7- 03 -2016
Per fi trobo a la Sami a la
terminal de busos després d’esperar força i busquem un càmping per quedar-nos-hi tres nits. Passem la tarda a la piscina de
l’allotjament, explicant-nos les novetats a les nostres vides. Més tard voltem
una mica per la ciutat de Foz fins anar a dormir.
A les 2 del matí ens aixequem
sobtadament ja que la forta pluja comença a inundar el càmping i ens hem de
traslladar a la zona del restaurant que s’envaeix ràpidament i ens hi quedem
les altres nits que ens resten.
Al dia següent en aixequem amb
pluja i hem de canviar totalment els plans ja que pensàvem anar a les Cataractes
d’Iguazu i hem de fer vida al hostel.
Al següent dia, tot i estar
nuvolat, fem via cap al cantó argentí de les cascades.
És impressionant!
Caminem a través de les diferents
passarel·les que ens aproximen als diferents salts d’aigua que amb una força
descomunal deixen anar milers de litres per segon. El fons no és visible per la
quantitat de vapor d’aigua que de tant en tant el vent fa girar i provoca que quedem xops. Un espectacle natural sense
paraules per descriure, que dóna lloc a una de les 7 meravelles del món i que
et carrega d’energia d’una manera especial. Recorrem tots els camins possibles
descobrint més salts. A vegades les passarel·les ens permeten passar just per on
l’aigua cau pel precipici i altres ens
donen panoràmiques laterals on els salts quasi desapareixen a l’horitzó.
De tornada passem per un forn
argentí per poder provar els alfajores i altres “marranades” delicioses! Fent
autoestop passem la frontera i una de les persones que ens para és una dona que
viu a prop del nostre càmping i amb qui ja havíem coincidit un parell de vegades pel carrer...així doncs
ens invita a sopar a casa seva i després ens acompanya a fer un recorregut en
cotxe per veure el “marco tres fronteras” (Argentina, Brasil i Paraguai). L’endemà
pel matí arribem a les cataractes del cantó brasiler. La panoràmica és molt
impactant ja que es poden veure tots els salts de la zona argentina. Al començament
pensava que el cantó argentí m’agradava molt més però al final, una de les passarel·les
s’endinsa fins al vell mig d’un conjunt de cataractes que et produeix una
sensació única... així doncs és impossible des del meu punt de vista decidir
quin cantó és millor, simplement s’han de visitar els dos.
A la tarda intentem marxar cap a
Curitiva fent autoestop però és força tard i finalment, després de 4h a la
carretera avançant poquet i amb la vivència d’una petita anècdota d’un xoc
entre dos camions perquè estaven distrets parlant amb mi, agafem un bus
nocturn.
Curitiva és una ciutat molt
organitzada amb grans parcs i espais verds. Ens allotgem a casa del Valtimir
que viu amb uns altres companys de pis força divertits. Passem dos dies
caminant i coneixent diferents parcs, el jardí botànic i mercats artesans.
Finalment m’acomiado de la Sami i, també amb del Vatimir i faig camí de nou cap a Sao Paulo, a casa de la
Virginia.
Allà passo tres dies de relax,
fent el visat per Cuba i organitzant una mica la meva estada a centre Amèrica.
Abans d’agafar el vol quedo amb
la Thatiane, una noia brasilera que ja havia conegut a Bonito i que viu a prop
de l’aeroport. Sopo amb ella i la seva mare fins que és l’hora de marxar!
7- 03 -2016
(Traducción Google) Por fin encuentro a Sami en la terminal de buses tras esperar fuerza y buscamos un camping para quedarnos tres noches. Pasamos la tarde en la piscina del alojamiento, contándonos las novedades en nuestras vidas. Más tarde rodeamos un poco por la ciudad de Foz hasta acostarse.
A las 2 de la mañana nos levantamos repentinamente ya que la fuerte lluvia comienza a inundar el camping y nos tenemos que trasladar a la zona del restaurante que se invade rápidamente y nos quedamos las otras noches que nos quedan.
Al día siguiente en levantamos con lluvia y tenemos que cambiar totalmente los planes ya que pensábamos ir a las Cataratas de Iguazú y debemos hacer vida en el hostel.
Al siguiente día, a pesar de estar nublado, hacemos vía hacia el lado argentino de las cataratas.
Es impresionante!
Caminamos a través de las diferentes pasarelas • las que nos aproximan a los diferentes saltos de agua que con una fuerza descomunal sueltan miles de litros por segundo. El fondo no es visible por la cantidad de vapor de agua que de vez en cuando el viento hace girar y provoca que quedamos empapados. Un espectáculo natural sin palabras para describir, que da lugar a una de las 7 maravillas del mundo y que te carga de energía de una manera especial. Recorremos todos los caminos posibles descubriendo más saltos. A veces las pasarelas • las nos permiten pasar justo por donde el agua cae por el precipicio y otros nos dan panorámicas laterales donde los saltos casi desaparecen en el horizonte.
De vuelta pasamos por un horno argentino para poder probar los alfajores y otros "marranadas" deliciosas! Haciendo autostop pasamos la frontera y una de las personas que nos para es una mujer que vive cerca de nuestro camping y con quien ya habíamos coincidido un par de veces por la calle ... así pues nos invita a cenar a su casa y luego nos acompaña a hacer un recorrido en coche para ver el "marco tres fronteras" (Argentina, Brasil y Paraguay). Al día siguiente por la mañana llegamos a las cataratas del lado brasileño. La panorámica es muy impactante ya que se pueden ver todos los saltos de la zona argentina. Al principio pensaba que la esquina argentino me gustaba mucho más pero al final, una de las pasarelas • las adentra hasta en medio de un conjunto de cataratas que te produce una sensación única ... así pues es imposible desde el mi punto de vista decidir qué lado es mejor, simplemente se han de visitar los dos.
Por la tarde intentamos marchar hacia curitas haciendo autostop pero es bastante tarde y finalmente, después de 4h en la carretera avanzando poquito y con la vivencia de una pequeña anécdota de un choque entre dos camiones porque estaban distraídos hablando conmigo, cogemos un bus nocturno.
Curitas es una ciudad muy organizada con grandes parques y espacios verdes. Nos alojamos en casa del Valtimir que vive con otros compañeros de piso fuerza divertidos. Pasamos dos días caminando y conociendo diferentes parques, el jardín botánico y mercados artesanos.
Finalmente me despido de la Sami y, también con el Vatimir y hago camino de nuevo hacia Sao Paulo, en casa de Virginia.
Allí paso tres días de relax, haciendo el visado por Cuba y organizando un poco mi estancia en centro América.
Antes de coger el vuelo quedo con la Thatiane, una chica brasileña que ya había conocido Bonito y que vive cerca del aeropuerto. Ceno con ella y su madre hasta que es la hora de partir!
No hay comentarios:
Publicar un comentario