Mapa del Món

jueves, 7 de abril de 2016

Brasil, el gegant de Sud-Amèrica --- Brasil, el gigante de Sudamérica


 Si sempre m’agrada fer èmfasis amb el poc que conec un país després de visitar-lo i només escric una idea del que he pogut veure, amb Brasil encara és més complex.
Un país gegant on la mescla de cultures es fa present en cada estat, on les distàncies entre els diferents llocs es fan eternes i tots els costums canvien.... i no és d’estranyar ja que si agafem la distància entre el sud i el nord del Brasil seria al mateix que viatjar des de Barcelona a Rússia i no es que compartim ni el mateix aspecte físic, ni llengua, ni costums ni cultura.. de fet només cal anar uns pocs km i creuar una frontera per veure diferències molt marcades.
Així doncs puc dir que del Brasil en termes generals en sé ben poc. Després d’haver viatjat una mica pel nord est, per la costa entre Rio i Sao Paulo, per la zona de Mato Grosso del sud i creuat des de la tri frontera a Foz do iguazu fins a Curitiba... cada lloc és 100% diferent.
Tot i així les ciutats de la costa presenten la major inseguretat i creen una sensació de malestar i por molt evident en el dia a dia de totes les famílies. Les diferencies socials son abismals i no sembla que hi hagi una solució ni a curt ni a llarg plaça. No poder caminar en algunes zones, haver de tornar abans que es faci fosc, veure mares resar perquè no succeeixi res cada vegada que els seus fills surten de casa, escoltar cada dia les notícies amb casos d’assaltaments... és habitual i ja sembla incomprensiblement normal.
Les altres ciutats que he pogut visitar fora de la costa transmeten més tranquil·litat tot i que tothom, sempre, va amb els  ulls ben oberts.
Al nord est del país es concentra la major quantitat de població de color, procedent de l’antiga esclavitud que hi havia. I ,efectivament,  també es respira un ambient diferent, més alegre, festiu, rítmic.... Al mateix temps que es pot veure, encara avui en dia, molta discriminació i racisme.
Per altra banda, les dues ciutats potser més conegudes, Rio i Sao Paulo són dos móns diferents. Per una banda Rio, una ciutat gegant i col·lapsada però que gràcies al mar, a la seva vida de platja, sembla que tot vagi més lent, que no se li doni molta importància a les coses o que tot tingui una o altra solució. I per altra banda, Sao Paulo, una altra gran metròpolis on sembla que tot es centri en el treball, on l’estrès es pot notar per tot arreu i el cansament de les persones es reflecteix fàcilment en les seves cares.
Però, per sobre de tot, Brasil és un espai natural gegantí on pots veure verd en cada ciutat, en cada km de carretera per on vagis. Tot i haver milers de persones, milers de ciutats la naturalesa encara té el terreny guanyat tot i que cada dia se’ n va perdent.
Espais naturals com les platges, increïbles, les selves massives, les “cataractes d’Iguazú”, els rius cristal·lins de Bonito, els “morros” i pantanal de Mato Grosso fan que a pocs km sempre puguis carregar-te d’energia!
I finalment les persones que he trobat  al llarg del meu viatge, persones que han acabat essent petites famílies en cada indret de Brasil, persones que m’han ensenyat, han compartit i m’han cuidat com un més de la família. Gent increïble que fan que sigui més difícil marxar i que tingui ganes de tornar.

M’acomiado d’aquest país però molt conscient que encara l’he de descobrir molt més: menjars, cultura, gent, parcs naturals, platges, selves, rius, muntanyes.... que espero poder conèixer en una altra oportunitat.


(Taducción Google) Si siempre me gusta hacer énfasis con lo poco que conozco un país tras visitarlo y sólo escribo una idea de lo que he podido ver, con Brasil aún es más complejo.
Un país gigante donde la mezcla de culturas se hace presente en cada estado, donde las distancias entre los diferentes lugares se hacen eternas y todas las costumbres cambian .... y no es de extrañar ya que si tomamos la distancia entre el sur y el norte de Brasil sería el mismo que viajar desde Barcelona a Rusia y no se que compartimos ni el mismo aspecto físico, ni lengua, ni costumbres ni cultura .. de hecho sólo hay que ir unos pocos km y cruzar una frontera para ver diferencias muy marcadas.
Así pues puedo decir que de Brasil en términos generales en sé muy poco. Después de haber viajado un poco por el norte este, por la costa entre Río y Sao Paulo, por la zona de Mato Grosso del sur y cruzado desde la tri frontera en Foz de iguazu hasta Curitiba ... cada lugar es 100% diferente.
Aún así las ciudades de la costa presentan la mayor inseguridad y crean una sensación de malestar y miedo muy evidente en el día a día de todas las familias. Las diferencias sociales son abismales y no parece que haya una solución ni a corto ni a largo plaza. No poder caminar en algunas zonas, que regresar antes de que oscurezca, ver madres rezar para que no suceda nada cada vez que sus hijos salen de casa, escuchar cada día las noticias con casos de asaltos ... es habitual y ya parece incomprensiblemente normal.
Las otras ciudades que he podido visitar fuera de la costa transmiten más tranquilo • dad aunque todo el mundo, siempre, con los ojos bien abiertos.
Al noreste del país se concentra la mayor cantidad de población de color, procedente de la antigua esclavitud que había. Y, efectivamente, también se respira un ambiente diferente, más alegre, festivo, rítmico .... Al mismo tiempo que se puede ver, aún hoy en día, mucha discriminación y racismo.
Por otra parte, las dos ciudades quizá más conocidas, Rio y Sao Paulo son dos mundos diferentes. Por un lado Rio, una ciudad gigante y col • lapsada pero que gracias al mar, a su vida de playa, parece que todo vaya más lento, que no se le dé mucha importancia a las cosas o que todo tenga una u otra solución . Y por otra parte, Sao Paulo, otra gran metrópolis donde parece que todo se centre en el trabajo, donde el estrés se puede notar por todas partes y el cansancio de las personas se refleja fácilmente en sus caras.
Pero, por encima de todo, Brasil es un espacio natural gigantesco donde puedes ver verde en cada ciudad, en cada km de carretera por donde vayas. A pesar de haber miles de personas, miles de ciudades la naturaleza todavía tiene el terreno ganado todo y que cada día se 'n va perdiendo.
Espacios naturales como las playas, increíbles, las selvas masivas, las "cataratas de Iguazú", los ríos cristalinos • molinos de Bonito, los "morros" y pantanal de Mato Grosso hacen que a pocos km siempre puedas cargarte de energía !
Y finalmente las personas que he encontrado a lo largo de mi viaje, personas que han acabado siendo pequeñas familias en cada lugar de Brasil, personas que me han enseñado, han compartido y me han cuidado como uno más de la familia. Gente increíble que hacen que sea más difícil marchar y que tenga ganas de volver.
Me despido de este país pero muy consciente de que todavía tengo que descubrir mucho más: comidas, cultura, gente, parques naturales, playas, selvas, ríos, montañas .... que espero poder conocer en otra oportunidad.

No hay comentarios:

Publicar un comentario