Mapa del Món

martes, 12 de abril de 2016

Cuba, un país totalment diferent --- Cuba, un país totalmente diferente

20 – 3 – 2016

Arribo a l’Habana en un moment històric pel país. L’arribada del president dels EEUU desprès de 80 anys és un fet únic que dóna esperança al poble cubà d’ avançar el desbloqueig internacional que pateix.
Els primers dies els dedico a fer vida social, entendre el funcionament del sistema, la cultura, conèixer part de l’Habana (Habana vella i Vedado)
És fàcil adonar-se que Cuba és un país totalment diferent en tots els sentits. Una dictadura comunista social imposa des de fa anys un sistema molt interessant, únic, amb aspectes molt positius i envejables però, personalment crec que altre cop, la corrupció i la falta de democràcia fa que sigui un sistema molt criticat perquè falla en molts sentits i es contradiu amb la pròpia filosofia que la va propiciar.
Un poble parat en el temps on la gent està controlada:
-         Tothom està obligat a treballar. El salari de qualsevol funcionari varia entre 10 i 25 € mensuals (segons la feina des de jardiners fins a metges) que són totalment insuficients per viure. Això fa que tots els ciutadans tinguin “trapicheos”, negocis il·legals, realitzin importacions pel mercat negre...
-         La gent que té negocis propis són els que es guanyen millor la vida però costa tant aconseguir els papers i sobretot els productes o materials que fa que sigui molt, molt difícil que funcionin. A més a més, els negocis que donen bons rendiments poden ser confiscats pel govern.
-         Les persones tenen un quadern per anar a buscar a una bodega el que es considera alimentació bàsica mensualment a preu corresponent al salari (6 libras de arròz, 8 onzas de cafè, 2 libras de azucar, 8 onzas de frijoles, ¼d de pollo y un pan al dia). Tots aquets productes  no sempre arriben i clarament no son suficients. A partir d’aqui pots seguir comprant però sempre a pes (bastant més car).
-          El bloqueig fa que hi hagi molt poca indústria nacional i que ek producte que arriba sigui molt car. Ex: una nevera costa uns 400€... Com la pot comprar una persona amb el salari de 12€ mensuals?





-         L’ informació és un altre tema negatiu ja que està totalment controlat: les noticies i diaris només informen el que vol el govern; hi ha 1 canal que dona senyal i 12 si tens un aparatet on la majoria d’hores posen documentals revolucionaris... i l’accés a internet és molt complicat i car des de fa molt poquet temps.
-         A cada carrer hi ha un voluntari escollit pels veïns (CDR) que té el deure d’informar al jefe sector de la policia el comportament dels veïns.

Per altre banda, tant el sistema educatiu com el sanitari son motiu d’enveja mundial. La preparació de tots els ciutadans cubans és obligatòria, gratuïta i de qualitat pel que des del més pobre al més ric tenen una cultura i coneixements bons.
La sanitat també és gratuïta al 100% també està formada per equips de reconeixement mundial en totes les àrees.
Tat hi haver de millorar molt el transport públic i qualsevol event cultural és gratuït o a preus molt baixos.
Per tant si coneixes fins on arriba la teva llibertat, quins són els teus deures i obligacions i pots d’alguna manera obtenir diners, aquest és un país segur, molt verge, amb un ritme de vida tranquil...





En aquest punt és crea la gran discussió cubana ja que moltes persones que han pogut marxar a l’estranger decideixen tornar ja que per la mentalitat i forma de fer cubana el seu sistema és amb el  que encaixen. Valoren els punts negatius i positius i surten guanyant els positius.
En canvi, per tots aquells que no han pogut marxar el seu gran somni és fer-ho ja que veuen només que estan en un país parat, sense opció de prosperar...
Els dies d’Obama a l’Habana paralitzen bastant la ciutat i fan que sigui el tema principal a parlar. Una gran majoria critica l’actitud del govern en la forma de rebre el president estatunidenc i els motius es camuflen entre suposicions i a través de telefonades contínues entre cases, familiars i coneguts... doncs les notícies han deixat d’emetre, rumors diuen que s’ha canviat el protocol de benvinguda general i algú que tenia un amic d’un amic que havia pogut connectar-se a internet , deia que el president de Veneçuela havia parlat amb Fidel i l’havia convençut perquè prohibís a Raul Castro anar a rebre a l’aeroport a Obama.
Imagino que no quedarà res clar fins que marxi d’aquest país i pugui saber-se  exactament què ha passat.
El fet que en el moment que Obama va aterrar es posés a ploure, per la gent cubana, és una senyal positiva. Aquest fet fa que pregunti i aprengui que la “religió” predominant del país és la Yariuba que prové de l’Àfrica.
Cerimònies personals i clausurades revelen el sant al que pertany cada persona, com s’ha de comportar i quina vida tindrà cadascú.
Amulets i peces religioses estan presents a totes les cases tot i passar desapercebudes si no t’hi fixes o les coneixes.
Recordo que a Brasil, a Salvador de Bahia, vaig assistir a una festa afro religiosa de la deessa del mar. Per sort vaig guardar un paper on sortida la imatge de la deessa i un text. Al ensenyar-la em confirmen que és la mateixa que ells tenen tot i que amb el nom canviat.
És curiós veure que després de tants anys encara es conserva, d’alguna manera, les creences d’aquells esclaus africans que es van anar repartint pels diferents territoris d’Amèrica.





Van passant els dies ràpidament, conec llocs molt interessants i curiosos de la capital com el parc central on es reuneix la gent a discutir intensament de qualsevol tema, el malecòn: un passeig marítim on mils de cubans es reuneixen cada tarda a pescar, caminar i parlar; la bodeguita del medio i la floridita : on es va inventar el mojito i el daiquiri respectivament; el bot amb que els 82 revolucionaris van arribar a la illa per iniciar la guerra; el copelia: la gelateria de l’estat on és una loteria saber quin o quins gustos hi trobaràs; veure les vistes de l’hotel nacional i de l’edifici de la torre Foxa; altres llocs d’interès cultural i històric com la plaça d’armes, vieja, de la catedral, passeig plens de música, el cementiri de colon la casa de l’aigua, la cámara oscura.... I finalment caminar per carrers secundaris veien la vida quotidiana de la gent, fer encàrrecs amb la família de la Yadira per veure les diferents cooperatives on s’han d’anar a buscar el menjar, viure la realitat i les dificultats diàries per trobar cada producte, anar a un hospital públic, anar a buscar pa al forn de l’estat, menjar una pizza de les tendes estatals....





20 - 3 - 2016

(Traducción Google)Llego a La Habana en un momento histórico para el país. La llegada del presidente de los EEUU después de 80 años es un hecho único que da esperanza al pueblo cubano de avanzar el desbloqueo internacional que sufre.
Los primeros días los dedico a hacer vida social, entender el funcionamiento del sistema, la cultura, conocer parte de la Habana (Habana vieja y Vedado)
Es fácil darse cuenta de que Cuba es un país totalmente diferente en todos los sentidos. Una dictadura comunista social impone desde hace años un sistema muy interesante, único, con aspectos muy positivos y envidiables pero, personalmente creo que otra vez, la corrupción y la falta de democracia hace que sea un sistema muy criticado porque falla en muchos sentidos y se contradice con la propia filosofía que la propició.
Un pueblo parado en el tiempo donde la gente está controlada:
- Todo el mundo está obligado a trabajar. El salario de cualquier funcionario varía entre 10 y 25 € mensuales (según el trabajo desde jardineros hasta médicos) que son totalmente insuficientes para vivir. Esto hace que todos los ciudadanos tengan "trapicheos", negocios il • legales, realicen importaciones por el mercado negro ...
- La gente que tiene negocios propios son los que se ganan mejor la vida pero cuesta tanto conseguir los papeles y sobre todo los productos o materiales que hace que sea muy, muy difícil que funcionen. Además, los negocios que dan buenos rendimientos pueden ser confiscados por el gobierno.
- Las personas tienen un cuaderno para ir a buscar a una bodega lo que se considera alimentación básica mensualmente a precio correspondiente al salario (6 libras de arroz, 8 onzas de café, 2 libras de azúcar, 8 onzas de frijoles, ¼d de pollo y un pan al día). Todos estos productos no siempre llegan y claramente no son suficientes. A partir de aquí puedes seguir comprando pero siempre en peso (bastante más caro).
- El bloqueo hace que haya muy poca industria nacional y que ek producto que llega sea muy caro. Ej: una nevera cuesta unos 400 € ... Como la puede comprar una persona con el salario de 12 € mensuales?
- La información es otro tema negativo ya que está totalmente controlado: las noticias y diarios sólo informan lo que quiere el gobierno; hay 1 canal que da señal y 12 si tienes un aparatito donde la mayoría de horas ponen documentales revolucionarios ... y el acceso a internet es muy complicado y caro desde hace muy poquito tiempo.
- En cada calle hay un voluntario elegido por los vecinos (CDR) que tiene el deber de informar al jefe sector de la policía el comportamiento de los vecinos.
Por otro lado, tanto el sistema educativo como el sanitario son motivo de envidia mundial. La preparación de todos los ciudadanos cubanos es obligatoria, gratuita y de calidad por lo que desde el más pobre al más rico tienen una cultura y conocimientos buenos.
La sanidad también es gratuita al 100% también está formada por equipos de reconocimiento mundial en todas las áreas.
Tat hay que mejorar mucho el transporte público y cualquier evento cultural es gratuito o a precios muy bajos.
Por lo tanto si conoces hasta donde llega tu libertad, ¿cuáles son tus deberes y obligaciones y puedes de alguna manera obtener dinero, este es un país seguro, muy virgen, con un ritmo de vida tranquilo ...
En este punto es crea la gran discusión cubana ya que muchas personas que han podido marchar al extranjero deciden volver ya que para la mentalidad y forma de hacer cubana su sistema es con el que encajan. Valoran los puntos negativos y positivos y salen ganando los positivos.
En cambio, para todos aquellos que no han podido marchar su gran sueño es hacerlo ya que ven sólo que están en un país parado, sin opción de prosperar ...
Los días de Obama en la Habana paralizan bastante la ciudad y hacen que sea el tema principal a hablar. Una gran mayoría critica la actitud del gobierno en la forma de recibir el presidente estadounidense y los motivos se camuflan entre suposiciones ya través de llamadas continuas entre casas, familiares y conocidos ... pues las noticias han dejado de emitir, rumores dicen que se ha cambiado el protocolo de bienvenida general y alguien que tenía un amigo de un amigo que había podido conectarse a internet, decía que el presidente de Venezuela había hablado con Fidel y la había convencido para que prohibiera a Raul Castro ir a recibir en el aeropuerto a Obama.
Imagino que no quedará nada claro hasta que se vaya de este país y pueda saber exactamente qué ha pasado.
El hecho de que en el momento que Obama aterrizó se pusiera a llover, por la gente cubana, es una señal positiva. Este hecho hace que pregunte y aprenda que la "religión" predominante del país es la Yariuba que proviene de África.
Ceremonias personales y clausuradas revelan el santo al que pertenece cada persona, cómo debe comportarse y qué vida tendrá cada uno.
Amuletos y piezas religiosas están presentes en todas las casas a pesar de pasar desapercibidas si no te fijas o las conoces.
Recuerdo que en Brasil, en Salvador de Bahía, asistí a una fiesta afro religiosa de la diosa del mar. Por suerte guardé un papel donde salida la imagen de la diosa y un texto. Al enseñarla me confirman que es la misma que ellos tienen aunque con el nombre cambiado.
Es curioso ver que después de tantos años todavía se conserva, de alguna manera, las creencias de aquellos esclavos africanos que se fueron repartiendo por los diferentes territorios de América.
Van pasando los días rápidamente, conozco lugares muy interesantes y curiosos de la capital como el parque central donde se reúne la gente a discutir intensamente de cualquier tema, el malecón: un paseo marítimo donde miles de cubanos se reúnen cada tarde a pescar, caminar y hablar; la bodeguita del medio y la Floridita: donde se inventó el mojito y el daiquiri respectivamente; el bote con que los 82 revolucionarios llegaron a la isla para iniciar la guerra; el Copelia: la heladería del estado donde es una lotería saber cuál o cuáles gustos encontrarás; ver las vistas del hotel nacional y del edificio de la torre Foxa; otros lugares de interés cultural e histórico como la plaza de armas, vieja, de la catedral, paseo llenos de música, el cementerio de colon la casa del agua, la cámara oscura .... Y finalmente caminar por calles secundarias veían la vida cotidiana de la gente, hacer encargos con la familia de la Yadira para ver las diferentes cooperativas donde se tienen que ir a buscar la comida, vivir la realidad y las dificultades diarias para encontrar cada producto, ir a un hospital público , ir a buscar pan en el horno del estado, comer una pizza de las tiendas estatales ..

jueves, 7 de abril de 2016

Brasil, el gegant de Sud-Amèrica --- Brasil, el gigante de Sudamérica


 Si sempre m’agrada fer èmfasis amb el poc que conec un país després de visitar-lo i només escric una idea del que he pogut veure, amb Brasil encara és més complex.
Un país gegant on la mescla de cultures es fa present en cada estat, on les distàncies entre els diferents llocs es fan eternes i tots els costums canvien.... i no és d’estranyar ja que si agafem la distància entre el sud i el nord del Brasil seria al mateix que viatjar des de Barcelona a Rússia i no es que compartim ni el mateix aspecte físic, ni llengua, ni costums ni cultura.. de fet només cal anar uns pocs km i creuar una frontera per veure diferències molt marcades.
Així doncs puc dir que del Brasil en termes generals en sé ben poc. Després d’haver viatjat una mica pel nord est, per la costa entre Rio i Sao Paulo, per la zona de Mato Grosso del sud i creuat des de la tri frontera a Foz do iguazu fins a Curitiba... cada lloc és 100% diferent.
Tot i així les ciutats de la costa presenten la major inseguretat i creen una sensació de malestar i por molt evident en el dia a dia de totes les famílies. Les diferencies socials son abismals i no sembla que hi hagi una solució ni a curt ni a llarg plaça. No poder caminar en algunes zones, haver de tornar abans que es faci fosc, veure mares resar perquè no succeeixi res cada vegada que els seus fills surten de casa, escoltar cada dia les notícies amb casos d’assaltaments... és habitual i ja sembla incomprensiblement normal.
Les altres ciutats que he pogut visitar fora de la costa transmeten més tranquil·litat tot i que tothom, sempre, va amb els  ulls ben oberts.
Al nord est del país es concentra la major quantitat de població de color, procedent de l’antiga esclavitud que hi havia. I ,efectivament,  també es respira un ambient diferent, més alegre, festiu, rítmic.... Al mateix temps que es pot veure, encara avui en dia, molta discriminació i racisme.
Per altra banda, les dues ciutats potser més conegudes, Rio i Sao Paulo són dos móns diferents. Per una banda Rio, una ciutat gegant i col·lapsada però que gràcies al mar, a la seva vida de platja, sembla que tot vagi més lent, que no se li doni molta importància a les coses o que tot tingui una o altra solució. I per altra banda, Sao Paulo, una altra gran metròpolis on sembla que tot es centri en el treball, on l’estrès es pot notar per tot arreu i el cansament de les persones es reflecteix fàcilment en les seves cares.
Però, per sobre de tot, Brasil és un espai natural gegantí on pots veure verd en cada ciutat, en cada km de carretera per on vagis. Tot i haver milers de persones, milers de ciutats la naturalesa encara té el terreny guanyat tot i que cada dia se’ n va perdent.
Espais naturals com les platges, increïbles, les selves massives, les “cataractes d’Iguazú”, els rius cristal·lins de Bonito, els “morros” i pantanal de Mato Grosso fan que a pocs km sempre puguis carregar-te d’energia!
I finalment les persones que he trobat  al llarg del meu viatge, persones que han acabat essent petites famílies en cada indret de Brasil, persones que m’han ensenyat, han compartit i m’han cuidat com un més de la família. Gent increïble que fan que sigui més difícil marxar i que tingui ganes de tornar.

M’acomiado d’aquest país però molt conscient que encara l’he de descobrir molt més: menjars, cultura, gent, parcs naturals, platges, selves, rius, muntanyes.... que espero poder conèixer en una altra oportunitat.


(Taducción Google) Si siempre me gusta hacer énfasis con lo poco que conozco un país tras visitarlo y sólo escribo una idea de lo que he podido ver, con Brasil aún es más complejo.
Un país gigante donde la mezcla de culturas se hace presente en cada estado, donde las distancias entre los diferentes lugares se hacen eternas y todas las costumbres cambian .... y no es de extrañar ya que si tomamos la distancia entre el sur y el norte de Brasil sería el mismo que viajar desde Barcelona a Rusia y no se que compartimos ni el mismo aspecto físico, ni lengua, ni costumbres ni cultura .. de hecho sólo hay que ir unos pocos km y cruzar una frontera para ver diferencias muy marcadas.
Así pues puedo decir que de Brasil en términos generales en sé muy poco. Después de haber viajado un poco por el norte este, por la costa entre Río y Sao Paulo, por la zona de Mato Grosso del sur y cruzado desde la tri frontera en Foz de iguazu hasta Curitiba ... cada lugar es 100% diferente.
Aún así las ciudades de la costa presentan la mayor inseguridad y crean una sensación de malestar y miedo muy evidente en el día a día de todas las familias. Las diferencias sociales son abismales y no parece que haya una solución ni a corto ni a largo plaza. No poder caminar en algunas zonas, que regresar antes de que oscurezca, ver madres rezar para que no suceda nada cada vez que sus hijos salen de casa, escuchar cada día las noticias con casos de asaltos ... es habitual y ya parece incomprensiblemente normal.
Las otras ciudades que he podido visitar fuera de la costa transmiten más tranquilo • dad aunque todo el mundo, siempre, con los ojos bien abiertos.
Al noreste del país se concentra la mayor cantidad de población de color, procedente de la antigua esclavitud que había. Y, efectivamente, también se respira un ambiente diferente, más alegre, festivo, rítmico .... Al mismo tiempo que se puede ver, aún hoy en día, mucha discriminación y racismo.
Por otra parte, las dos ciudades quizá más conocidas, Rio y Sao Paulo son dos mundos diferentes. Por un lado Rio, una ciudad gigante y col • lapsada pero que gracias al mar, a su vida de playa, parece que todo vaya más lento, que no se le dé mucha importancia a las cosas o que todo tenga una u otra solución . Y por otra parte, Sao Paulo, otra gran metrópolis donde parece que todo se centre en el trabajo, donde el estrés se puede notar por todas partes y el cansancio de las personas se refleja fácilmente en sus caras.
Pero, por encima de todo, Brasil es un espacio natural gigantesco donde puedes ver verde en cada ciudad, en cada km de carretera por donde vayas. A pesar de haber miles de personas, miles de ciudades la naturaleza todavía tiene el terreno ganado todo y que cada día se 'n va perdiendo.
Espacios naturales como las playas, increíbles, las selvas masivas, las "cataratas de Iguazú", los ríos cristalinos • molinos de Bonito, los "morros" y pantanal de Mato Grosso hacen que a pocos km siempre puedas cargarte de energía !
Y finalmente las personas que he encontrado a lo largo de mi viaje, personas que han acabado siendo pequeñas familias en cada lugar de Brasil, personas que me han enseñado, han compartido y me han cuidado como uno más de la familia. Gente increíble que hacen que sea más difícil marchar y que tenga ganas de volver.
Me despido de este país pero muy consciente de que todavía tengo que descubrir mucho más: comidas, cultura, gente, parques naturales, playas, selvas, ríos, montañas .... que espero poder conocer en otra oportunidad.

martes, 5 de abril de 2016

Última setmana a Brasil! / Última semana en Brasil!

7- 03 -2016
Per fi trobo a la Sami a la terminal de busos després d’esperar  força i busquem un càmping per quedar-nos-hi  tres nits. Passem la tarda a la piscina de l’allotjament, explicant-nos les novetats a les nostres vides. Més tard voltem una mica per la ciutat de Foz fins anar a dormir.
A les 2 del matí ens aixequem sobtadament ja que la forta pluja comença a inundar el càmping i ens hem de traslladar a la zona del restaurant que s’envaeix ràpidament i ens hi quedem les altres nits que ens resten.
Al dia següent en aixequem amb pluja i hem de canviar totalment els plans ja que pensàvem anar a les Cataractes d’Iguazu i hem de fer vida  al  hostel.
Al següent dia, tot i estar nuvolat, fem via cap al cantó argentí de les cascades.
És impressionant!



Caminem a través de les diferents passarel·les que ens aproximen als diferents salts d’aigua que amb una força descomunal deixen anar milers de litres per segon. El fons no és visible per la quantitat de vapor d’aigua que de tant en tant el vent fa girar i provoca que  quedem xops. Un espectacle natural sense paraules per descriure, que dóna lloc a una de les 7 meravelles del món i que et carrega d’energia d’una manera especial. Recorrem tots els camins possibles descobrint més salts. A vegades les passarel·les ens permeten passar just per on l’aigua cau  pel precipici i altres ens donen panoràmiques laterals on els salts quasi desapareixen a l’horitzó.
De tornada passem per un forn argentí per poder provar els alfajores i altres “marranades” delicioses! Fent autoestop passem la frontera i una de les persones que ens para és una dona que viu a prop del nostre càmping i amb qui ja havíem coincidit  un parell de vegades pel carrer...així doncs ens invita a sopar a casa seva i després ens acompanya a fer un recorregut en cotxe per veure el “marco tres fronteras” (Argentina, Brasil i Paraguai). L’endemà pel matí arribem a les cataractes del cantó brasiler. La panoràmica és molt impactant ja que es poden veure tots els salts de la zona argentina. Al començament pensava que el cantó argentí m’agradava molt més però al final, una de les passarel·les s’endinsa fins al vell mig d’un conjunt de cataractes que et produeix una sensació única... així doncs és impossible des del meu punt de vista decidir quin cantó és millor, simplement s’han de visitar els dos.




A la tarda intentem marxar cap a Curitiva fent autoestop però és força tard i finalment, després de 4h a la carretera avançant poquet i amb la vivència d’una petita anècdota d’un xoc entre dos camions perquè estaven distrets parlant amb mi, agafem un bus nocturn.
Curitiva és una ciutat molt organitzada amb grans parcs i espais verds. Ens allotgem a casa del Valtimir que viu amb uns altres companys de pis força divertits. Passem dos dies caminant i coneixent diferents parcs, el jardí botànic i mercats artesans.



Finalment m’acomiado de  la Sami i, també amb del Vatimir i  faig camí de nou cap a Sao Paulo, a casa de la Virginia.
Allà passo tres dies de relax, fent el visat per Cuba i organitzant una mica la meva estada a centre Amèrica.

Abans d’agafar el vol quedo amb la Thatiane, una noia brasilera que ja havia conegut a Bonito i que viu a prop de l’aeroport. Sopo amb ella i la seva mare fins que és l’hora de marxar!

7- 03 -2016

(Traducción Google) Por fin encuentro a Sami en la terminal de buses tras esperar fuerza y ​​buscamos un camping para quedarnos tres noches. Pasamos la tarde en la piscina del alojamiento, contándonos las novedades en nuestras vidas. Más tarde rodeamos un poco por la ciudad de Foz hasta acostarse.
A las 2 de la mañana nos levantamos repentinamente ya que la fuerte lluvia comienza a inundar el camping y nos tenemos que trasladar a la zona del restaurante que se invade rápidamente y nos quedamos las otras noches que nos quedan.
Al día siguiente en levantamos con lluvia y tenemos que cambiar totalmente los planes ya que pensábamos ir a las Cataratas de Iguazú y debemos hacer vida en el hostel.
Al siguiente día, a pesar de estar nublado, hacemos vía hacia el lado argentino de las cataratas.
Es impresionante!
Caminamos a través de las diferentes pasarelas • las que nos aproximan a los diferentes saltos de agua que con una fuerza descomunal sueltan miles de litros por segundo. El fondo no es visible por la cantidad de vapor de agua que de vez en cuando el viento hace girar y provoca que quedamos empapados. Un espectáculo natural sin palabras para describir, que da lugar a una de las 7 maravillas del mundo y que te carga de energía de una manera especial. Recorremos todos los caminos posibles descubriendo más saltos. A veces las pasarelas • las nos permiten pasar justo por donde el agua cae por el precipicio y otros nos dan panorámicas laterales donde los saltos casi desaparecen en el horizonte.
De vuelta pasamos por un horno argentino para poder probar los alfajores y otros "marranadas" deliciosas! Haciendo autostop pasamos la frontera y una de las personas que nos para es una mujer que vive cerca de nuestro camping y con quien ya habíamos coincidido un par de veces por la calle ... así pues nos invita a cenar a su casa y luego nos acompaña a hacer un recorrido en coche para ver el "marco tres fronteras" (Argentina, Brasil y Paraguay). Al día siguiente por la mañana llegamos a las cataratas del lado brasileño. La panorámica es muy impactante ya que se pueden ver todos los saltos de la zona argentina. Al principio pensaba que la esquina argentino me gustaba mucho más pero al final, una de las pasarelas • las adentra hasta en medio de un conjunto de cataratas que te produce una sensación única ... así pues es imposible desde el mi punto de vista decidir qué lado es mejor, simplemente se han de visitar los dos.
Por la tarde intentamos marchar hacia curitas haciendo autostop pero es bastante tarde y finalmente, después de 4h en la carretera avanzando poquito y con la vivencia de una pequeña anécdota de un choque entre dos camiones porque estaban distraídos hablando conmigo, cogemos un bus nocturno.
Curitas es una ciudad muy organizada con grandes parques y espacios verdes. Nos alojamos en casa del Valtimir que vive con otros compañeros de piso fuerza divertidos. Pasamos dos días caminando y conociendo diferentes parques, el jardín botánico y mercados artesanos.
Finalmente me despido de la Sami y, también con el Vatimir y hago camino de nuevo hacia Sao Paulo, en casa de Virginia.
Allí paso tres días de relax, haciendo el visado por Cuba y organizando un poco mi estancia en centro América.
Antes de coger el vuelo quedo con la Thatiane, una chica brasileña que ya había conocido Bonito y que vive cerca del aeropuerto. Ceno con ella y su madre hasta que es la hora de partir!