veure tota aquesta quantitat de peixos de mils colors, els corals...
De tornada em marejo força i acabo vomitant just al tocar terra.
Per la nit, amb el Jose i l’Abel, els dos espanyols que havia conegut al hostel de Kho Pangan. ens passem una bona estona parlant i connectem molt. M’ofereixen anar-me a allotjar amb ells ja que tenen un apartament i accepto.
A les set del mati surto a realitzar dues immersions més. Aquest cop la primera la fem on hi ha  un vaixell de la segona guerra mundial enfonsat. Laimatge del vaixell,, passejar per les escales, veure les armes cobertes d’algues marines i mirar per les finestres com els peixos  hi viuen tranquil·lament... contrasta amb el pensament que algun dia aquest vaixell va ser utilitzat per matar persones
La segona immersió és de reconeixement d’animals i podem veure altra vegada milers de peixos diferents, morenes de tres espècies, mantes, ballestes....




Després de dinar el Jose em recull amb la moto i m’instal·lo a casa seva.
A les 7pm tinc l’última immersió, la nocturna. Amb dos nois més al grup saltem amb llanternes al mig del mar i anem baixant lentament. Una nova sensació sota l’aigua, envoltat de foscor i només il·luminat per les llanternes, formem grup i anem avançant. Potser no és una immersió tan maca com les diürnes però la recomano a tothom. Només el fet d’estar en mig de la  foscor i anar descobrint els animals actius per la nit que s’amaguen entre les roques ho fa molt especial.
Després d’una bona dutxa  marxem els tres (Jose, Abel i jo) fins a la zona de bars per celebrar que  ja tinc el certificat d’advance i l’Abel el d’open water. Passem una nit força divertida, primer fent “ botellon” a la platja i després donant voltes pels diferents bars.
L’últim dia a l’illa anem a fer snorkel a la Shark Bay, una platja on es poden veure tortugues i taurons de coral. I dit i fet... al cap d’una estona observem una tortuga passejar-se i alimentar-se, pujar a respirar i seguir nedant d’un cantó a l’altre. Per mi, un dels moments més màgics i que ja portava molt de temps esperant. Quan la perdem de vista, veiem un parell de taurons, aquests molt més ràpids, els intentem perseguir sense gaire èxit.
Després de dinar el Jose em porta a un parell de platges més allunyades, on també realitzem snorkel. A la primera platja el  coral és espectacular i  la segona, a causa de les corrents, estava molt bruta.
Al vespre  tornem a sortir els tres a sopar (descobreixo el Massaman) i anem a una  festa llatina per  ballar una mica.


 El meu últim dia ens aixequem amb una mica de ressaca però no ens falta energia per anar a la Freedom Beach a fer l’últim snorkel entre bancs de peixos i coral. Després  ja no queda gaire temps ,faig la motxilla, m’acomiado dels companys i agafo el ferri i bus nocturn cap a Bangkok.
Assegut en el bus m’ adono que l’aventura del sud-est asiàtic s’està acabant, que han passat quasi sis mesos des  que vaig marxar de casa i recordo els diferents moments del viatge que més m’han marcat, els  llocs espectaculars que he pogut veure, les experiències apreses, la gent que he trobat pel camí... en definitiva, una altra  aventura plena d’històries  per explicar!

 
 9-12-2015


(Traducción Google)  Llego a Bangkok consiguiendo casi el objetivo de hacer los 400km, cruzando la frontera, desde Batabang. Y digo casi ya que a falta de unos 70km, el hombre que me llevaba decidió bajar y comprarme un billete de bus sin que lo pudiera evitar ... Nos habíamos pasado unos 30km y me había querido invitar a comer, lo cierto es que todo me venía de sorpresa ya que no hablaba ni una palabra de inglés así que intercambiábamos gestos y sonrisas ... Imaginé que habíamos hablado de su familia, de mis viajes, de los trabajos ... pero, realmente, no n 'estoy seguro.
Una vez llego a la estación (2h antes de lo previsto) de Bangkok compro billete por el bus noche hasta Kribi.
Me despierto cuando ya estamos llegando a destino. Desde la estación consigo que unos hombres me lleven hasta la población de Ao Nang desde donde salen las barcas hacia las diferentes islas.
Me dirijo a la playa de Ton Sai y allí busco un alojamiento económico pero, teniendo en cuenta que el sur de Tailandia es bastante más caro, y me quedo en un camping.
Los dos primeros días los paso tranquilo • lamento paseando por la playa, observando las enormes rocas que sobresalen por todas partes, algunas de la tierra y otros del mar. Observo la gente hacer escalada observando (no puedo participar ya que todavía me da miedo mi hombro operada ...), leo, me baño y paso tiempo las puestas de sol.
El tercer día decido moverme un poco más, cojo un camino por la selva que cruza hasta otra playa llamada Railay East donde hay unas vistas geniales. Cojo un camino para dirigirme a una especie de lago pero lo que no me esperaba es que el camino era de escalada libre y lleno de barro que no ayudaba mucho. No mucha gente lo hace dadas las condiciones pero, esto, aunque me motivó más. Tardé aproximadamente una hora para hacer una subida y un descenso de poco más de 150 metros para llegar a un agujero (donde debería haber el lago). Nada muy interesante por el esfuerzo y riesgo presos, pero la satisfacción de haberlo conseguido y estar allá abajo, solo y rodeado de montañas inmensas, ya lo hacen increíblemente emocionante. Después vuelvo a subir hasta un mirador espectacular y bajo de nuevo sin haber sufrido daño y con unas gafas de sol fantásticas que me encontré !!!!
Una vez abajo me llego a la playa de Phra nang, también de por • película pero con masas turistas. Me hago un baño y busco entre las rocas algún camino poco explorado hasta llegar a otra parte que daba a mar abierto.
Finalmente vuelvo tomar un camino hasta la playa de Railay Oeste que es la más famosa y que tiene la particularidad de que cuando la marea es baja se crea un camino de arena hasta la playa de Ton Sai (en la que me alojaba).
La última noche me despide con una gran tormenta cortita que con los truenos y las siluetas de las montañas parece de una escena de terror!
Me levanto temprano por la mañana y cojo el bote de vuelta a Ao nang y desde allí intento hacer autostop, esta vez, tardo 35min en coger el primer coche y luego cojo un par más que me llevan directamente al puerto donde tengo que coger el ferry de camino a la isla de Koh Phangan (isla famosa por Full Moon Party aunque no es la fecha).
Desde el puerto camino hasta mi hostel que tiene fuerza ambiente de fiesta, piscina y un montón de juegos. Allí rápidamente conozco la gente de mi dormitorio y vamos a un bar con vistas al mar. Sin embargo no estoy mucho ya que ellos querían tomar Mushroom Sakes ..
El día siguiente el paso relajado en la piscina donde conozco un par de españoles que viven en Canarias y por tarde voy con la Lauren y la Raphael en el mercado de comida nocturno.
El tercer día con las mismas dos chicas decidimos alquilar unas motos e ir a descubrir las playas del norte de la isla que son bastante bonitas. Tomar el sol, snorkel, e ir de playa en playa es nuestro plan hasta que el sol marcha atrás unas nubes y volvemos al hostel a jugar al ping pong.
El último día entero en Kho Phagnan decido aprovechar las últimas horas de moto e ir a la famosa playa donde se realiza la Full Moon Party para ver la salida del sol. Realmente una playa muy bonita si no fuera por todos los bares que han construido pero a las 6am todo estaba en silencio y sólo un par de personas sentadas contemplando como el sol rojo se levantaba.
Cambio de isla y marcho hacia mi último destino antes de volver a Bangkok. Kho Tao es una isla famosa por submarinismo y es donde quiero realizar el segundo curso, el advance. Me presento en la oficina de la agencia Pura Vida y me dan el horario para comenzar el día siguiente. Ando un poco más hasta llegar a mi hostel que está en medio de la montaña y me parece que tiene un buen ambiente. Antes de que se haga de noche me llego a la playa de delante y hago snorkel con la suerte de poder ver un pop y algún que otro pescado.
Al día siguiente por la mañana me levanto fuerza temprano para ir a hacer una caminata. El camino es bastante bonito, no transitable, selvático y tropical, con pájaros y palmeras por todos lados. Sin embargo llego a una zona donde hay un resort abandonado y una pequeña playa bonita pero con el mar picado.
Después del desayuno empiezo el curso de submarinismo. Mi instructor, Ruben, un chico de Mollet me cuenta cuatro cosas básicas y nos embarcamos en las primeras dos inmersiones. Lo cierto es que no es el mejor día a nivel de mar. La barca se mueve de un lado a otro y realmente parecía que se volcaba. El capitán decide marcharse y al final nos quedamos en un lugar más protegido del viento.
Hago un par de inmersiones que consisten en realizar unos ejercicios y como lo hago bastante rápido después vamos a pasear por la zona. Es increíble volver a sentir la sensación de estar en otro mundo, ver toda esta cantidad de peces de miles colores, los corales ...
De vuelta me mareo fuerza y ​​termino vomitando justo al tocar tierra.
Por la noche, con el Jose y Abel, los dos españoles que había conocido en el hostel de Kho Pangani. nos pasamos un buen rato hablando y conectamos mucho. Me ofrecen irme a alojar con ellos ya que tienen un apartamento y acepto.
A las siete de la mañana salgo a realizar dos inmersiones más. Esta vez la primera la hacemos donde hay un barco de la segunda guerra mundial hundido. Laimatge del barco ,, pasear por las escaleras, ver las armas cubiertas de algas marinas y mirar por las ventanas como los peces viven tranquilo • lamento ... contrasta con el pensamiento de que algún día este barco fue utilizado para matar personas
La segunda inmersión es de reconocimiento de animales y podemos ver otra vez miles de peces diferentes, morenas de tres especies, mantas, ballestas ....
Después de comer Jose me recoge con la moto y m'instal • su casa.
A las 7pm tengo la última inmersión, la nocturna. Con dos chicos más al grupo saltamos con linternas en medio del mar y vamos bajando lentamente. Una nueva sensación bajo el agua, rodeado de oscuridad y sólo il • iluminado por las linternas, formamos grupo y vamos avanzando. Quizás no es una inmersión tan bonita como las diurnas pero la recomiendo a todos. Sólo el hecho de estar en medio de la oscuridad e ir descubriendo los animales activos por la noche que se esconden entre las rocas lo hace muy especial.
Después de una buena ducha nos vamos los tres (Jose, Abel y yo) hasta la zona de bares para celebrar que ya tengo el certificado de advance y Abel el de open water. Pasamos una noche muy divertida, primero haciendo "botellón" en la playa y luego dando vueltas por los diferentes bares.
El último día en la isla vamos a hacer snorkel en la Shark Bay, una playa donde se pueden ver tortugas y tiburones de coral. Y dicho y hecho ... al cabo de un rato observamos una tortuga pasearse y alimentarse, subir a respirar y seguir nadando de un lado a otro. Para mí, uno de los momentos más mágicos y que ya llevaba mucho tiempo esperando. Cuando la perdemos de vista, vemos un par de tiburones, estos mucho más rápidos, los intentamos perseguir sin mucho éxito.
Después de comer Jose me lleva a un par de playas más alejadas, donde también realizamos snorkel. En la primera playa el coral es espectacular y la segunda, debido a las corrientes, estaba muy sucia.
Por la noche volvemos a salir los tres a cenar (descubro el Massaman) y vamos a una fiesta latina para bailar un poco. Mi último día nos levantamos con un poco de resaca pero no nos falta energía para ir a la Freedom Beach a hacer el último snorkel entre bancos de peces y coral. Después ya no queda mucho tiempo, hago la mochila, me despido de los compañeros y cojo el ferry y bus nocturno hacia Bangkok.
Sentado en el bus me doy cuenta que la aventura del sudeste asiático se está acabando, que han pasado casi seis meses desde que me fui de casa y recuerdo los diferentes momentos del viaje que más me han marcado, los lugares espectaculares que he podido ver, las experiencias aprendidas, la gente que he encontrado por el camino ... en definitiva, otra aventura llena de historias que contar!