20 – 3 – 2016
Arribo a l’Habana en un moment
històric pel país. L’arribada del president dels EEUU desprès de 80 anys és un
fet únic que dóna esperança al poble cubà d’ avançar el desbloqueig
internacional que pateix.
Els primers dies els dedico a fer
vida social, entendre el funcionament del sistema, la cultura, conèixer part de
l’Habana (Habana vella i Vedado)
És fàcil adonar-se que Cuba és un
país totalment diferent en tots els sentits. Una dictadura comunista social
imposa des de fa anys un sistema molt interessant, únic, amb aspectes molt
positius i envejables però, personalment crec que altre cop, la corrupció i la
falta de democràcia fa que sigui un sistema molt criticat perquè falla en molts
sentits i es contradiu amb la pròpia filosofia que la va propiciar.
Un poble parat en el temps on la
gent està controlada:
-
Tothom està obligat a treballar. El
salari de qualsevol funcionari varia entre 10 i 25 € mensuals (segons la feina
des de jardiners fins a metges) que són totalment insuficients per viure. Això
fa que tots els ciutadans tinguin “trapicheos”, negocis il·legals, realitzin
importacions pel mercat negre...
-
La gent que té negocis propis són els
que es guanyen millor la vida però costa tant aconseguir els papers i sobretot
els productes o materials que fa que sigui molt, molt difícil que funcionin. A
més a més, els negocis que donen bons rendiments poden ser confiscats pel
govern.
-
Les persones tenen un quadern per anar a
buscar a una bodega el que es considera alimentació bàsica mensualment a preu
corresponent al salari (6 libras de arròz, 8 onzas de cafè, 2 libras de azucar,
8 onzas de frijoles, ¼d de pollo y un pan al dia). Tots aquets productes no sempre arriben i clarament no son
suficients. A partir d’aqui pots seguir comprant però sempre a pes (bastant més
car).
-
El bloqueig fa que hi hagi molt poca indústria
nacional i que ek producte que arriba sigui molt car. Ex: una nevera costa uns
400€... Com la pot comprar una persona amb el salari de 12€ mensuals?
-
L’ informació és un altre tema negatiu
ja que està totalment controlat: les noticies i diaris només informen el que
vol el govern; hi ha 1 canal que dona senyal i 12 si tens un aparatet on la
majoria d’hores posen documentals revolucionaris... i l’accés a internet és
molt complicat i car des de fa molt poquet temps.
-
A cada carrer hi ha un voluntari
escollit pels veïns (CDR) que té el deure d’informar al jefe sector de la
policia el comportament dels veïns.
Per altre banda, tant el sistema
educatiu com el sanitari son motiu d’enveja mundial. La preparació de tots els
ciutadans cubans és obligatòria, gratuïta i de qualitat pel que des del més
pobre al més ric tenen una cultura i coneixements bons.
La sanitat també és gratuïta al
100% també està formada per equips de reconeixement mundial en totes les àrees.
Tat hi haver de millorar molt el
transport públic i qualsevol event cultural és gratuït o a preus molt baixos.
Per tant si coneixes fins on arriba
la teva llibertat, quins són els teus deures i obligacions i pots d’alguna
manera obtenir diners, aquest és un país segur, molt verge, amb un ritme de
vida tranquil...
En aquest punt és crea la gran discussió
cubana ja que moltes persones que han pogut marxar a l’estranger decideixen
tornar ja que per la mentalitat i forma de fer cubana el seu sistema és amb
el que encaixen. Valoren els punts
negatius i positius i surten guanyant els positius.
En canvi, per tots aquells que no
han pogut marxar el seu gran somni és fer-ho ja que veuen només que estan en un
país parat, sense opció de prosperar...
Els dies d’Obama a l’Habana
paralitzen bastant la ciutat i fan que sigui el tema principal a parlar. Una
gran majoria critica l’actitud del govern en la forma de rebre el president estatunidenc
i els motius es camuflen entre suposicions i a través de telefonades contínues
entre cases, familiars i coneguts... doncs les notícies han deixat d’emetre,
rumors diuen que s’ha canviat el protocol de benvinguda general i algú que
tenia un amic d’un amic que havia pogut connectar-se a internet , deia que el
president de Veneçuela havia parlat amb Fidel i l’havia convençut perquè
prohibís a Raul Castro anar a rebre a l’aeroport a Obama.
Imagino que no quedarà res clar
fins que marxi d’aquest país i pugui saber-se
exactament què ha passat.
El fet que en el moment que Obama
va aterrar es posés a ploure, per la gent cubana, és una senyal positiva.
Aquest fet fa que pregunti i aprengui que la “religió” predominant del país és
la Yariuba que prové de l’Àfrica.
Cerimònies personals i clausurades
revelen el sant al que pertany cada persona, com s’ha de comportar i quina vida
tindrà cadascú.
Amulets i peces religioses estan
presents a totes les cases tot i passar desapercebudes si no t’hi fixes o les
coneixes.
Recordo que a Brasil, a Salvador
de Bahia, vaig assistir a una festa afro religiosa de la deessa del mar. Per
sort vaig guardar un paper on sortida la imatge de la deessa i un text. Al
ensenyar-la em confirmen que és la mateixa que ells tenen tot i que amb el nom
canviat.
És curiós veure que després de
tants anys encara es conserva, d’alguna manera, les creences d’aquells esclaus
africans que es van anar repartint pels diferents territoris d’Amèrica.
Van passant els dies ràpidament,
conec llocs molt interessants i curiosos de la capital com el parc central on
es reuneix la gent a discutir intensament de qualsevol tema, el malecòn: un
passeig marítim on mils de cubans es reuneixen cada tarda a pescar, caminar i
parlar; la bodeguita del medio i la floridita : on es va inventar el mojito i el daiquiri
respectivament; el bot amb que els 82 revolucionaris van arribar a la illa per
iniciar la guerra; el copelia: la gelateria de l’estat on és una loteria saber
quin o quins gustos hi trobaràs; veure les vistes de l’hotel nacional i de
l’edifici de la torre Foxa; altres llocs d’interès cultural i històric com la
plaça d’armes, vieja, de la catedral, passeig plens de música, el cementiri de colon
la casa de l’aigua, la cámara oscura.... I finalment caminar per carrers secundaris veien la
vida quotidiana de la gent, fer encàrrecs amb la família de la Yadira per veure
les diferents cooperatives on s’han d’anar a buscar el menjar, viure la
realitat i les dificultats diàries per trobar cada producte, anar a un hospital
públic, anar a buscar pa al forn de l’estat, menjar una pizza de les tendes
estatals....
20 - 3 - 2016
(Traducción Google)Llego a La Habana en un momento histórico para el país. La llegada del presidente de los EEUU después de 80 años es un hecho único que da esperanza al pueblo cubano de avanzar el desbloqueo internacional que sufre.
Los primeros días los dedico a hacer vida social, entender el funcionamiento del sistema, la cultura, conocer parte de la Habana (Habana vieja y Vedado)
Es fácil darse cuenta de que Cuba es un país totalmente diferente en todos los sentidos. Una dictadura comunista social impone desde hace años un sistema muy interesante, único, con aspectos muy positivos y envidiables pero, personalmente creo que otra vez, la corrupción y la falta de democracia hace que sea un sistema muy criticado porque falla en muchos sentidos y se contradice con la propia filosofía que la propició.
Un pueblo parado en el tiempo donde la gente está controlada:
- Todo el mundo está obligado a trabajar. El salario de cualquier funcionario varía entre 10 y 25 € mensuales (según el trabajo desde jardineros hasta médicos) que son totalmente insuficientes para vivir. Esto hace que todos los ciudadanos tengan "trapicheos", negocios il • legales, realicen importaciones por el mercado negro ...
- La gente que tiene negocios propios son los que se ganan mejor la vida pero cuesta tanto conseguir los papeles y sobre todo los productos o materiales que hace que sea muy, muy difícil que funcionen. Además, los negocios que dan buenos rendimientos pueden ser confiscados por el gobierno.
- Las personas tienen un cuaderno para ir a buscar a una bodega lo que se considera alimentación básica mensualmente a precio correspondiente al salario (6 libras de arroz, 8 onzas de café, 2 libras de azúcar, 8 onzas de frijoles, ¼d de pollo y un pan al día). Todos estos productos no siempre llegan y claramente no son suficientes. A partir de aquí puedes seguir comprando pero siempre en peso (bastante más caro).
- El bloqueo hace que haya muy poca industria nacional y que ek producto que llega sea muy caro. Ej: una nevera cuesta unos 400 € ... Como la puede comprar una persona con el salario de 12 € mensuales?
- La información es otro tema negativo ya que está totalmente controlado: las noticias y diarios sólo informan lo que quiere el gobierno; hay 1 canal que da señal y 12 si tienes un aparatito donde la mayoría de horas ponen documentales revolucionarios ... y el acceso a internet es muy complicado y caro desde hace muy poquito tiempo.
- En cada calle hay un voluntario elegido por los vecinos (CDR) que tiene el deber de informar al jefe sector de la policía el comportamiento de los vecinos.
Por otro lado, tanto el sistema educativo como el sanitario son motivo de envidia mundial. La preparación de todos los ciudadanos cubanos es obligatoria, gratuita y de calidad por lo que desde el más pobre al más rico tienen una cultura y conocimientos buenos.
La sanidad también es gratuita al 100% también está formada por equipos de reconocimiento mundial en todas las áreas.
Tat hay que mejorar mucho el transporte público y cualquier evento cultural es gratuito o a precios muy bajos.
Por lo tanto si conoces hasta donde llega tu libertad, ¿cuáles son tus deberes y obligaciones y puedes de alguna manera obtener dinero, este es un país seguro, muy virgen, con un ritmo de vida tranquilo ...
En este punto es crea la gran discusión cubana ya que muchas personas que han podido marchar al extranjero deciden volver ya que para la mentalidad y forma de hacer cubana su sistema es con el que encajan. Valoran los puntos negativos y positivos y salen ganando los positivos.
En cambio, para todos aquellos que no han podido marchar su gran sueño es hacerlo ya que ven sólo que están en un país parado, sin opción de prosperar ...
Los días de Obama en la Habana paralizan bastante la ciudad y hacen que sea el tema principal a hablar. Una gran mayoría critica la actitud del gobierno en la forma de recibir el presidente estadounidense y los motivos se camuflan entre suposiciones ya través de llamadas continuas entre casas, familiares y conocidos ... pues las noticias han dejado de emitir, rumores dicen que se ha cambiado el protocolo de bienvenida general y alguien que tenía un amigo de un amigo que había podido conectarse a internet, decía que el presidente de Venezuela había hablado con Fidel y la había convencido para que prohibiera a Raul Castro ir a recibir en el aeropuerto a Obama.
Imagino que no quedará nada claro hasta que se vaya de este país y pueda saber exactamente qué ha pasado.
El hecho de que en el momento que Obama aterrizó se pusiera a llover, por la gente cubana, es una señal positiva. Este hecho hace que pregunte y aprenda que la "religión" predominante del país es la Yariuba que proviene de África.
Ceremonias personales y clausuradas revelan el santo al que pertenece cada persona, cómo debe comportarse y qué vida tendrá cada uno.
Amuletos y piezas religiosas están presentes en todas las casas a pesar de pasar desapercibidas si no te fijas o las conoces.
Recuerdo que en Brasil, en Salvador de Bahía, asistí a una fiesta afro religiosa de la diosa del mar. Por suerte guardé un papel donde salida la imagen de la diosa y un texto. Al enseñarla me confirman que es la misma que ellos tienen aunque con el nombre cambiado.
Es curioso ver que después de tantos años todavía se conserva, de alguna manera, las creencias de aquellos esclavos africanos que se fueron repartiendo por los diferentes territorios de América.
Van pasando los días rápidamente, conozco lugares muy interesantes y curiosos de la capital como el parque central donde se reúne la gente a discutir intensamente de cualquier tema, el malecón: un paseo marítimo donde miles de cubanos se reúnen cada tarde a pescar, caminar y hablar; la bodeguita del medio y la Floridita: donde se inventó el mojito y el daiquiri respectivamente; el bote con que los 82 revolucionarios llegaron a la isla para iniciar la guerra; el Copelia: la heladería del estado donde es una lotería saber cuál o cuáles gustos encontrarás; ver las vistas del hotel nacional y del edificio de la torre Foxa; otros lugares de interés cultural e histórico como la plaza de armas, vieja, de la catedral, paseo llenos de música, el cementerio de colon la casa del agua, la cámara oscura .... Y finalmente caminar por calles secundarias veían la vida cotidiana de la gente, hacer encargos con la familia de la Yadira para ver las diferentes cooperativas donde se tienen que ir a buscar la comida, vivir la realidad y las dificultades diarias para encontrar cada producto, ir a un hospital público , ir a buscar pan en el horno del estado, comer una pizza de las tiendas estatales ..