11-08-13
Vaig passar 5h en bus fins arribar a Santa Elena, a prop
de la Isla de Flores. Allà vaig preguntar si es podia acampar al Tikal i em van
dir que sí però que l’últim bus cap allà sortia en 30 min… Vaig haver de
decidir ràpidament si preferia quedar-me a dormir a Flores o acampar al Tikal i
la segona opció em motivava més. Tot i això no volia perdre l’oportunitat de
veure la Isla de Flores des d’un mirador i vaig córrer tant com vaig poder per
anar i tornar abans que sortís el següent bus.
Un cop vaig arribar al Tikal vaig anar a parlar amb
l’encarregat del càmping, Manzanero, un home molt trempat que em va ajudar amb
tot. De sobte va començar una turmenta increïble però com ja havia muntat la
tenda vaig decidir anar a conèixer la plaça central de les ruïnes. Vaig passar
per l’entrada i vaig estar parlant amb els guàrdies de seguretat, fent bromes
de la situació. 25 minuts vaig caminar per arribar a la plaça, els camins van
passar a ser rius de fang i vaig haver de caminar descalç, quasi a quatre grapes
per no caure i protegint la càmera com podia. Un cop allà va ser al·lucinant,
tot sol, sota la cortina d’aigua, amb llamps que il·luminaven les `piràmides i
trons que em feien sentir molt petit. Vaig fer unes fotos i alguns vídeos i
quan la càmera ja perillava vaig decidir tornar. A l’entrada del camping vaig
estar parlant una estona més amb el “padre de rambo”, “el ruso” i altres
vigilants. Com no hi havia ningú, vaig conèixer el “pájaro” guia d’allà que em
va convidar a veure la sortida del sol a
les 3 del matí.
Així doncs, a les 4 ja estava caminant amb un grup de
gringos per les ruïnes i pujant a veure la sortida del sol des de la piràmide
4. La veritat és que no va ser gaire espectacular perquè hi havia massa boira
però a aquella hora no hi havia turistes, les explicacions eren interessants i
vam poder veure molts animals que encara estaven voltant, sobretot tucans,
micos, lloros...
Després d’una bona visita vaig plegar tot i vaig fer camí
cap a Belize, l’últim país centreamericà
que em falta visitar.
(Traducción Google) 11-08-13Pasé 5h en bus hasta llegar a Santa Elena, cerca de la Isla de Flores. Allí pregunté si se podía acampar en Tikal y me dijeron que sí pero que el último bus hacia allí salía en 30 min ... Tuve que decidir rápidamente si prefería quedarme a dormir en Flores o acampar en Tikal y la segunda opción me motivaba más. Sin embargo no quería perder la oportunidad de ver la Isla de Flores desde un mirador y corrí tanto como pude para ir y volver antes de que saliera el siguiente bus.Una vez llegué al Tikal fui a hablar con el encargado del camping, Manzanero, un hombre muy simpático que me ayudó con todo. De repente comenzó una tormenta increíble pero como ya había montado la tienda decidí ir a conocer la plaza central de las ruinas. Pasé por la entrada y estuve hablando con los guardias de seguridad, haciendo bromas de la situación. 25 minutos caminé para llegar a la plaza, los caminos pasaron a ser ríos de barro y tuve que caminar descalzo, casi a gatas para no caer y protegiendo la cámara como podía. Una vez allí fue alucinante, solo, bajo la cortina de agua, con rayos que iluminaban las `pirámides y truenos que me hacían sentir muy pequeño. Hice unas fotos y algunos videos y cuando la cámara ya peligraba decidí volver. A la entrada del camping estuve hablando un rato más con el "padre de rambo", "el ruso" y otros vigilantes. Como no había nadie, conocí el "pájaro" guía de allí que me invitó a ver la salida del sol a las 3 de la mañana.Así pues, a las 4 ya estaba caminando con un grupo de gringos por las ruinas y subiendo a ver la salida del sol desde la pirámide 4. La verdad es que no fue muy espectacular porque había demasiada niebla pero a esa hora no había turistas, las explicaciones eran interesantes y pudimos ver muchos animales que todavía estaban alrededor, sobre todo tucanes, monos, loros ...Después de una buena visita dejé todo y me hizo camino hacia Belice, el último país centroamericano que me falta visitar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario