Mapa del Món

martes, 22 de julio de 2014

Varasnasi, ciutat Santa / Varanasi, ciudad santa

De nou al tren ens vam dirigir cap a Vanarasi, la ciutat més antiga i santa del món.  Pel camí ens vam creuar a un italià d’uns 65 anys que viatjava amb la seva dona india i la seva filla petita. Era un home molt espiritual i vam estar  parlant de la situació actual del país indi, d’europa, de maneres de meditar, de les religions,  llocs per anar... força interessant tot!
Vam arribar al migdia i ràpidament ens vam adonar que a  40 graus no es pot passejar per enlloc, així que vam decidir resguardar-nos fins a les 5 que vam agafar un bot per recórrer tot el Ganges i veure els diferents ghats (espècie de grades que desemboquen al riu i on la gent realitza els seus rituals, es purifica, es banya, fan crematoris, jocs...) Realment es respira una atmosfera especial i de molta tranquil·litat.
Navegant amb tranquilitat i disfruntant de la brisa que hi havia vam observar els diferents ghats, realment impactants, sobretot el dels crematoris on la flama, a mesura que es fa de nit, es veu més clara i més alta i el fum es va esvaint lentament. També vam poder presenciar un ritual que fan diari per donar les gràcies al riu Ganges i també em va impactar molt els milers de persones que s,hi reunièixen cada dia . Finalment, vam sopar alguna cosa pel carrer (crec que ja sóc immune a tot) i tot i dir  sempre “no picant” sempre, sempre pica.









Al mati següent vam fer una ruta pels diferents temples més importants de Vanarasi: Temple de Shiva, Temple Hanunan, Temple de Gandi i, tot i que ja me n’havia adonat, aqui la vida de la majoria de la gent indú  està centrada en  la religió, arribant a ser  fanatisme. Cada temple més ple que l’anterior, cada dia una festivitat religiosa diferent, donacions, pregàries, purificacions... i tot amb una dedicació extrema.
També ens van enganyar per passejar pels barris musulmans i veure les industries tèxtils per intentar vendre’ns alguna cosa. El cert és que veure com aquest treball tant minuciós i esclavista funciona et  fa pensar en les increïbles condicions de treball que tenim  nosaltres. Habitacions fosques plenes de màquines fent molt soroll, sense llum,  de peu, teixint, cosint brillant per brillant... Acompanyats de cants religiosos (aquest cas musulmans) de fons... i tot per després de 2-3 dies de feina 24h seguides,puguin vendre una tela per uns 3-4€!!! dóna per pensar...
Per la tarda passegem pels Ghats, aquest cop caminant de punta a punta on podem apreciar clarament cadascú dels rituals, crematoris i enfonsaments dels cossos al riu, els diferents shadus (persones espiritualment molt elevades que estan desvinculades totalment de tot lo material) , els nens i joves jugant a cricket i anant a buscar la pilota al riu, les persones banyant-se i purificant-se junt amb les vaques que es refresquen, els diferents vidents que passegen, gent que ven ofrenes ...
El dia següent ens vam arribar al poble de Sarnath, lloc on Budda va donar el primer discurs als seus deixebles després d’haver-se il·luminat, en el parc dels cérvols. 





Després d’un altre sopar local de carrer provant les delicadeses com el Pakora (pan rebossat) momo’s, chapatis, samosa... vam anar a dormir d’hora per fer una altra volta pel Gnnges en barqueta , a la sortida del sol , on ens vam adonar que, a les 5 del matí encara hi ha més vida que mai a la zona.

Ens vam tornar a aventurar a agafar el tren cap a Dehli (15h). A l’estació ens vam topar amb un peix gros de la seguretat que no va parar de parlar-nos durant les dues hores d’espera. No ens va caure gens bé ja que mirava, des de la seva cadira, a tothom amb aires de superioritat, no parava de criticar als musulmans i tenia un nen com a criat. Quan faltaven 45min per sortir ens va dir que des de la mateixa estació podia reservar el tren de Dehli a Hadiwar (la nostra destinació final) i que ens seria més fàcil tot. Va cridar a un de seguretat i el va fer enviar a comprar els tiquets, jo el vaig acompanyar: Primer de tot vam anar a una fila i entre empentes em va col·locar davant de tot, jo no sabia on ficar-me de la vergonya i li deia que no calia, però no parlava anglès. El taquiller em va dir que pel tipus de bitllet que volia havia d’anar a un altre lloc. Vam sortir de l’estació...i jo anava mirant el rellotge, 30min. Arribats a la següent taquilla em van lliurar un paper enorme per omplir, tot en indi. Amb senyes i bona voluntat, anava omplint el que em semblava. Tot seguit ho vaig donar i em va caure un paper de símbols budistes... abans de mirar la disponibilitat dels nostres bitllets, es va passar 10 min mirant el paper amb cara d’aprovació amb el que anava llegint. Finalment em va dir que no hi havia disponibilitat però que podia entrar en llista d’espera. Res, vaig sortir corrent fins trobar la Pepi que seguia en el mateix lloc mig espantada i nerviosa ja que faltaven 3min per marxar.

Corrent vam arribar al nostre vagó i vam marxar definitivament d,allí.


(Traducción Google) De nuevo en el tren nos dirigimos hacia Vanarasi, la ciudad más antigua y santa del mundo. Por el camino nos cruzamos a un italiano de unos 65 años que viajaba con su mujer india y su hija pequeña. Era un hombre muy espiritual y estuvimos hablando de la situación actual del país indio, de europa, de maneras de meditar, de las religiones, lugares para ir ... muy interesante todo!
Llegamos al mediodía y rápidamente nos dimos cuenta de que a 40 grados no se puede pasear por ninguna parte, así que decidimos resguardarnos hasta las 5 que tomamos un bote para recorrer todo el Ganges y ver los diferentes ghats (especie de gradas que desembocan en el río y donde la gente realiza sus rituales, se purifica, se baña, hacen crematorios, juegos ...) Realmente se respira una atmósfera especial y de mucha tranquilo • lidad. 
Navegando con tranquilidad y disfruntando de la brisa que había observamos los diferentes ghats, realmente impactantes, sobre todo el de los crematorios donde la llama, a medida que se hace de noche, se ve más clara y más alta y el humo se va desvaneciendo lentamente . También pudimos presenciar un ritual que hacen diario para dar las gracias al río Ganges y también me impactó mucho los miles de personas que s, hay reunión cada día. Finalmente, cenamos algo por la calle (creo que ya soy inmune a todo) y aunque decir siempre "no picante" siempre, siempre pica. 
A la mañana siguiente hicimos una ruta por los diferentes templos más importantes de Vanarasi: Templo de Shiva, Templo Hanunan, Templo de Gandi y, aunque ya me había dado cuenta, aquí la vida de la mayoría de la gente indú está centrada en la religión, llegando a ser fanatismo. Cada templo más lleno que el anterior, cada día una festividad religiosa diferente, donaciones, oraciones, purificaciones ... y todo con una dedicación extrema. 
También nos engañaron para pasear por los barrios musulmanes y ver las industrias textiles para intentar vendernos algo. Lo cierto es que ver como este trabajo tanto minucioso y esclavista funciona te hace pensar en las increíbles condiciones de trabajo que tenemos nosotros. Habitaciones oscuras llenas de máquinas haciendo mucho ruido, sin luz, de pie, tejiendo, cosiendo brillante para brillante ... Acompañados de cantos religiosos (este caso musulmanes) de fondo ... y todo para después de 2-3 días de trabajo 24h seguidas, puedan vender una tela por unos 3-4 € !!! da para pensar ... 
Por la tarde paseamos por Ghats, esta vez caminando de punta a punta donde podemos apreciar claramente cada uno de los rituales, crematorios y hundimientos de los cuerpos en el río, los diferentes shadus (personas espiritualmente muy elevadas que están desvinculadas totalmente de todo lo material), los niños y jóvenes jugando al cricket y yendo a buscar la pelota en el río, las personas bañándose y purificándose junto con las vacas que se refrescan, los diferentes videntes que pasean, gente que vende ofrendas ... 
El día siguiente nos llegamos al pueblo de Sarnath, lugar donde Budda dio el primer discurso a sus discípulos después de haberse il • Iluminado, en el parque de los ciervos.
Después de otra cena local de calle probando las delicadezas como el Pakora (pan rebozado) momo s, chapatis, samosa ... fuimos a dormir temprano para hacer otra vuelta por Gnnges en barquilla, a la salida del sol, donde nos dimos cuenta de que, a las 5 de la mañana todavía hay más vida que nunca en la zona. 

Nos volvimos a aventurarse a coger el tren hacia Dehli (15h). En la estación nos topamos con un pez gordo de la seguridad que no paró de hablarnos durante las dos horas de espera. No nos cayó nada bien ya que miraba, desde su silla, a todo el mundo con aires de superioridad, no paraba de criticar a los musulmanes y tenía un niño como criado. A falta de 45min para salir nos dijo que desde la misma estación podía reservar tren de Dehli en Hadiwar (nuestro destino final) y que nos sería más fácil todo. Llamó a uno de seguridad y lo hizo enviar a comprar los tickets, yo le acompañé: Primero de todo fuimos a una fila y entre empujones me col • locar ante todo, yo no sabía dónde meterme de la vergüenza y le decía que no era necesario, pero no hablaba inglés. El taquillero me dijo que por el tipo de billete que quería tenía que ir a otro lugar. Salimos de la estación ... y yo iba mirando el reloj, 30min. Llegados a la siguiente taquilla me entregaron un papel enorme para llenar, todo en indio. Con señas y buena voluntad, iba llenando lo que me parecía. A continuación lo di y me cayó un papel de símbolos budistas ... antes de mirar la disponibilidad de nuestros billetes, se pasó 10 minutos mirando el papel con cara de aprobación con el que iba leyendo. Finalmente me dijo que no había disponibilidad pero que podía entrar en lista de espera. Nada, salí corriendo hasta encontrar la Pepi que seguía en el mismo lugar medio asustada y nerviosa ya que faltaban 3min para marchar. 
Corriente llegamos a nuestro vagón y nos fuimos definitivamente de, allí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario