Mapa del Món

lunes, 25 de febrero de 2013

Pre- viatge (1) / Pre-viaje (1) CAMEROON 2010!


Una de les experiències més increïbles que he pogut experimentar i, de ben segur, que ha estat una de les que em van motivar a continuar veien món, conèixer diferents cultures i llocs increïbles. Va ser a l’estiu del 09 quan amb un grup reduït ens vam plantar a Cameroon per fer una ruta amb algun antropòleg i conèixer, entre d’altres coses algunes tribus indígenes
Els Koma:
Després d’un llarg viatge amb tren i unes 5h de bus per carreteres quasi intransitades arribem a un petit sultanat (poblet) sota d’una de les muntanyes on encara, avui en dia, hi viuen els Koma. Passem la nit en aquest Sultanat al terra d’una de les habitacions del sultan (“rei”).
El dia següent després de presenciar una celebració increïble de tot el poble, ens dirigim a pujar la muntanya en busca dels Koma. Aquests estan situats en petits grups de cases a diferents altures de les muntanyes.
Després de caminar unes hores comencem a veure alguns d’aquets habitants, majoritàriament eren dones que estaven treballant al camp, dones nues, només amb una especia de “taparabos”. Encuriosits per veure gent blanca paren de treballar i ens mirem mútuament des de la llunyania, observant... per nosaltres és algo increïble però per ells també. Continuem una mica més amunt fins arribar a un dels poblets on ens instal·lem davant de l’agrupació de tots els koma que comencen a venir per tocar-nos, mirar-nos, observar-nos...
El poblat esta format per  casetes fetes amb troncs i fulles seques, no hi ha camins sinó la pròpia muntanya, els camps de conreu comencen a qualsevol lloc i una zona més o menys plana on hi ha un arbre gran fa com de plaça central o zona de reunió per nosaltres. Els Koma queden al·lucinats amb les nostres peces de roba, amb els nostres cabells, color de la pell i la nostre màgia al poder capturar imatges amb la càmera!
Es fa fosc i comença una gran festa sota la llum de la lluna. La beguda, cervesa artesanal. En mig de tota la gent que balla i canta en rotllana hi ha un personatge especial, el guru. Desgraciadament comença a ploure i ens hem de refugiar dins d’una de les cases. Tots??? No, el guru es queda cantant i demanant els deus que pari de ploure... casualitat o no... en una hora, estàvem tots altre vegada cantant i ballant . Els instrument i els sons... sóc incapaç de descriure’ls...
Observant, ens adonem que alguna dona porta sostenidors i algun home una camisa atrotinada... son els primers contactes amb les altres societats, dones i homes que baixen a comercialitzar amb els pobles de a baix de la muntanya i queden influïts d’una o altre manera.





Els Pigmeus:
A una altre zona de Cameroon, ens endinsem a la selva... caminem una bona estona abans de començar a sentir uns cants que provenen d’una població de pigmeus. Després de l’última fulla que apartem i davant de la nostre cara de babaus ens trobem tot de gent, altre vegada quasi nua, cap d’ells mesurava més de metre seixanta, un colo de pell fosc però no negre, pintats... Ens presentem com una família i entre tos els nostres rols em toca ser el caçador... mentre un local anava traduint tota la informació, la cara d’un d’ells es va il·luminar (era un dels caçadors de la tribu..) tot seguit em va agafar de la mà i em va fer entrar a la seva casa: feta de fulles de palmera, amb una entrada on m’havia de posar a quatre grapes i, un cop a dins, amb senyals i sorolls estranys entenc que hi ha una zona amb fulles de falguera que és on dormen la seva dona, el fill i ell i, al a part esquerra, és on cuinen... uffff massa informació sense paraules en un segon!
Tot seguit, sortim i em diuen d’anar a caçar. Jo hi un company ens animem i comencem a caminar amb un grup de quatre pigmeus amb llances pels voltants. De cop, un salta sota un arbre mentre comença a cridar. Sense saber que passa observem com claven les llances a les arrels i, de cop, PLAF surt una tortuga que és capturada a l’instant. Més endavant a una de les trampes que havien fet trobem una espècie de a “bambi” petit que el decapiten d’immediat.
A la nit ens cuinen el menjar caçat i, un cop fosc, comencen a cantar cançons i ballar fins ven tard. Alguns dels nens encuriosits amb les nostres tendes d campanya volen entrar i comparar les diferencies amb es seves casetes.
Pel mati, a la sortida del sol els cants ens tornen a despertar i un pigmeu tot disfressat amb fulles, representa el deu de la selva i balla i balla fins tornar a desaparèixer entre la vegetació!
Ens acomiadem d’aquest poblat i marxem altre vegada cap ala capital de Cameroon... tot i que, crec que puc parlar per tots els que ho vam viure, que amb una sensació diferent, algo que tampoc sóc capaç de descriure....




 



(Traducción Google)  Una de las experiencias más increíbles que he podido experimentar y, a buen seguro, que ha sido una de las que me motivaron a continuar veían mundo, conocer diferentes culturas y lugares increíbles. Fue en verano del 09 cuando con un grupo reducido nos plantamos a Camerún para hacer una ruta con algún antropólogo y conocer, entre otras cosas algunas tribus indígenas
Los Koma:
Después de un largo viaje en tren y unas 5h de bus por carreteras casi intransitades llegamos a un pequeño sultanato (aldea) debajo de una de las montañas donde aún hoy en día, viven los Koma. Pasamos la noche en este Sultanato el suelo de una de las habitaciones del sultán ("rey").
El día siguiente después de presenciar una celebración increíble de todo el pueblo, nos dirigimos a subir la montaña en busca de los Koma. Estos están ubicados en pequeños grupos de casas a diferentes alturas de las montañas.
Después de caminar unas horas empezamos a ver algunos de estos habitantes, en su mayoría eran mujeres que estaban trabajando en el campo, mujeres desnudas, sólo con una especia de "taparabos". Curiosos para ver gente blanca paran de trabajar y nos miramos mutuamente desde la lejanía, observando ... para nosotros es algo increíble pero por ellos también. Continuamos un poco más arriba hasta llegar a uno de los pueblecitos donde nos instalamos frente de la agrupación de todos los koma que empiezan a venir para tocarnos, mirarnos, observarnos ...
El poblado está formado por casitas hechas con troncos y hojas secas, no hay caminos sino la propia montaña, los campos de cultivo empiezan a cualquier lugar y una zona más o menos llana donde hay un árbol grande hace como de plaza central o zona de reunión para nosotros. Los Koma quedan alucinados con nuestras prendas, con nuestros cabellos, color de la piel y nuestra magia al poder capturar imágenes con la cámara!
Oscurece y comienza una gran fiesta bajo la luz de la luna. La bebida, cerveza artesanal. En medio de toda la gente que baila y canta en corro hay un personaje especial, el gurú. Desgraciadamente empieza a llover y nos debemos refugiarnos dentro de una de las casas. Todos?? No, el gurú se queda cantando y pidiendo a los dioses que pare de llover ... casualidad o no ... en una hora, estábamos todos otra vez cantando y bailando. Los instrumento y los sonidos ... soy incapaz de describirlos ...
Observando, nos damos cuenta de que alguna mujer lleva sujetador y algún hombre una camisa ajada ... son los primeros contactos con las otras sociedades, mujeres y hombres que bajan a comercializar con los pueblos de abajo de la montaña y quedan influidos de una u otra manera.

Los Pigmeos:
En otra zona de Camerún, nos adentramos en la selva ... caminamos un buen rato antes de empezar a sentir unos cantos que provienen de una población de pigmeos. Después de la última hoja que apartamos y ante nuestra cara de bobos nos encontramos todo de gente, otra vez casi desnuda, ninguno de ellos medía más de metro sesenta, un colo de piel oscuro pero no negro, pintados ... Nos presentamos como una familia y entre todos nuestros roles me toca ser el cazador ... mientras un local iba traduciendo toda la información, la cara de uno de ellos se iluminó (era uno de los cazadores de la tribu ..) luego me cogió de la mano y me hizo entrar en su casa : hecha de hojas de palmera, con una entrada donde debía poner a cuatro patas y, una vez dentro, con señales y ruidos extraños entiendo que hay una zona con hojas de helecho que es donde duermen su esposa, el hijo y él y, al a parte izquierda, es donde cocinan ... uffff demasiada información sin palabras en un segundo!
A continuación, salimos y me dicen de ir a cazar. Yo un compañero nos animamos y empezamos a caminar con un grupo de cuatro pigmeos con lanzas por los alrededores. De repente, un salta bajo un árbol mientras empieza a gritar. Sin saber que pasa observamos como clavan las lanzas a las raíces y, de golpe, PLAF sale una tortuga que es capturada al instante. Más adelante en una de las trampas que habían hecho encontramos una especie de en "bambi" pequeño que el decapitan de inmediato.
Por la noche nos cocinan la comida cazado y, una vez oscuro, comienzan a cantar canciones y bailar hasta vende tarde. Algunos de los niños curiosos con nuestras tiendas de campaña quieren entrar y comparar las diferencias con se sus casetas.
Por la mañana, a la salida del sol los cantos nos vuelven a despertar y un pigmeo todo disfrazado con hojas, representa el dios de la selva y baila y baila hasta volver a desaparecer entre la vegetación!
Nos despedimos de este poblado y nos vamos otra vez hacia ala capital de Camerún ... aunque, creo que puedo hablar por todos los que lo vivimos, que con una sensación diferente, algo que tampoco soy capaz de describir ....

No hay comentarios:

Publicar un comentario