Mapa del Món

domingo, 20 de julio de 2014

El tren a la India i Kalkata

Observàvem com passaven els trens un darrera l’altre i identificàvem els vagons iguals els que havíem d’agafar nosaltres (SLEEPER CLASS). Primera classe (seients amb pantalles de televisió individuals) Segona classe sleeper ( quartos de 4 llits amb aire condicionat) tercera classe, classe SLEEPER (vagó amb tants llits plegables com fos possible i algun que altre ventilador) i última classe (vindria a ser els típics vagons que els nazis utilitzaven amb els jueus per transportar-los de camp de concentració a camp de concentració).
Per fi arriba la nostre hora i entrem pensant que hauríem de fer fora a molta gent del nostre lloc, per sort, el nostre lloc era lliure. Compartíem espai de llit amb 5 persones més amb les que ens havíem de posar d’acord en quan estàvem assentats o quan estiràvem els llits.
24h de tren van fer que entrenéssim la nostre paciència al màxim. Només vam conèixer un parell de nois joves que entenien l’anglès.

Mirar, per la finestra, passar un monsó, llegir, escoltar música, dormir entre espant i espant pensant que el tren es descarrilava, improvisar algun joc de paraules, estirar cames...
Abans d’arribar vam estar parlant força amb un dels nois que ens va ajudar ha agafar un taxi, a donar-nos consells i no ens va deixar pagar res. Vam acordar que aniríem a casa seva a sopar amb la seva família abans de marxar de Kalkata però no vam aconseguir localitzar-nos.



Un cop instal·lats en un altre habitació de mala mort on la llum s’encenia i s’apagava intermitentment i localitzat el grup del Xavi (Profe Uni que estava realitzant el voluntariat a una escola) ens vam presentar tot el grup de voluntariats. El matí següent ja vam anar a l’escola i el cert és que per sorpresa nostre era una escola privada on realment no necessitaven gaire ajuda, comparat amb tota la gent que estava al voltant quasi morint-se. A més a més, des de l’escola ens donaven el menjar, ens venien a buscar, ens feien festes...






Per la tarda vam anar a visitar el temple de Kali que em va impactar bastant ja que era l’hora que repartien menjar i estava tota la pobresa acumulada.  També ens vam deixar perdre pels petits carrers d’un mercat plens de gent, animals, tendes de menjar,roba... vaques, porcs, gent mendigan, motos i cotxes pitant. Realment increïble. Finalment vam arribar a la casa de la mare teresa de Kalkuta (monges).
Vam donar una altre oportunitat al voluntariat però veient que anava en aquesta línia i no era el que buscàvem vam decidir agafar ja un tiquet de tren per marxar el dijous per la nit cap a Venarés (ciutat de peregrinatge on es troba el riu Ganges ).

Abans d’agafar el tren vam anar a visitar el Jain Temple, un temple d’una branca de l’induisme que era força maco tot i que només el vam poder veure per fora.










(Traducción Google) Observábamos como pasaban los trenes uno tras otro y identificábamos los vagones iguales los que teníamos que coger nosotros (sleep CLASS). Primera clase (asientos con pantallas de televisión individuales) Segunda clase sleeper (cuartos de 4 camas con aire acondicionado) tercera clase, clase Sleep (vagón con tantos camas plegables como fuera posible y algún que otro ventilador) y última clase (vendría a ser los típicos vagones que los nazis utilizaban con los judíos para transportarlos de campo de concentración en el campo de concentración). 
Por fin llega nuestra hora y entramos pensando que deberíamos echar a mucha gente de nuestro sitio, por suerte, nuestro lugar era libre. Compartíamos espacio de cama con 5 personas más con las que nos teníamos que poner de acuerdo en cuando estábamos sentados o cuando estirábamos las camas. 
24h de tren hicieron que entrenéssim nuestra paciencia al máximo. Sólo conocimos un par de chicos jóvenes que entendían el inglés. 
Mirar por la ventana, pasar un monzón, leer, escuchar música, dormir entre espanto y espanto pensando que el tren se descarrila, improvisar algún juego de palabras, estirar piernas ... 
Antes de llegar estuvimos hablando bastante con uno de los chicos que nos ayudó ha coger un taxi, a darnos consejos y no nos dejó pagar nada. Acordamos que iríamos a su casa a cenar con su familia antes de irse de Kalkata pero no conseguimos localizarnos. 
Una vez instalados • dos en otra habitación de mala muerte donde la luz se encendía y apagaba intermitentemente y localizado el grupo de Xavi (Profe Uni que estaba realizando el voluntariado en una escuela) nos presentamos todo el grupo de voluntariados. La mañana siguiente ya fuimos a la escuela y lo cierto es que para sorpresa nuestra era una escuela privada donde realmente no necesitaban mucha ayuda, comparado con toda la gente que estaba alrededor casi muriéndose. Además, desde la escuela nos daban la comida, nos venían a buscar, nos hacían fiestas ... 
Por la tarde fuimos a visitar el templo de Kali que me impactó bastante ya que era la hora que repartían comida y estaba toda la pobreza acumulada. También nos dejamos perder por las pequeñas calles de un mercado llenos de gente, animales, tiendas de comida, ropa ... vacas, cerdos, gente mendigan, motos y coches pitando. Realmente increíble. Finalmente llegamos a la casa de la madre teresa de Kalkuta (monjas). 
Dimos otra oportunidad al voluntariado pero viendo que iba en esta línea y no era lo que buscábamos decidimos coger ya un ticket de tren para marchar el jueves por la noche hacia Venarés (ciudad de peregrinaje donde se encuentra el río Ganges). 
Antes de coger el tren fuimos a visitar el Jain Temple, un templo de una rama de la induisme que era bastante bonito aunque sólo lo pudimos ver por fuera.

No hay comentarios:

Publicar un comentario