Mapa del Món

viernes, 18 de septiembre de 2015

Salt al Sudest asiàtic - Salto al sureste asiàtico

02- 09 – 2015

Comença l’aventura pel sud-est asiàtic. Primera parada Bangkok, Thailàndia, tot i que, aquesta vegada només és per passar uns dies i aconseguir el visat per anar a Myanmar (S’afegeix uns dies la Raquel en aquesta ruta).
Després d’esperar una bona estona en una parada de bus per arribar al centre de Bangkok (on hi ha tots els hostels) i parlar amb un senyor que també esperava  com nosaltres decidim caminar ja que s’estava fent tard. Al cap d’una estona ens para un taxi al costat, l’home de la parada també s’havia cansat d’esperar i ens invita a anar amb ell en taxi.
Després de preguntar i buscar amb les motxilles carregades tots els hostels de la zona, en trobem un força bé de preu i situat (PRASURI GUEST HOUSE 150bhts).
Pel mati ben d’hora anem a sol·licitar el visat de Myanmar i ens deixem perdre pels carrers i ràpidament veiem com els thailandiesos interessats intenten aprofitar-se de nosaltres amb estratègies varies (intenten caure molt bé, et fan algun favor, menteixen dient que hi ha llocs tancats....)
La calor és força forta i de tant en tant entrar en alguna tenda d’aire condicionat fa recarregar les piles. Visitem el Wat Pho, un buda reclinat amb varis temples de colors llampants que l’envolten. Passegem per davant del Gran Palace, City Hall i algun que altre parc on ens adonem que la gent local tè molt mala orientació i no sap donar indicacions (moltes vegades val més la pena fer servir la intuïció).
Un altre temple on entrem és el Banbart on es poden pujar unes quantes escales per tal de poder veure algunes vistes.
Després de tot el dia de caminar el que més ve d’agust és una bona dutxa i passar a fer una birra i un plat de Pad Thai (espaguetis del carrer) pel Kao San Road (carrer molt turístic però animat).





El dia següent, ens animem a anar a Mae Klong amb transport públic per veure el famós mercat de la via del tren (tot i que fa mesos que ja no passa el tren). Realment força curiós veure com tenen totes les paradetes preparades amb rodes i cordes per poder retirar-les a temps que el tren passi i s’ho endugui per davant.
També ens arribem al mercat flotant de Damnoe Saduak que no està tant massificat de turistes com a Bangkok. És interessant veure les petites embarcacions plenes de fruita o adaptades per cuinar , entrecreuant-se unes amb les altres i anar avançant els canals.    
A la tornada el tràfic de la capital ens passa una mala jugada i, amb prou feines, suats i corrent arribem 5min abans que tanquin on la recollida del visat. Tot seguit, i sense presses, tornem caminant cap al hostel passant pel barri xinès on està ple de botiges venent tot lo imaginable.







 El següent dia, partim cap el nort en direcció a Myanmar, però abans fem una parada a Ayuttaya, una ciutat molt famosa pels temples en runes que te.
Un cop allà lloguem unes bicis per moure’ns i comencem visitant el famos Wat Mahathat on hi ha el cap del buda fusinat amb les arrels d’un arbre. També seguim pedalejant i visitant altres Wats interessants com el Ratchaburana, Phra Ram, Phara Si Sanphet (tots ells tenen alguna cosa o altre interessant). Tots els altres Wats son més similars i la majoria els podem visitar des de fora amb la mateixa bici.
Després de menjar al costat d’un mercat decidim descansar de la calor en un parc abans de seguir el camí per anar a veure algun altre temple que estan una mica més allunyats del centre però que son xulos i gratuïts.
La primera parada és per veure un altre gran butha estirat (Wat bokkaya sutharam i Wat worachettharam) i després seguim un camí per zones més rurals fins arribar al Wat Phukhao on pugem unes 100 escales per veure la panoràmica que ens ofereix. Comença a caure el sol i ens havien recomanat arribar al Wat Chai Watthanaram així que fem tota la pedalejada. Per sorpresa nostre aquell dia es celebrava una festa gastronòmica així que a més de desfruitar del temple (un dels més macos) vam poder provar varis pinxos i dolços.







Se’ns fa fosc i el cel es tapa de mala manera així que decidim tornar per deixar les bicis, agafar les motxilles i agafar el bus nocturn cap a la frontera. Tot i això ens cau una tromba d’aigua mentre anàvem en bici però no va estar tant malament després de la calor que havíem passat.
Un cop va parar sortim amb les motxilles en direcció a la terminal. Al ser tant tard no hi havia transport local així que ens aventurem a fer-ho caminant. Tot i això, a mig amí, un altre cop de sort, coneixem una família que s’ofereix a portar-nos en cotxe. Els dos fills parlaven anglès i vam estar parlant una bona estona abans de separar-nos... i la mare ens va deixar uns plàtans i unes aigües... no sé quina cara devíem fer...

A primera hora del matí arribem a Mae Sot on caminem 3km fins arribar a la frontera del Myanmar, una de les poques fronteres obertes entre els dos països i que no fa més de 5 anys que és transitable!

02- 09 - 2015

(Traducción Google) Empieza la aventura por el sureste asiático. Primera parada Bangkok, Tailandia, aunque, esta vez sólo es para pasar unos días y conseguir el visado para ir a Myanmar (añade unos días Raquel en esta ruta).
Después de esperar un buen rato en una parada de bus para llegar al centro de Bangkok (donde están todos los hostels) y hablar con un señor que también esperaba como nosotros decidimos caminar ya que se estaba haciendo tarde. Al cabo de un rato nos para un taxi al lado, el hombre de la parada también se había cansado de esperar y nos invita a ir con él en taxi.
Después de preguntar y buscar con las mochilas cargadas todos los hostels de la zona, encontramos un bastante bien de precio y situado (PRASURI GUEST HOUSE 150bhts).
Por la mañana temprano vamos a sol • licitar el visado de Myanmar y nos dejamos perder por las calles y rápidamente vemos como los thailandiesos interesados ​​intentan aprovecharse de nosotros con estrategias varias (intentan caer muy bien, te hacen algún favor, mienten diciendo que hay lugares cerrados ....)
El calor es bastante fuerte y de vez en cuando entrar en alguna tienda de aire acondicionado hace recargar las pilas. Visitamos el Wat Pho (100bhts), un buda reclinado con varios templos de colores llamativos que lo rodean. Paseamos por delante del Gran Palace, City Hall y algún que otro parque donde nos damos cuenta de que la gente local té muy mala orientación y no sabe dar indicaciones (muchas veces vale más la pena usar la intuición).
Otro templo donde entramos es el Banbart (20bhts) donde se pueden subir unas cuantas escaleras para poder ver algunas vistas.
Después de todo el día de andar lo que más viene de gusto es una buena ducha y pasar a hacer una birra y un plato de Pad Thai (espaguetis de la calle) por Kao San Road (calle muy turístico pero animado)
El día siguiente, nos animamos a ir a Mae Klong en transporte público para ver el famoso mercado de la vía del tren (aunque hace meses que ya no pasa el tren). Realmente bastante curioso ver como tienen todas las paradas preparadas con ruedas y cuerdas para poder retirarlas a tiempo que el tren pase y se lo lleve por delante.
También nos llegamos al mercado flotante de Damnoe Saduak que no está tanto masificado de turistas como en Bangkok. Es interesante ver las pequeñas embarcaciones llenas de fruta o adaptadas para cocinar, entrecruzándose unas con otras e ir avanzando los canales.
A la vuelta el tráfico de la capital nos pasa una mala jugada y, apenas, sudados y corriente llegamos 5min antes de que cierren donde la recogida del visado. A continuación, y sin prisas, volvemos caminando hacia el hostel pasando por el barrio chino donde está lleno de tiendas vendiendo todo el imaginable.
El siguiente día, partimos hacia el norte en dirección a Myanmar, pero antes hacemos una parada en Ayuttaya, una ciudad muy famosa por los templos en ruinas que tiene.
Una vez allí alquilamos unas bicis para movernos y comenzamos visitando el famoso Wat Mahathat donde está la cabeza del buda Fusina con las raíces de un árbol. También seguimos pedaleando y visitando otras Wats interesantes como el Ratchaburana, Phra Ram, faros Si Sanphet (todos ellos tienen algo o otro interesante). Todos los demás Wats son más similares y la mayoría los podemos visitar desde fuera con la misma bici.
Después de comer junto a un mercado decidimos descansar del calor en un parque antes de seguir el camino para ir a ver algún otro templo que están un poco más alejados del centro pero que son chulos y gratuitos.
La primera parada es para ver otro gran Butha estirado (Wat bokkaya sutharam y Wat worachettharam) y luego seguimos un camino por zonas más rurales hasta llegar al Wat Phukhao donde subimos unas 100 escaleras para ver la panorámica que nos ofrece. Empieza a caer el sol y nos habían recomendado llegar al Wat Chai Watthanaram así que hacemos toda la pedaleada. Para sorpresa nuestra ese día se celebraba una fiesta gastronómica así que además de disfrutado del templo (uno de los más bonitos) pudimos probar varios pinchos y dulces.
Se nos hace oscuro y el cielo se tapa de mala manera así que decidimos volver para dejar las bicis, coger las mochilas y coger el bus nocturno hacia la frontera. Sin embargo nos cae una tromba de agua mientras íbamos en bici pero no estuvo tan mal después del calor que habíamos pasado.
Una vez paró salimos con las mochilas en dirección a la terminal. Al ser tan tarde no había transporte local así que nos aventuramos a hacerlo andando. Sin embargo, a medio mí, otro golpe de suerte, conocemos una familia que se ofrece a llevarnos en coche. Los dos hijos hablaban inglés y estuvimos hablando un buen rato antes de separarnos ... y la madre nos dejó unos plátanos y unas aguas ... no sé qué cara debíamos hacer ...
A primera hora de la mañana llegamos a Mae Sot donde caminamos 3 km hasta llegar a la frontera de Myanmar, una de las pocas fronteras abiertas entre los dos países y que no hace más de 5 años que es transitable!

No hay comentarios:

Publicar un comentario