Mapa del Món

miércoles, 16 de marzo de 2016

Paraguay un país poc conegut! - Paraguay un país poco conocido

Paraguay un país poc conegut!


Abans de creuar la frontera cap a Paraguay intento buscar persones que hagin estat al Paraguay, algú que m’expliqui alguna cosa sobre aquest país totalment desconegut per  mi. Ràpidament me’n adono que no només és desconegut per mi sinó per la majoria de gent, que no té molt bona relació amb els seus països veïns que només destaquen que és una zona on no hi ha res interessant per veure, perillós, on anar a comprar electrònica és el més interessant perquè surt bé de preu.
Sense fer gaire cas als comentaris m’endinso cap aquest país, cap a la capital Asunción on  començo a descobrir una nova cultura, una nova visió de Paraguay molt diferent a la que tenia en ment.
Com la majoria de països llatinoamericans els paraguaians són molt nacionalistes i orgullosos de la seva cultura per això  no és gens difícil que t’expliquin amb pèls i senyals cada cosa que preguntes.
Marcat per les dues grans guerres (Guerra de la triple aliança i guerra del Chaco) que van tenir contra tots els seus països veïns quan Paraguay era la gran potència sud-americana, el seu territori va quedar força reduït, bastant aïllat i empobrit. Tot i això la seva identitat segueix ben forta, amb moltes tradicions culturals antigues i mesclades amb les arrels indígenes, amb una societat bilingüe (guarani i castellà) i moltes comunitats indígenes diferents repartides per tot el país.
Mica en mica, compartint amb diferents persones locals, famílies, zones de ciutat i de camp vaig creant una petita idea de la vida i  societat  d’aquest país.
Hi ha una gran diferència, salvant la capital, les altres ciutats importants semblen anar dos passos per darrera i degut el mal estat de les carreteres no asfaltades fa que a menys de 5 km de les ciutats visquis en un altre món, un món rural quasi desconnectat de la societat capitalista.
Segons la meva experiència Paraguay em va semblar un país tranquil, segur, on la gent sempre troba un moment per prendre un “terere” per seure i compartir una estona per ajudar a passar la calor sufocant de la majoria dels mesos.
També em sorprèn la relació entre homes i dones i famílies. Sense poder generalitzar però segons el que m’han comentat i he pogut observar, és un país on hi ha moltes més dones que homes (diuen que degut al gran número d’homes morts durant les guerres), un país on les relacions solen començar de molt joves, amb famílies molt nombroses i que ràpidament es trenquen i  separen. No és d’estranyar doncs la infidelitat, tant d’homes com dones, és quasi del 100% fent que la desconfiança, les gelosies i el masclisme siguin molt presents.

Tot i no ser un país amb grans meravelles paisatgístiques com els seus països veïns, té zones molt interessants per conèixer, llocs per caminar i sobretot per anar descobrint lentament entre “polcas”, cançons folklòriques en gurani i passant temps prenent terere amb les dones que teixeixen pels carrers... 

Paraguay un país poco conocido!


Antes de cruzar la frontera hacia Paraguay intento buscar personas que hayan estado en el Paraguay, alguien que me explique algo sobre este país totalmente desconocido para mí. Rápidamente me doy cuenta que no sólo es desconocido para mí sino para la mayoría de gente, que no tiene muy buena relación con sus países vecinos que sólo destacan que es una zona donde no hay nada interesante para ver, peligroso, donde ir a comprar electrónica es el más interesante porque sale bien de precio.
Sin hacer mucho caso a los comentarios me adentro hacia este país, hacia la capital Asunción donde empiezo a descubrir una nueva cultura, una nueva visión de Paraguay muy diferente a la que tenía en mente.
Como la mayoría de países latinoamericanos los paraguayos son muy nacionalistas y orgullosos de su cultura por eso no es nada difícil que te cuenten con pelos y señales cada cosa que preguntas.
Marcado por las dos grandes guerras (Guerra de la triple alianza y guerra del Chaco) que tuvieron contra todos sus países vecinos cuando Paraguay era la gran potencia sudamericana, su territorio quedó bastante reducido, bastante aislado y empobrecido. Sin embargo su identidad sigue bien fuerte, con muchas tradiciones culturales antiguas y mezcladas con las raíces indígenas, con una sociedad bilingüe (guarani y español) y muchas comunidades indígenas diferentes repartidas por todo el país.
Poco a poco, compartiendo con diferentes personas locales, familias, zonas de ciudad y de campo voy creando una pequeña idea de la vida y sociedad de este país.
Hay una gran diferencia, salvando la capital, las otras ciudades importantes parecen ir dos pasos por detrás y debido al mal estado de las carreteras no asfaltadas hace que a menos de 5 km de las ciudades vivas en otro mundo, un mundo rural casi desconectado de la sociedad capitalista.
Según mi experiencia Paraguay me pareció un país tranquilo, seguro, donde la gente siempre encuentra un momento para tomar un "terere" para sentarse y compartir un rato para ayudar a pasar el calor sofocante de la mayoría de los meses.
También me sorprende la relación entre hombres y mujeres y familias. Sin poder generalizar pero según lo que me han comentado y he podido observar, es un país donde hay muchas más mujeres que hombres (dicen que debido al gran número de hombres muertos durante las guerras), un país donde las relaciones suelen comenzar muy jóvenes, con familias muy numerosas y que rápidamente se rompen y separan. No es de extrañar pues la infidelidad, tanto de hombres como mujeres, es casi del 100% haciendo que la desconfianza, los celos y el machismo sean muy presentes.
Aunque no es un país con grandes maravillas paisajísticas como sus países vecinos, tiene zonas muy interesantes para conocer, lugares para caminar y sobre todo para ir descubriendo lentamente entre "polcas", canciones folclóricas en guran y pasando tiempo tomando terere con las mujeres que tejen por las calles ...

domingo, 13 de marzo de 2016

15 dies al Paraguay! - 15 dias al Paraguay!

21-02-2016

Arribo a la ciutat Brasilera Ponta Pura que fa frontera amb Paraguay. Un carrer fa de línia frontera al llarg de tota la ciutat fent possible el trànsit descontrolat entre els dos països. Tinc sort que les dones que em porten en cotxe no em deixen sol i després de donar mil voltes entre un país i l’altre aconsegueixo el segell de sortida de Brasil i el segell d’entrada a Paraguay.
Des de l’estació agafo un bus nocturn que em porta a Asunción. 
Conec el Marcello, l’home que m’allotja a casa seva per couchsurfing,  em recull a l’estació i surto a passejar pel centre mentre ell va a treballar.
Camino molt per anar observant aquest nou país totalment desconegut per mi en tots els aspectes. Després de passar per l’oficina de turisme  passejo per alguns parcs , esglésies i places i dino en una petit lloc local. 
A la tarda recullo el Marcello i anem a casa seva. El seu pis sembla un museu de coses de Paraguay. Jo no puc parar de preguntar curiositats sobre la cultura, història, llengua... i ell encantat d’explicar-m’ho tot. 
Paraguay és un país bilingüe, castellà i guaraní, és un país que havia estat la potència més gran de sud-americà fins que van perdre la “Guerra de l’Aliança” contra Brasil, Uruguai i Argentina.
Passem tota la tarda mirant vídeos de música folklòrica, documentals de Paraguay, aprenen coses sobre la seva beguda nacional el “terere” (tradicional, amb herbes medicinals), sobre artistes, músics... i finalment mirem una de les úniques pel•lícules de producció mundial “7cajas” (molt interessant).
També aprenc que la bandera de Paraguay és única junt amb dos països més que té dues cares, observo teixits tradicionals fets per indígenes i figures de fustes artesanals d’arbres diferents.
Al dia següent surto a caminar  pel centre i visito la casa de l’ independència, un parell de palaus, un cementiri i em  perdo pels carres del mercat nº4 (on té transcurs la pel•lícula de la nit anterior) . Em crida l’atenció les persones del mercat que treballen de carreters, nens i joves que s’ofereixen amb una carreta a portar les coses que la gent va comprant pel mercat.
També em sorprèn molt veure que 3 de cada 5 persones porta sota el braç el seu terere... només recordo quelcom  igual a Uruguay amb el mate.
També camino per una zona molt pobre on s’acumulen barraques i gent dormint a les places ja que s’han hagut de moure una mica de les seves antigues barraques pel creixement del riu els últims mesos.
La sensació d’inseguretat és molt més baixa que en altres llocs que he visitat últimament però com sempre quan un és turista s’ha de tenir els  ulls  ben oberts.




L’últim dia a Asunción arriba un altre noi, brasilé, de couch. Amb ell dono més voltes per la ciutat i practico el meu portuguès. I a la nit els cuino de nou la super truita de patates que tothom demana.
Després d’un llarg viatge de bus arribo , per la tarda, a Villarrica on conec el Luís, un anestesista,  el Javier, un pintor (molt bo) argentí que també està de couch i els tres gossos que hi ha. La casa està totalment en obres (de fet el Luís no hi està vivint) però el Javier i jo  ens les apanyem per dormir al terra d’una habitació buida.
A la nit conec els amics del Luís que són propietaris d’un bar. El Javier ja fa uns dies que hi treballa decorant amb pintures les parets i a mi m’ofereixen treballar el dissabte com a barman en una festa i jo per diversió accepto!
El divendres surto d’hora pel matí a fer una caminada. Faig autoestop fins el poble de Colónia Independiente i des d’allà camino 7km d’anada i 7 de tornada per arribar al Salto Suizo (una cascada on em puc banyar. El camí és força maco, casetes de camp de colors on de tant en tant entro per demanar aigua i veure una miqueta més d’a prop la vida d’aquestes persones. De tornada fent autoestop i caminant sota un sol força sufocant arribo al poble de Yataity, un poble que es caracteritza per l’artesania de teixits. Les dones assentades al mig del carrer teixeixen amb un estil propi, mentre els homes prenen tereré al costat. El poble transmet un ambient molt tranquil i agradable. 







El cap de setmana comença amb molta pluja. Passo el dia amb el Javier prenent mate, llegint i cuinant. Tot i que para de ploure a la nit,  s’anul•la la festa del bar però em demanen que els ensenyi a fer els còctels  bàsics i em paguen el bitllet cap a Encarnació.
Pel matí  intentem anar amb el Luís i el Javier a veure unes pintures rupestres que hi ha a uns 15km de Villarrica però tot i anar-hi amb un 4x4 la ruta està molt malament per  la pluja del dia anterior i ens és impossible accedir-hi. De tornada fem una BBQ amb la família del Luís i a la 1pm agafo el bus.
Tot ple de pols i sorra després de les 7h de bus per carreteres de sorra arribo a Encarnació on conec la Helena (couch). M’explica que no viu a la  ciutat sinó en un poblet a 30km que es diu Jesús. 
Passo 4 dies amb ella i la seva família (mare, germà, germana i dos nens). El poblet és força petit i molt tranquil. A prop hi ha les runes Jesuítiques que visitem en diferents dies, també visitem un assecador d’ herba mate d’un veí, caminem pel poble recollint fruites d’arbres com aguacate, caqui, plàtans, taronges, aratikú, guayava... prenem molt terere i mate mesclat amb altres infusions i herbes, passem una tarda parlant amb una artesana famosa per les seves escultures gegants de pedra i fusta i aprenc a cuinar diferents plats típics del Paraguay com la sopa paraguaya, el reviro
Compartir amb aquesta família i  em fa conèixer una mica com sol ser l’estructura familiar al Paraguay i  les relacions de les parelles (majoritàriament famílies molt nombroses i més aviat desestructurades pel que fa la relació de les parelles  ja que l’índex d’infidelitat s’aproxima al 100% tant pels homes com per les dones pel que tenir fills de diferents parelles és força normal, resultat de la forma relaxada de viure i els problemes del dia a dia que viuen (corrupció, masclisme, falta d’educació i sanitat sobretot per les famílies indígenes....)
 Un altre dia ens arribem a la ciutat d’Encarnación fent autoestop on passegem per l’avinguda de la “platja”(artificial davant del riu) i per la zona antiga on passem a prendre terere amb el tiet de l’Helena i després a casa de la seva cosina.





També fent autoestop anem a conèixer el poble on va néixer, Capitán Meza. Sempre és molt interessant la conversa amb les  persones que et vas trobant: camioners, repartidors, policies, gent de ciutat, gent de poble... ja que tots tenen la seva visió del país i de les situacions familiars i socials  que t’ expliquen  obertament. En el petit poble dinem a casa d’una de les tietes i després donem una volta a prendre un terere al costat d’ una petita cascada i després anem fins al riu on ,en principi,  hi havia un pont de fusta però que la gran pujada del riu l’havia ennuegat per complert.
Divendres per la nit després d’acomiadar-me de la família de l’Helena comença la meva primera aventura fent autoestop
 nocturn de nou cap a Villarica. El cert que fins l’últim moment havia de passar un conegut a recollir-me però com sempre a Paraguay hi ha canvis d’última hora.
Primer una moto em porta cap a la carretera principal. I des d’allà un parell de camions fins arribar el Km 30, un punt de referencial local,  a l’1am. Pel camí passo tres vegades per sota del túnel d’arbres (un túnel natural creat per les copes dels arbres al mig d’una carretera principal) ja que el conductor s’ofereix a donar la volta i tornar-hi a passar per il•luminar-lo bé amb les llums.  
Passades les 5am (dura espera en una àrea de servei) retorno a la ruta amb un camioner amb qui faig els primers 150km prenent mate.
Finalment, a les 10h,  arribo a Villarica força cansat. La Geovana i el Renee (els propietaris del bar) em porten a la nova casa a 3km de la ciutat on li havien allotjat all Javier. Una casa petitona de camp amb unes quantes hectàrees de terreny on també hi viu un cuidador, Portillo, i tots els animals de  la granja. La casa d’un senyor important de la ciutat però que no hi va mai.
És sorprenent que a tanta poca distància del centre d’una ciutat gran com Villarica, passant per una carretera de terra en condicions pèssimes, sembla que estiguis al mig del no res, lluny de qualsevol nucli urbà, amb casetes de famílies humils i pràcticament desconnectades de la societat, terres de conreu de grans extensions...
Treballo  tota la nit en el “Patio”, on es celebra la festa -  concert que s’havia anul•lat la setmana anterior. Primer em dedico a preparar begudes i després a  fer de cambrer, vist que hi ha força gent i els treballadors no se’n sortien. Em sorprèn la forma de treballar de tots els cambrers, de funcionar del bar, de servir.... és realment molt diferent a un bar europeu on els treballadors se’ls exigeix pràctica i experiència per poder realitzar aquest servei. En definitiva, un petit caos, però m’ho passo força bé i és una altra experiència del viatge.



El dissabte amb el Javier, la Giovana i el Renee tornem a intentar d’anar a Ita letra per segona vegada. Passem per  camins  amb precioses cases i on gaudim d’imatges rurals per recordar. Tenim problemes per culpa de  l’estat de la ruta i després d’una bona estona intentant alliberar la camioneta decidim deixar-ho córrer. 
Per sopar fem una BBQ amb el cuidador de la casa i el Javier sota la llum de milers d’estrelles .
Al matí després d’esmorzar , el JavIer em regala una petita pintura i anem fins la terminal on per un imprevist, he de  quedar-me  un altre dia  a Villarrica on ens  dediquem a estar tranquils i fem  una petita festa de comiat amb uns coneguts que es presenten per la nit. Sense haver dormit  agafo el bus a les 4 am,  direcció a Ciudad de l’Este, frontera amb Brasil, per anar a trobar a la Sami (amiga argentina) a Foz do Iguazú.

21-02-2016


(Traducción Google) Llego a la ciudad Brasileña Ponta Pura que hace frontera con Paraguay. Una calle hace de línea frontera a lo largo de toda la ciudad haciendo posible el tráfico descontrolado entre los dos países. Tengo suerte de que las mujeres que me llevan en coche no me dejan solo y después de dar mil vueltas entre un país y otro consigo el sello de salida del Brasil y el sello de entrada en Paraguay.
Desde la estación cojo un bus nocturno que me lleva a Asunción.
Conozco el Marcello, el hombre que me alojaba en su casa por couchsurfing, me recoge en la estación y salgo a pasear por el centro mientras él va a trabajar.
Camino mucho para ir observando este nuevo país totalmente desconocido para mí en todos los aspectos. Después de pasar por la oficina de turismo paseo por algunos parques, iglesias y plazas y dino en una pequeño lugar local.
Por la tarde recojo el Marcello y vamos a casa. Su piso parece un museo de cosas de Paraguay. Yo no puedo parar de preguntar curiosidades sobre la cultura, historia, lengua ... y él encantado de contármelo todo.
Paraguay es un país bilingüe, castellano y guaraní, es un país que había sido la mayor potencia de sudamericano hasta que perdieron la "Guerra de la Alianza" contra Brasil, Uruguay y Argentina.
Pasamos toda la tarde mirando videos de música folclórica, documentales de Paraguay, aprenden cosas sobre su bebida nacional el "terere" (tradicional, con hierbas medicinales), sobre artistas, músicos ... y finalmente miramos una de las únicas por • películas de producción mundial "7cajas" (muy interesante).
También aprendo que la bandera de Paraguay es única junto con dos países más que tiene dos caras, observo tejidos tradicionales hechos por indígenas y figuras de maderas artesanales de árboles diferentes.
Al día siguiente salgo a caminar por el centro y visito la casa de la independencia, un par de palacios, un cementerio y me pierdo por las calles del mercado nº4 (donde tiene transcurso la por • película de la noche anterior). Me llama la atención a las personas del mercado que trabajan de carreteros, niños y jóvenes que se ofrecen con una carreta a llevar las cosas que la gente va comprando por el mercado.
También me sorprende mucho ver que 3 de cada 5 personas lleva bajo el brazo su terere ... sólo recuerdo algo igual a Uruguay con el mate.
También ando por una zona muy pobre donde se acumulan barracas y gente durmiendo en las plazas ya que se han tenido que mover un poco de sus antiguas barracas por el crecimiento del río en los últimos meses.
La sensación de inseguridad es mucho más baja que en otros lugares que he visitado últimamente pero como siempre cuando uno es turista debe tener los ojos bien abiertos.
El último día en Asunción llega otro chico, Brasile, de couch. Con él doy más vueltas por la ciudad y practico mi portugués. Y por la noche los cocino de nuevo la super tortilla de patatas que todo el mundo pide.
Después de un largo viaje de bus llego, por la tarde, en Villarrica donde conozco el Luís, un anestesista, Javier, un pintor (muy bueno) argentino que también está de couch y los tres perros que hay. La casa está totalmente en obras (de hecho el Luís no está viviendo) pero el Javier y yo nos las apañamos para dormir en el suelo de una habitación vacía.
Por la noche conozco los amigos del Luís que son propietarios de un bar. Javier ya hace unos días que trabaja decorando con pinturas las paredes y a mí me ofrecen trabajar el sábado como barman en una fiesta y yo por diversión acepto!
El viernes salgo temprano por la mañana a hacer una caminata. Hago autostop hasta el pueblo de Colónia Independiente y desde allí ando 7km de ida y 7 de vuelta para llegar al Salto Suizo (una cascada donde me puedo bañar. El camino es bastante bonito, casitas de campo de colores donde de vez en tanto entro para pedir agua y ver algo más de cerca la vida de estas personas. de vuelta haciendo autostop y caminando bajo un sol bastante sofocante llego al pueblo de Yataity, un pueblo que se caracteriza por la artesanía de tejidos. las mujeres asentadas en plena calle tejen con un estilo propio, mientras los hombres toman tereré al lado. El pueblo transmite un ambiente muy tranquilo y agradable.
El fin de semana comienza con mucha lluvia. Paso el día con Javier tomando mate, leyendo y cocinando. Aunque para de llover por la noche, se anula • la la fiesta del bar pero me piden que les enseñe a hacer los cócteles básicos y me pagan el billete hacia Encarnación.
Por la mañana intentamos ir con Luís y Javier a ver unas pinturas rupestres que hay a unos 15km de Villarrica pero aún ir con un 4x4 la ruta está muy mal por la lluvia del día anterior y nos es imposible acceder a ella . De vuelta hacemos una BBQ con la familia del Luís y la 1pm cojo el bus.
Todo lleno de polvo y arena tras las 7h de bus para carreteras de arena llego a Encarnación donde conozco la Helena (couch). Me cuenta que no vive en la ciudad sino en un pueblo a 30km que se llama Jesús.
Paso 4 días con ella y su familia (madre, hermano, hermana y dos niños). El pueblo es bastante pequeño y muy tranquilo. Cerca están las ruinas Jesuíticas que visitamos en diferentes días, también visitamos un secador de yerba mate de un vecino, caminamos por el pueblo recogiendo frutas de árboles como aguacate, caqui, plátanos, naranjas, aratikú, Guay ... tomamos muy terere y mate mezclado con otras infusiones y hierbas, pasamos una tarde hablando con una artesana famosa por sus esculturas gigantes de piedra y madera y aprendo a cocinar diferentes platos típicos del Paraguay como la sopa paraguaya, el revirado
Compartir con esta familia y me hace conocer un poco como suele ser la estructura familiar en Paraguay y las relaciones de las parejas (mayoritariamente familias muy numerosas y más bien desestructuradas en cuanto la relación de las parejas ya que el índice de infidelidad se aproxima al 100% tanto para los hombres como para las mujeres por lo que tener hijos de diferentes parejas es bastante normal, resultado de la forma relajada de vivir y los problemas del día a día que viven (corrupción, machismo, falta de educación y sanidad sobre todo para las familias indígenas ....)
 Otro día nos llegamos a la ciudad de Encarnación haciendo autostop donde paseamos por la avenida de la "playa" (artificial frente al río) y por la zona antigua donde pasamos a tomar terere con el tío de Helena y luego a casa de su prima.
También haciendo autostop vamos a conocer el pueblo donde nació, Capitán Meza. Siempre es muy interesante la conversación con las personas que te vas encontrando: camioneros, repartidores, policías, gente de ciudad, gente de pueblo ... ya que todos tienen su visión del país y de las situaciones familiares y sociales que te explican abiertamente. En el pequeño pueblo comemos en casa de una de las tías y después damos una vuelta a tomar un terere junto de una pequeña cascada y luego vamos hasta el río donde, en principio, había un puente de madera pero que la gran subida del río le había atragantado por completo.
Viernes por la noche después de despedirme de la familia de Helena empieza mi primera aventura haciendo autostop
 nocturno de nuevo hacia Villarica. Lo cierto que hasta el último momento tenía que pasar un conocido a recogerme pero como siempre en Paraguay hay cambios de última hora.
Primero una moto me lleva hacia la carretera principal. Y desde allí un par de camiones hasta llegar el Km 30, un punto de referencial local, a la 1am. Por el camino paso tres veces por debajo del túnel de árboles (un túnel natural creado por las copas de los árboles en medio de una carretera principal) ya que el conductor se ofrece a dar la vuelta y volver a pasar por il • alumbrar bien con las luces.
Pasadas las 5am (dura espera en un área de servicio) retorno a la ruta con un camionero con quien hago los primeros 150km tomando mate.
Finalmente, a las 10h, llego a Villarica bastante cansado. La Geovani y Renee (los propietarios del bar) me llevan a la nueva casa a 3 km de la ciudad donde le habían alojado ajo Javier. Una casa pequeña de campo con varias hectáreas de terreno donde también vive un cuidador, Portillo, y todos los animales de la granja. La casa de un señor importante de la ciudad pero que no va nunca.
Es sorprendente que a tanta poca distancia del centro de una ciudad grande como Villarica, pasando por una carretera de tierra en condiciones pésimas, parece que estés en medio de la nada, lejos de cualquier núcleo urbano, con casetas de familias humildes y prácticamente desconectadas de la sociedad, tierras de cultivo de grandes extensiones ...
Trabajo toda la noche en el "Patio", donde se celebra la fiesta - concierto que había anulación • lat la semana anterior. Primero me dedico a preparar bebidas y luego a hacer de camarero, visto que hay bastante gente y los trabajadores no se salían. Me sorprende la forma de trabajar de todos los camareros, de funcionar del bar, de servir .... es realmente muy diferente a un bar europeo donde los trabajadores se les exige práctica y experiencia para poder realizar este servicio. En definitiva, un pequeño caos, pero me lo paso bastante bien y es otra experiencia del viaje.
El sábado con Javier, la Giovana y Renee volvemos a intentar ir a Ita letra por segunda vez. Pasamos por caminos con preciosas casas y donde disfrutamos de imágenes rurales para recordar. Tenemos problemas por culpa del estado de la ruta y después de un buen rato intentando liberar la camioneta decidimos dejarlo.
Para cenar hacemos una BBQ con el cuidador de la casa y el Javier bajo la luz de miles de estrellas.
Por la mañana después del desayuno, Javier me regala una pequeña pintura y vamos hasta la terminal donde por un imprevisto, tengo que quedarme otro día en Villarrica donde nos dedicamos a estar tranquilos y hacemos una pequeña fiesta de despedida con unos conocidos que se presentan por la noche. Sin haber dormido cojo el bus a las 4 am, dirección a Ciudad del Este, frontera con Brasil, para ir a encontrar en la Sami (amiga argentina) en Foz de Iguazú.